Resultats de la cerca

Estudià primerament a València i després a Bèlgica, on es graduà El 1942 reprengué la celebració de la Fira Mostrari Internacional de València, la presidència de la qual posseí durant molts anys, així com la de la Unió de Fires Internacionals Fou també president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de València

Es dedicà uns anys a la música, especialment al blues Com a escriptor es donà a conèixer amb el relat La tinta de la immortalitat 1991, premi Recull, i amb els poemes Trilogia del deliri 1993 En aquest gènere ha publicat també A munpare 2009 El conjunt de gran part de la seva narrativa se centra en la geografia física i humana de les terres de l’Ebre, com pot comprovar-se en els relats aplegats a Aigua de València 1993, en els contes de Riu avall 1996 i en novelles com El desert de l’oblit 1993, Llibre de les set xibeques 1997, Anjub 2000, premi Sant Joan, obra que el consolidà com a…

De petita estudià música amb el seu pare José Luis Malumbres, violinista, i després ho feu als conservatoris de Còrdova i Madrid Més endavant fou alumna de Fernando Remacha, amb qui estudià harmonia, contrapunt i composició Del 1980 al 1988 seguí cursos de piano contemporani amb Pedro Espinosa i de composició amb Carmelo Bernaola, Luis de Pablo, Luigi Nono, Agustín González García de Acilu i Albert Sardà El 1954 s’estrenà el Cuarteto para cuerda , i l’any següent, Tres canciones Castellanas , per a veus mixtes, interpretada per la Coral de Tudela La seva producció inclou obres per a orquestra…

Davanter format al Central Córdoba de Rosario, on es retirà, jugà al Newell’s Old Boys 1948-52 i a la Unión Española xilè 1952-58 A la Lliga espanyola, jugà amb el Granada CF 1958-61, el Reial Club Deportiu Espanyol 1961-64, amb el qual disputà 29 partits a primera divisió i anotà 8 gols, i el CE Europa 1964-65

Llicenciada en antropologia 1980, fins al començament de la dècada de 1990 fou professora de llengua i literatura en un centre d’educació secundària, i durant aquests anys s’inicià en la creació literària Des del 1992 s’ha professionalitzat com a escriptora, autora de guions i professora d’escriptura de guions a la Universitat Autònoma de Barcelona i al Taller de Guionistes Ha destacat molt especialment en el gènere de la narrativa infantil i juvenil, en el qual s’inicià amb Ostres tu, quin cacau 1986, obra que aconseguí el premi Crítica Serra d’Or de literatura juvenil l’any 1987 Entre una…

Autor d’una curta filmografia, considerada de les més brillants, sensitives i intelligents del cinema de l’Estat espanyol Ha dirigit tres films El espíritu de la colmena 1973, El sur 1982 i El sol del membrillo 1992, premi del jurat i de la crítica a Canes L’any 2023 estrenà Cerrar los ojos

A setze anys fugí a les muntanyes, acusat d’homicidi, i treballà durant 15 anys com a ramader i jornaler i es dedicà al bandolerisme Canvià el seu nom, Doroteo Arango, pel de Pancho Villa El 1910 s’uní a les forces maderistes contra Porfirio Díaz com a irregular Condemnat a mort a causa d’una insubordinació, fou salvat per Madero i s’escapà de la presó El 1913 tornà als EUA, i inicià la revolta agrarista al nord de Mèxic, campanya en la qual es distingí com a cap de la cavalleria lleugera Quan Victoriano Carranza s’uní als insurrectes, Villa acceptà el pla de Guadalupe S'alià amb Pascual…

El triomf de la revolució representà la derrota dels partidaris de l’Antic Règim, la presa del poder per part de la burgesia i la posterior neutralització dels elements revolucionaris més radicals agraristes Dimitit Díaz a conseqüència d’un seguit de motins populars iniciats a la fi del 1910, el substituí el seu opositor Francisco IMadero 1911-13, el qual s’hagué d’enfrontar a un ampli moviment popular a Morelos, dirigit per un capitost molt capacitat, Emiliano Zapata Madero utilitzà un general de la dictadura, Victoriano Huerta, per a vèncer la insurrecció a Morelos, però aquest pactà amb el…

D’origen humil i illetrat, treballà com a peó agrícola i ramader Identificat amb la lluita del peonatge indi contra els hisendats, organitzà una partida de guerrillers 1909, s’uní a la revolta maderista i gràcies a la mobilització de les masses índies ocupà la ciutat de Cuautla Després dels acords de Ciudad Juárez 1911, que reconegueren la dimissió de Porfirio Díaz, refusà de seguir el president Francisco León de la Barra, i, acorralat a les muntanyes de Puebla, tampoc no reconegué la presidència de Francisco I Madero, a qui l’acusà de no aplicar la reforma agrària promesa en el pla de San…

Fou rehabilitat el 1925 amb la denominació de comtat de Montagut Alt per Maria Antònia de Vilallonga i de Càrcer, segona titular Ha passat als Carranza