Resultats de la cerca

El 1936 ingressà al ministeri de finances, i durant l’ocupació alemanya fou actiu a la resistència Posteriorment, continuà la seva carrera com a alt funcionari i fou director del tresor públic, de la caixa de dipòsits 1952-67 i del Crédit Lyonnais 1967-74 És autor de Pour une réforme de l’enterprise 1963 i À la recherche d’une économie concertée 1965

Enginyer elèctric 1912 i diplomat per l’École Supérieure d’Aéronautique et de Construction Mécanique 1913, durant la Primera Guerra Mundial participà en el disseny i la construcció del Caudron G3 , un dels primers avions militars francesos, del qual millorà l’hèlix Després d’un intent frustrat d’impulsar la pròpia empresa d’avions de guerra a causa de la fi del conflicte, es dedicà a la fabricació de mobles fins el 1929, que aprofitant la creació d’un ministeri de l’aviació fundà la Société des Avions Marcel Bloch , nacionalitzada el 1930 en la Société Nationale des Constructions…

Per la biosíntesi del colesterol obtingué el premi Nobel de medicina l’any 1964, juntament amb Konrad Bloch

Fou fundada per Marcel Bloch Marcel Dassault com a Société des Avions Marcel Bloch MB El 1947 canvià el nom pel de Avions Marcel Dassault Amb l’adquisició de Breguet esdevingué Avions Marcel Dassault-Breguet Aviation AMD-BA fins el 1990, que adoptà el nom actual El 1931 entrà en servei el trimotor MB 120, amb capacitat per a 10 passatgers Aquest mateix any la companyia s’establí a Boulogne, als afores de París, on construí i assajà nombrosos prototips per a l’aviació civil i militar, entre d’altres els bombarders MB 200 i MB 210 Després de la Segona Guerra Mundial…

Professor des del 1912 a l’École Normale Supérieure Féu estudis sobre l’electricitat i les teories de Maxwell i, sobretot, treballà en l’electrònica, construint els primers tubs de tres elèctrodes a França L’any 1918 ideà amb E Bloch el multivibrador , que ha tingut posteriorment una important aplicació com a circuit electrònic en tècniques digitals i de commutació

Professor de la Universitat de Gant 1886-1930, remarcà la importància dels fets econòmics i socials en els esdeveniments històrics Representà un intent de renovació de la història, que fou dut al punt més alt per Marc Bloch i Lucien Febvre, fundadors de la revista Annales d’histoire économique et sociale Escriví diverses obres, sobretot de tema medieval, i una important Histoire de Belgique 1899-1932

Estudià als EUA amb Ernst Bloch i a París amb Ernesto Halffter A 14 anys debutà a San Francisco com a director d’orquestra Estrenà una simfonia amb piano concertant al Festival de la Societat Internacional de Música Contemporània, a Barcelona 1936 Escriví l’òpera Paul Gauguin per estrenar-la a Barcelona però, a causa de la guerra civil de 1936-39, l’estrena no tingué lloc, i l’òpera restà inèdita fins el 1948 El seu concert per a violí i orquestra 1943 ha estat enregistrat en disc El 1948 tornà a les Filipines

Fou professor de matemàtiques i física a la Universitat de Lausana 1906-12 Estudià música amb Bloch i Nikisch Dirigí els concerts Kursaal de Montreux 1910-14, els de Ginebra 1915 i diverses sessions dels Ballets Russos de Diaghilev 1915-23 fundà i dirigí l’orquestra simfònica de la Suisse Romande 1918-69 Ha estat considerat un dels millors intèrprets de la música de Stravinskij Fou també crític musical Compongué per a orquestra, piano i violí i publicà un llibre en dos volums sobre Les fondements de la musique dans la conscience humaine 1961

Estudià amb André Bloch, Victor Staub, Emil Sauer, Marcel Dupré, Paul Dukas, Philippe Gaubert i Bruno Walter A més, rebé consells d’Yves Nat, Sergej Rakhmaninov, Manuel Infante i Maurice Ravel El 1933 aconseguí el primer premi de piano al Conservatori de París, i el 1937, el de direcció d’orquestra Debutà l’any 1935, i el 1939 guanyà el Premi Louis Diémer A partir de l’any 1969 impartí classes de piano a l’esmentat centre Desenvolupà la carrera professional dintre del repertori més convencional Un cop retirat de la docència i de la vida concertística, fou nomenat professor…

Deixeble de Cvon Sternberg i d’Ernest Bloch Residí a París del 1922 al 1930, on compongué música d’avantguarda Ballet mécanique per a vuit pianos, percussió i sorolls d’hèlix d’avió, el qual fou utilitzat per a la pellícula, del mateix nom, de Fernand Léger De nou als EUA, compongué més aviat en estil neoclàssic És autor de tres òperes, dos ballets, sis simfonies, música de cambra i de piano i de la música de més d’una vintena de pellícules The Plainsman, 'La conquesta de l’Oest’, 1936, de Cecil B De Mille We were Strangers , ‘Érem forasters’, 1949, de John Huston, etc