Resultats de la cerca

S’inicià en càrrecs directius al Club de Golf Vallromanes, d’on fou tresorer 1987-91, vicepresident 1987-95 i president 1995-2003 Posteriorment, fou vicepresident de la Federació Catalana de Golf 2003-04 i el 2005 en fou nomenat president

Porter format al Club Egara de Terrassa, jugà amb el primer equip i amb l’Egara 1935, l’equip filial Guanyà cinc Lligues espanyoles 1992, 1993, 1996, 1998, 1999, tres Copes d’Espanya 1993, 1998, 1999 i tres Campionats de Catalunya 1994, 1998, 1999 Disputà una final del Campionat d’Europa de clubs 1999 Es retirà en finalitzar la temporada 1998-99 Posteriorment entrenà equips de categories inferiors del club Jugà la Lliga Catalana de pàdel amateur

Collaborà en la creació de la Unió Ciclista la Sénia 1974, on impulsà una escola de ciclisme Fou sotsdelegat de la Federació Catalana de Ciclisme a Tarragona 1984 i presidí la Unió Esportiva la Sénia 1978-94 Assumí l’organització del Campionat de Catalunya infantil 1984 i el Campionat d’Espanya de cadets 1986 Collaborà amb les organitzacions de les voltes a Catalunya i Espanya i amb l’Associació de Ciclisme Professional Fou vicepresident de la Federació Catalana de Ciclisme 2008-09

Presidí la Federació Catalana d’Esgrima 1962-69

Fou metge de la Unió Esportiva Lleida durant vint-i-cinc anys Fou fundador i president de la Societat Espanyola de Traumatologia de l’Esport i de l’Associació Espanyola de Metges d’Equips de Futbol També fou president de l’European Federation of Orthopaedic Sport Traumatology L’any 2004 esdevingué director mèdic de l’equip de futbol Shakhtar Donetsk Ucraïna i aconseguí la Menció d’Honor del Govern d’Ucraïna 2007

Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Començà jugant a l’equip d’afeccionats 1945-47, fou cedit al Moià 1947-48 i retornà al filial del Barça, la Secció Esportiva l’Espanya Industrial 1948-50 S’incorporà al primer equip la temporada 1950-51, amb el qual debutà a la primera divisió el 8 d’octubre, i es convertí de forma immediata en el puntal defensiu del Barça de les Cinc Copes Una greu lesió 1957 interrompé la seva carrera i en el procés de recuperació jugà al Club Deportiu Comtal, on jugà de manera esporàdica fins a la temporada 1958-59 quan es retirà Jugà 187…

Enginyer industrial, llicenciat en història contemporània Vinculat de jove a l’escoltisme, inicià la seva activitat professional dirigint una empresa d’enginyeria i dedicant-se a l’ensenyament Militant independentista històric, entrà en política en ple franquisme El 1970 ingressà a la Unió Socialista del Bages, el 1973 al Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans i set anys després a Nacionalistes d’Esquerra El 1989 entrà a formar part d’una Esquerra Republicana de Catalunya en ple procés de renovació i passà a formar-ne part de la direcció Després de representar la…

Situació Absis de l’església, ornat antigament amb un fris d’arcuacions que es va malmetre en sobreaixecar-lo, amb la part inferior del campanar decorat amb motius llombards, a mà esquerra ECSA-E Pablo L’antiga església parroquial de Santa Maria, desafectada, forma part del conjunt del castell de Biosca, que des del cim d’un turó domina pel nord el nucli urbà de Biosca, situat a la dreta de la riera del mateix nom Mapa 34-14 329 Situació 31TCG639340 Biosca, al nord de la comarca, és al costat de la carretera C-1412, entre Torà i Sanaüja S’accedeix a l’…

En una punta de la plaça on s’aixeca l’actual església parroquial de Biosca, hi ha la capella de Sant Nicolau L’església actual no conserva cap element d’estil romànic, fora de l’orientació de la nau L’actual porta és situada a la façana de llevant Les referències que hi fa el capbreu del 1623 denoten que es tracta d’una església força més antiga, i efectivament és així En la relació de les esglésies i els beneficis eclesiàstics de la diòcesi d’Urgell que pagaren la dècima l’any 1391 consta l’existència d’un clergue anomenat Cabirol, que era beneficiat a Santa Maria de …

Autodidacte Relacionat al principi amb el grup Els Negres, encapçalat per Manuel Ainaud, fou influït posteriorment per la pintura d’Isidre Nonell Des del 1906 exposà regularment a Barcelona També ho feu a Madrid i a París Conreà preferentment el paisatge i el retrat