Resultats de la cerca
Es mostren 125 resultats
Lídia Camprubí Barris
Natació
Nedadora.
Membre del CN Manresa, fou campiona de Catalunya de 100 m 1961, 1962 i 400 m 1964 en estil lliure i recordista catalana tres cops en 100 m 1961-62, cinc cops en 200 m 1959-61, quatre cops en 400 m 1960-61 i un cop en 800 i 1500 m 1960, sempre en estil lliure També fou recordista estatal de 800 m 1960 i campiona d’Espanya de salvament i socorrisme 1968 En natació fou internacional A en vint ocasions i B en quatre A títol pòstum 1969 rebé la medalla de plata de la Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme, la medalla al mèrit de la Federació Catalana de Natació, i la medalla d’argent al…
Ramon Besa Camprubí
Periodisme
Esport general
Periodista.
S’inicià en El 9 Nou 1978-80 i, posteriorment, esdevingué cap d’esports del diari Avui 1980-84 Des del 1987 treballa a El País , del qual és redactor en cap d’esports També ha collaborat a la ràdio, especialment a Catalunya Ràdio des del 1984 i Ràdio Barcelona 1987 És professor de periodisme a la Universitat Ramon Llull, i vicedegà del Collegi de Periodistes Ha publicat diversos llibres, entre els quals cal esmentar Maradona, una història efímera 1998 i Del genio al malgenio 1999 Amb motiu del centenari del FC Barcelona promogué i prologà el volum Amb blau sofert i grana intens 1999…
Elisabeth Galí i Camprubí

Elisabeth Galí i Camprubí
© FAD
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Dissenyadora, arquitecta i paisatgista.
Estudià a l’ETSAB entre els anys 1973 i 1982 La seva obra es vincula estretament a Barcelona, i en els primers anys es desenvolupà en el marc d’actuacions de l’IMPU Entre les primeres obres destaquen les realitzades amb Màrius Quintana i Joan Antoni Solanas com el Parc de Joan Miró 1982-89, amb Andreu Arriola i la Biblioteca Joan Miró 1984-90 També intervingué en diverses obres a Montjuïc com el monument a Lluís Companys al Fossar de la Pedrera 1984-86 En 1988-92 fou encarregada de les àrees olímpiques de Montjuïc, la Diagonal i la Vall d’Hebron a l’Institut Municipal de Promoció Urbanística…
Josep Camprubí i Aymar
Periodisme
Periodista.
Germà de l’escriptora Zenòbia Camprubí, emigrà, probablement en plena joventut, a Amèrica i s’establí als Estats Units d’Amèrica, on feu estudis a la Universitat de Harvard Entre altres activitats, a Nova York, es destacà com a promotor periodístic, amb la fundació del diari La Prensa , editat en castellà, que dirigí personalment fins a la seva mort després passà a la seva filla Inés, que també el dirigí fins a retirar-se'n i que es continua publicant
Jaume Huch i Camprubí
Literatura catalana
Escriptor, editor i mestre.
Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, posteriorment realitzà un postgrau en Teoria i Crítica del Teatre 1990 i un màster en Estudis Internacionals Com a escriptor s’ha dedicat a la poesia, a la narrativa i al teatre, aquestes últimes, a més, per al públic adult i juvenil Amb el pseudònim de Mitus Stampa , ha publicat, entre d’altres, les narracions Ming, Ping i les sirenes 1987, L’elefant i la cuca de llum 1999, finalista del premi Apelles Mestres 1999, El timbaler del Bruc 1999, En Xucla Fort i la Fina Violina 2001 i El doctor Espiadimonis i el senyor…
Raimon Camprubí i Sala
Fotografia
Fotògraf.
Deixeble de FCatalà i Roca , ha treballat sobretot en els camps publicitari i industrial També ha intervingut en la illustració de llibres, i s’ha especialitzat en fotografies de paisatges Entre aquestes sobresurten les que ha preparat per a la collecció ‘Imatge de Catalunya’ de l’editorial Destino
Zenòbia Camprubí i Aymar
Literatura catalana
Escriptora.
El 1916 es casà amb Juan Ramón Jiménez, de qui fou secretària i collaboradora Traduí de l’anglès al castellà l’obra literària de Rabindranāth Tagore
Jordi Galí i Camprubí
Pintura
Interiorista i pintor.
Després d’una brillant carrera durant la dècada de 1960, aclamat pel crític Alexandre Cirici com a entrada del nou paradigma de l’art pop, el 1973 presentà a la Sala Vinçon una sèrie de cubs de vidre amb la paraula Nada ‘Res’ al seu interior i, amb aquesta exposició, abandonà l’activitat artística Es convertí aleshores en un dissenyador de mobles fou pioner en l’ús de plàstics i resines i en interiorista d’èxit, reconegut amb un premi FAD Deixar l’art i la rutina de les galeries era potser la solució més coherent la realitat moderna era en el disseny, en la vida Els anys seixanta, Galí fou…