Resultats de la cerca

A dinou anys fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, que primer el cedí al Vilafranca i posteriorment al Sant Andreu 1973-74 Debutà a primera divisió amb l’Espanyol al febrer del 1974 Jugà 9 partits a primera abans de tornar al Sant Andreu 1975-76 Posteriorment jugà al Deportivo Alavés 1976-77, novament a l’Espanyol 1977-78, al Real Murcia 1978-80 i al Badalona 1980-81 Formà part de la selecció espanyola en dos partits de la fase de classificació per als Jocs Olímpics de Mont-real Posteriorment fou membre de la junta directiva de l’Agrupació de Veterans de l’Espanyol

Destacà a l’equip del P&P HCP1, amb el qual fou campió de Catalunya per equips 2004, 2006 i campió de la Copa Espanya 2005 Posteriorment guanyà el Campionat de Catalunya per equips 2009 amb el P&P Platja d’Aro També fou campió de Catalunya de dobles fent parella amb Dani Giménez 2011, 2014 D’altra banda, aconseguí el subcampionat d’Europa 2007 amb la selecció catalana i participà en competicions internacionals, com en l’encontre Catalunya-Andorra 2006, 2007, la Challenge Cup contra Irlanda 2008, el Campionat del Món individual 2009 i el Campionat d’Europa individual 2011

Pioner del basquetbol a Catalunya, jugà des del 1928 a l’equip de la Societat Gimnàstica de Badalona, amb el qual disputà el torneig de basquetbol celebrat durant l’Exposició de Barcelona 1929 Posteriorment compaginà el bàsquet amb el futbol, esport en què jugà com a professional amb el CF Badalona fins la temporada 1940-41, el Terrassa Futbol Club 1941-43 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1943-45 Amb l’Espanyol disputà 16 partits a primera divisió i marcà 1 gol Jugà un partit amb la selecció catalana de futbol A partir del 1939 presidí la Unió Gimnàstica Esportiva de Badalona, i impulsà un…

Es formà a les files del CA Lleida-UdL Fou campiona d’Espanya júnior dels 400 m 2005 La temporada 2006-07 fitxà pel Futbol Club Barcelona En categoria absoluta, assolí el títol de campiona de Catalunya de 400 m 2009 i el d’Espanya 2010 en pista coberta en establir una nova plusmarca catalana Amb l’equip del Barça també acredità un rècord català en relleus 4 × 400 m 2009 Una llarga lesió provocà la seva retirada prematura 2013

A divuit anys fou subcampió d’Europa júnior amb la selecció espanyola i la temporada següent fitxà pel Centre d’Esports Sabadell, amb el qual pujà a la divisió d’honor la temporada 1973-74 Després jugà, sempre a la màxima categoria, en l’Hoquei Club Sentmenat 1975-79, el Club Esportiu Noia 1979-81 i el Cerdanyola Club d’Hoquei 1981-90, en el qual es retirà Amb el Noia fou subcampió de Lliga 1981 i amb el Cerdanyola, de la Copa de la CERS 1985

Titulat el 1925 a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona Juntament amb Bartomeu Agustí i Vergès, Josep Claret i Rubira, Ricard Giralt i Casadesús i Joan Roca i Pinet, fou l'introductor del corrent racionalista a les comarques gironines Treballà per la Diputació de Girona i per la Generalitat Republicana, activitat que, juntament amb la seva militància a Esquerra Republicana de Catalunya, li suposà la repressió i l'exili una vegada acabada la Guerra Civil Espanyola S'exilià primer a Montpeller fins el 1942, on trobà aixopluc a la Résidence des Intellectuels Catalans de Montpellier, i més tard a…

Estudià dret i lletres a la Universitat de Barcelona Collaborà, entre altres publicacions, en el Diario de Barcelona 1948, El Sol 1850, El Áncora 1852 i La Renaixença , de la qual fou redactor de temes econòmics Membre de diverses entitats econòmiques, fou secretari de l’Institut Industrial i del Foment de la Producció, i a través de la Revista del Fomento de la Producción Española , que dirigí fins el 1882, La Verdad Económica i altres periòdics econòmics, divulgà l’ideari proteccionista El 1854 publicà, en castellà, el llibre de poemes Fuegos fatuos , en el qual inclogué, en català, “Cants…

Signava sempre les seves obres Antoni Puigblanch Estudià als escolapis de Mataró i ingressà a la cartoixa de Montalegre, de la qual sortí per seguir la carrera eclesiàstica a Girona, encara que sembla que no arribà a ordenar-se El 1799 es traslladà a Madrid, on estudià llengües grec i hebreu i diverses matèries de filosofia i, amb tota probabilitat, dret a la Universitat d’Alcalá de Henares, de la qual el 1807 fou nomenat professor d’hebreu Publicà uns Elementos de la lengua hebrea 1808 En entrar les tropes franceses a Madrid, tornà a la seva vila natal El 1811, per raons familiars, feu un…

Es formà a Llotja com a dibuixant Era cosí del pintor Agustí Rigalt i Cortiella, el qual, a més de fer dissenys de vitralls, tenia taller De la seva trajectòria professional inicial cal assenyalar la collaboració en l’empresa del decorador i moblista  Francesc Vidal i Jevellí , de la qual, des del 1884, fou l’encarregat de la secció dedicada a vitrall i vidre a l’àcid El 1887 muntà un taller propi de vidres pintats Fou professor de dibuix a l’Escola de Sords-Muts de Barcelona i professor auxiliar de l’Escola de Belles Arts Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona A l’Exposició…

Vida Aprengué les primeres nocions musicals de l’organista Quimet Serratosa i dels mestres A Laponta Callís i J Riera Estudià harmonia i composició a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Enric Morera A disset anys tocà amb la Cobla Els Rossinyols, i des del 1915 fou director de la Cobla Peralada Dirigí l’escola de música de Castelló, i també la capella de cant, en substitució de Joan Grifeu La seva producció sardanística és la que li donà més renom Entre les sardanes més conegudes sobresurten Rosa de bardissa , Diumengera , A flor de llavi , Remordiment , Cercant l’amor i Visca la…