Resultats de la cerca
Es mostren 101 resultats
dret d’entrades i eixides
Història
Contribució sobre el valor de les mercaderies autòctones i estrangeres exportades o importades recaptada a les fronteres terrestres i marítimes i administrada, com la resta de les generalitats, per les diputacions del general de Catalunya, d’Aragó i de València.
N'era exceptuada l’entrada del blat i d’algun altre producte alimentari essencial carn i vi, com també la sortida de draps, puix que ja havien pagat la bolla Reglamentat a partir de la cort general de Montsó de 1362-63 com a dret transitori, a l’igual del de la bolla, esdevingué aviat permanent La mitjana del dret era d’uns 2 diners per lliura, al segle XV, i passà a uns 4 diners per lliura als segles XVI i XVII, però experimentava reduccions o ampliacions per tal d’afavorir un corrent comercial o contrarestar un competidor La taxa sobre la moneda treta del país per…
tall
Història del dret
Dret de la generalitat de València que gravava la fabricació dels teixits, segons llur valor, destinats a la venda a l’engròs.
Corresponia al dret de la bolla de la Generalitat de Catalunya A Mallorca, els ingressos d’aquest impost —igual que els altres— eren destinats a la consignació
Juan Antonio Albalá
Dret
Administrador castellà.
El 1765, essent fiscal del Consejo de Hacienda de Madrid, emeté dictamen favorable a la petició de la Junta de Comerç de Barcelona, que demanava l’abolició del dret de la bolla Però el Consejo s’inclinà per la continuació d’aquest tribut
plom
Tros de plom emprat com a bolla o marxamo.
Gaspar Esteve
Literatura
Cristianisme
Escriptor dominicà.
El 1520 era prior del convent de Santa Caterina de València, i més tard provincial de l’orde, càrrec que renuncià Dedicà als diputats de les generalitats d’Aragó, València i Catalunya una defensa de la immunitat dels eclesiàstics, davant diversos drets, principalment el peatge, la bolla, el fogatge i el dret de la sal Tractatus in defensionem ecclesiasticae immunitatis et libertatis Roma, 1520
Manuel Sisternes i Feliu
Història del dret
Jurista.
Fou fiscal de l’audiència de Barcelona Intervingué en la supressió del dret de la bolla i s’ocupà d’afers de beneficència Passà més tard a Madrid com a fiscal del Consell de Castella Escriví Idea de la ley agraria española 1786, projecte de reforma anterior al de Jovellanos, que el tingué en compte en la redacció del seu propi projecte, i en el qual revela una mentalitat illustrada típica hi destaca la laboriositat dels catalans i propugna un individualisme agrari
Bernat de Llupià
Història
Fill gran de Joan de Llupià, senyor de Llupià i Vilarmilà (el qual, per la seva oposició a l’ocupació del Rosselló, per part de Lluís XI, perdé els béns i hagué de refugiar-se a Catalunya).
Compongué, el 1480, un Nobiliari , o tractat d’heràldica catalana És també autor, sota el pseudònim d' Hausbertus , d’un recull pseudohistòric sobre l’origen cristià del Rosselló El 1493, la restitució del Rosselló per Carles VIII li permeté de recuperar els béns familiars El 1508 detenia, a Barcelona, el dret de la bolla de la taula de Perpinyà, i fou nomenat més tard, per Carles V, castellà del castell reial de Segura, a la vall de Ribes Es casà amb Anna de Vallgornera i de Biure
Francesc Torrella i Niubò
Indústria tèxtil
Historiografia catalana
Historiador de l’art tèxtil.
Llicenciat 1945 i doctor 1952 en filosofia i lletres ciències històriques amb la tesi Contribución al estudio histórico de la industria textil catalana La “bolla” y el comercio textil De sus orígenes a su decadencia Siglos XIII a XVI Fou director del Centre de Documentació i Museu Tèxtil 1946-86 i membre de nombroses institucions culturals nacionals, d’entre les quals l’ Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi 1986 i estrangeres Hispanic Society of America Centre Internacional d’Estudis del Teixit Antic de Lió, del qual fou nomenat vicepresident per a la zona mediterrània des…