Resultats de la cerca

El 1714 entrà a l’Escolania de Montserrat, i el 1750 feu els vots com a monjo del monestir Fou primer violí de Montserrat i ajudant del pare Anselm Viola A més del violí tocà l’orgue, i s’interessà també per l’especulació musical A més del seu vessant musical, exercí diversos càrrecs lligats a la vida monàstica vicari dels ermitans, soci de l’abat, prior major i sagristà major Ferran Sor s’hi referí en les seves memòries

Integrà durant molts anys la junta directiva de la Federació Catalana de Futbol, que presidí de forma interina en dues ocasions, el 1947 i el 1957 Gairebé sempre ocupà el càrrec de tresorer, com a la delegació catalana de la Mutualitat de Futbolistes Rebé la placa al mèrit federatiu la temporada 1951-52 i la medalla de Forjadors de la història esportiva de Catalunya 1987

Ha collaborat en diversos mitjans escrits, com Mundo Deportivo , La Vanguardia o Regió 7 en portals com Tebeosfera, i en mitjans europeus com Il Quotidiano della Satira o Siné Hebdo Organitzà l’exposició “Trazos”, que repassava els cent anys d’humor gràfic de Mundo Deportivo És autor o collaborador en llibres de temàtica esportiva, com Barça 100 anys de bon humor 1999, Coses del Barça 2007 o Bojos pel futbol 2011

Formà part del Club Natació Vic i el Club Natació Catalunya Fou campió de Catalunya amb el Vic en 100 m braça 1992 i 200 m braça 1990, 1992, i amb el CN Catalunya, en 50 m braça 1998, 2001, en 100 m braça 1994, 1995, 1998, 2001 i en 200 m braça 1994, 1995, 1998, 2001 Campió d’Espanya d’hivern en 100 m braça 1994-97 i 200 m braça 1998, 1999, 2000 i d’estiu en 100 m braça 1995, 1996, 1999, 2000 i en 200 m braça 1996, 1999 Recordista estatal de 50 m braça 1995 i 100…

Guanyà les Copes Janer i Sanromà amb el Dunlop i participà en una edició de la Volta a Catalunya El 1960 fou nomenat delegat de la Federació Catalana de Ciclisme per Lleida i organitzà el Campionat d’Espanya de persecució 1963 i les arribades a Lleida de les voltes a Espanya i Catalunya Morí el 1966 durant el desenvolupament de la Volta a Lleida Després de la seva mort s’instaurà el Trofeu Baldomir Capdevila

S’inicià al Club Patí Voltregà, amb el qual debutà en la màxima categoria la temporada 1970-71, i guanyà dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1974, 1976 i dues Copes d’Espanya 1974, 1977 La temporada 1978 fitxà pel Club Patí Vic i després inicià un recorregut per clubs de categories inferiors, com el Club Patí Taradell, el Club Patí Roda, el Club Patí Ripoll, el Club Patí Folgueroles i el Club Patí Masies de Voltregà, del qual fou un dels fundadors i més tard president També entrenà la majoria d’equips en què jugà Es retirà a quaranta anys

Especialitzat en la modalitat de salmònids, formà part de la selecció catalana que guanyà la medalla d’or 2009 i la de bronze 2007 en els Campionats d’Espanya de salmònids en l’especialitat de llancer

S’inicià en l’Orfeó Vigatà i posteriorment en el Club Billar Vic A Barcelona tingué com a mestres Álvarez Ossorio i els belgues René Vingerhoedt i Emile Wafflard, amb els quals arribà a primera categoria en les especialitats de sèrie Posteriorment retornà a Vic, on defensà de nou el CB Vic Sempre en les especialitats de lliure i en els quadres 47/1, 47/2 i 71/2, en els anys 70 i 80 aconseguí quatre Campionats d’Espanya i dotze subcampionats, així com quinze Campionats de Catalunya Fou dotze cops internacional amb Espanya en el camp individual i formà part dels equips espanyols de pentatló i…

Membre del Club Natació Barcelona, practicà la natació, el tennis, l’esquí, l’alpinisme, el submarinisme i la vela, i lluità pels drets de la dona en l’àmbit esportiu Rebé el premi Dona i Esport Mireia Tapiador 2006

S’inicià el 1936 a la Molina, i fou campiona de Catalunya el 1941 descens, del 1942 al 1945 i 1947 categoria absoluta, i del 1948 al 1950 També fou campiona d’Espanya els anys 1944, 1945 i 1947, en categoria absoluta, i del 1948 al 1950 Fou la primera monitora de l’Escola Espanyola d’Esquí Rebé la medalla d’or de l’esport 1983 i la de Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991