Resultats de la cerca

Començà a jugar als Maristes de Sants Després de ser dues vegades campió d’Europa juvenil amb la selecció espanyola 1990, 1991, fitxà per l’equip júnior del FC Barcelona, i posteriorment passà al sènior del CP Vilanova, amb el qual debutà a la màxima categoria el 1993 Després estigué tres temporades al Reus Deportiu 1994-97 i una al Noia 1997-98 Amb els penedesencs, obtingué la Copa de la CERS i la Copa També jugà amb el FC Porto de Portugal 1998-2016, amb el qual guanyà tretze campionats de Lliga, set Copes i nou Supercopes Posteriorment fitxà pel Juventude de Viana portuguès fins a la seva…

Fill de José Manuel Lara Hernández , es llicencià en ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona i des del 1968 estigué vinculat a l’ Editorial Planeta , de la qual fou nomenat conseller delegat el 1996 Després de la mort del seu pare 2003, accedí a la presidència del Grup Planeta Fou un dels principals artífexs de la diversificació de l’empresa als mitjans audiovisuals i a internet, i també de la consolidació del grup com a primera multinacional de la indústria cultural en llengua castellana Presidí algunes de les empreses en les quals participà el grup, entre d’altres, Antena 3 TV…

Formada al Centre d’Iniciativa Tècnica Esportiva Fou membre del Club Alpí Falcó de Sabadell i formà part de les seleccions catalana i espanyola El 1989 participà en la copa del món d’eslàlom gegant Disputà les proves d’eslàlom gegant i eslàlom supergegant dels Jocs Olímpics d’Hivern d’Albertville França, 1992 Rebé diversos homenatges pòstums, com el XXI Trofeu Ciutat de Sabadell Memorial Emma Bosch 1995 a Eina Alta Cerdanya, promogut per la Federació Catalana d’Esports d’Hivern

Ha combinat diferents disciplines d'esport i aventura Des de molt jove s'inicià en l'alpinisme i els esports de motor Entre el 2006, que ascendí el Kilimanjaro 5895 m, i el 2010, que assolí l’Everest 8848 m, completà el repte dels 7 cims, que consisteix a ascendir als cims més alts de cada continent, i es convertí en el segon alpinista català que havia assolit aquest objectiu Els altres cims foren l’Elbrus 5642 m, cim més alt d’Europa l’any 2007 l’Aconcagua 6959 m, el més alt de l’Amèrica del Sud el 2008 la piràmide Carstensz 4884 m, cim culminant d’Oceania el 2008 el Denali 6194 m, cim més…

S’inicià en el piragüisme al Club Piragüisme Salt-Ter Fou campió de Catalunya en la categoria cadet 2005, júnior 2009 i sènior 2010, i campió d’Espanya cadet 2007 i júnior 2009 Des de l’any 2006 és membre de l’equip estatal de piragüisme com a internacional, competí en diversos Campionats d’Europa i del Món en les categories K1, C1 i OC1 Guanyà la medalla de bronze en OC1 al Campionat d’Europa 2010 Exerceix com a tècnic en el Club Piragüisme Salt-Ter des del 2008

Collaborà amb el Club Ciclista Vilassar de Mar i la Secció de Ciclisme de la Unió Excursionista de Catalunya de Mataró Posteriorment formà part de la Federació Catalana de Ciclisme com a responsable de la nova comissió de bicicleta tot terreny El 1996 entrà com a president de la Comissió de BTT de la FCC Fou president de la Comissió Nacional de BTT 1997-2000, i exercí com a cap d’expedició de la selecció espanyola als Campionats del Món

Jugà durant tota la seva trajectòria esportiva al Reial Club de Polo de Barcelona Guanyà sis Campionats de Catalunya 1972, 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, quatre Copes del Rei 1970, 1974, 1976, 1979, tres Lligues estatals 1970, 1977, 1978 i un subcampionat de la Copa d’Europa 1979 En l’àmbit internacional, disputà els Jocs Olímpics de Mèxic 1968, Munic 1972 i Mont-real 1976

Format al Reial Club de Polo de Barcelona, hi milità durant tota la seva trajectòria esportiva Amb el primer equip guanyà set Campionats de Catalunya 1972, 1974-75, 1977-79, 1981, set Copes del Rei 1970, 1974, 1976, 1979-82, sis Lligues 1970, 1977-78, 1980-82 i un subcampionat de la Copa d’Europa 1979 Fou internacional i disputà els Jocs Olímpics de Mèxic 1968, Munic 1972, Mont-real 1976 i Moscou 1980, on aconseguí la medalla d’argent El 1983 ingressà a la DGE com a cap de la secció tècnica d’equipaments esportius i el 1997 fou nomenat cap del Servei d’Equipaments Esportius El mateix any…

Dirigí equips en la Dosa Badalona i en el CP Sant Josep de la mateixa població abans de formar part del quadre tècnic del Club Joventut de Badalona, com a entrenador ajudant del primer equip 1984-86 Dirigí la Penya en dues etapes 1986-89, 1996-2000 i guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1987, 1989 i la Copa del Rei 1997 Posteriorment fou l’entrenador dels clubs CB Sant Josep de Girona 1989-93, CB Saragossa 1994-96, 2003-06, amb el qual aconseguí la Copa LEB 2004, i CB Càceres 2000-01 La temporada 2009-10 fitxà pel River Andorra de la LEB Plata També fou entrenador de la selecció espanyola B…

S’inicià als Maristes de Lleida, l’Antorxa de Lleida i la UE Lleida 1984-85 Fitxà pel RCD Espanyol 1985-89, i posteriorment jugà dues temporades al Granollers EB 1989-91, una al CAI de Saragossa 1991-92, tres a l’Unicaja de Màlaga 1992-95, dues al FC Barcelona 1995-97, dues al Caja San Fernando de Sevilla 1997-99, una al Cantabria Lobos de Santander 1999-2000 i tres al Lleida Bàsquet 2000-03, fins la seva retirada Guanyà dos títols de Lliga amb el FC Barcelona 1996, 1997, i la Lliga LEB 2001 i la Lliga Catalana amb el Lleida Bàsquet Fou internacional amb la selecció espanyola, amb la qual…