Resultats de la cerca

Professor a la Columbia University i al CERN i director des del 1979 del laboratori d’acceleradors Fermi de Batavia Illinois, rebé el 1988 amb M Schwartz i J Steinberger el premi Nobel per la seva contribució a l’estudi de les partícules subatòmiques

El bosó de Higgs es relaciona amb la ruptura espontània de simetria, que és el mecanisme mitjançant el qual les partícules adquireixen massa Predit teòricament el 1964 per Peter Higgs del qual rep el nom i altres físics, pressuposa el mecanisme de Higgs , que faria possible l’existència de massa dins d’un camp, anomenat camp de Higgs , que comprèn la totalitat de l’univers Hom n'inicà el  els treballs per a detectectar-la i identificar-la mitjançant els  acceleradors de partícules  A l’estiu del 2000 hi hagué indicis del seu descobriment al superaccelerador LEP del Centre Européen pour la…

El britànic Tim Berners-Lee lliura al seu cap un breu informe en què proposa un sistema per millorar la gestió d'informació al Centre Europeu de Física de Partícules CERN, un document que conté les idees fonamentals per crear la web Aquest fet és considerat com el naixement d'internet

Es pot produir pel xoc d’una partícula amb la seva antipartícula per exemple, electrons i positrons la primera l’emet i la segona l’absorbeix Obtingut primera vegada al CERN el 1983, tant el Large Electron-Positron Storage Ring com el Stanford Linear Collider n'han produït grans quantitats

Professor a la Universitat de Colúmbia 1950-71, treballà al Centre Europeu per a la Recerca Nuclear CERN entre el 1968 i el 1986 El 1988 rebé el premi Nobel de física amb Melvin Schwartz i Leon Max Lederman per les seves recerques sobre partícules, entre les quals el descobriment del neutrí muònic 1962

Llicenciat a Barcelona 1960 i doctorat a París 1966, ha treballat a França, al CERN a Ginebra i a diversos centres del CNRS de física teòrica, i fou director del Centre de Physique Théorique de Marsella entre el 1978 i el 1980 Ha estudiat la física de les partícules elementals, l’electrodinàmica quàntica i la cromodinàmica quàntica

Descobrí mètodes fotogràfics especials que aplicà a l’estudi dels raigs còsmics, que després hom utilitzà en l’estudi de partícules carregades, i aconseguí d’identificar el pió Rebé el premi Nobel de física l’any 1950 Tingué un paper important en la fundació del CERN Director de les investigacions atòmiques al seu país, morí sobtadament durant unes vacances a Itàlia És autor de Nuclear Physics in Photographs 1947, entre moltes altres obres

Estudià al politècnic de Delft, on es graduà l’any 1952, i treballà com a enginyer en la companyia Philips en la construcció d’un microscopi d’electrons D’ençà del 1956 fou investigador del CERN fins que es jubilà 1990 El 1984 rebé el premi Nobel de física, compartit amb Carlo Rubbia , pel desenvolupament de la tècnica de “refredament” d’antiprotons, que en permet una millor manipulació dels feixos Amb aquesta tècnica hom pogué també confirmar l’existència dels bosons W i Z, predits alguns anys abans

Pot adoptar tant la configuració lineal clàssica com la configuració circular típica del sincrotró Les possibles collisions són entre electrons i positrons, com el cas del SLAC Stanford Linear Accelerator de configuració lineal entre hadrons i hadrons, com el nou LHC Large Hadron Collider del CERN, també lineal, que entrà en funcionament el 2008 entre electrons i protons, l’HERA Hadron-Elektron-Ring-Anlage a Hamburg, de configuració circular, que fou clausurat el 2007, o bé entre ions i ions, com el RHIC Relativistic Heavy Ion Collider , també de configuració circular i…

Acceleraria electrons i positrons amb una energia de 3 a 5 GeV No se n'ha construït cap al món Existeix un projecte de màquines d’aquest tipus per a l’Estat espanyol i una altre de l’Estat francès Problemes pressupostaris i de participació dels estats membres del CERN en dificulten la construcció -Barcelona i València són dues seus possibles- Amb el pas del temps, les característiques del leptó tau es van coneixent amb més exactitud i una màquina de precisió d’aquestes característiques, tot i ser interessant, pot perdre gran part del seu interès