Resultats de la cerca

Passà la joventut a Sevilla, on fou deixeble del seu pare, Miguel Cano, de Francisco Pacheco i probablement de Martínez Montañés El 1638 es traslladà a Madrid, on treballà a la cort i rebé la influència de la pintura veneciana de les colleccions reials El 1652 tornà a Granada com a racioner de la catedral expulsat amb motiu de les seves discussions amb els canonges, anà a Madrid 1657, on fou ordenat sacerdot Per decisió del consell reial recobrà el seu càrrec a Granada 1660 La seva pintura, de tractament pictòric tenebrista i modelatge accentuat a la primera època Sant Francesc…

Desaparegueren amb la introducció dels canons estriats

S’inicià en l’alta competició a trenta anys Aconseguí el Campionat del Món de fitnes de la UIBNN 2002, modalitat en la qual fou tres cops campiona de Catalunya 1998, 2002, 2008 També guanyà el títol català d’aixecament en pressió amb banc 2008, modalitat en què fou subcampiona d’Espanya el mateix any Des del 2003 compaginà la competició amb la feina d’entrenadora en el Gimnàs Bunkai de Barberà del Vallès, fundat pel seu pare, que posteriorment dirigí

Membre de l’Associació Esportiva Pallars, es proclamà campió d’Espanya de ràfting 2008 juntament amb Ramon Barbé, Eduard Clapés i Josep Foz El 2009 fou campió d’Espanya de ràfting per clubs El 2008 guanyà el campionat de ràfting nocturn del Ralli Internacional de la Noguera Pallaresa, formant part de l’equip de l’Associació de Guies Noguera Pallaresa, juntament amb Ramón Barbé, Eduard Clapés i Albert Aixàs Disputà el Mundial 2009 Es classificà en segona posició a la Kayak Extrem Descens 2008

El 1523 entrà a l’orde dominicà, on començà la seva enemistat amb Bartolomé Carranza , en la condemna del qual havia d’influir 1558 i següents Professor de teologia a Alcalá 1541 i a Salamanca 1546 En 1551-52 fou teòleg de l’emperador al concili de Trento Conseller de Felip II de Castella, l’encoratjà, per mitjà de la seva Consultatio Theologica , a abandonar definitivament la direcció religiosa erasmiana seguida per Carles I i a emprendre una política de catolicisme nacional i autàrquic, tancat davant Europa Elegit provincial dels dominicans 1557, no fou confirmat per Roma fins el 1560,…

Monjo de Sant Feliu de Guíxols, d’on fou prior, abat 1617-21, 1629-33 i president fins que el 1641 en fou expulsat pels jurats de la vila pel fet que no era català Escriví, entre altres obres, una extensa història de Sant Feliu des dels seus orígens pretesament carolingis fins a l’abat Sobrarías mort el 1611 L’obra, que conté nombrosos documents, és encara inèdita, però l’han utilitzada abundosament Emili Grahit i Eduard González i Hurtebise