Resultats de la cerca
Es mostren 175 resultats
Cătălina Buzoianu
Teatre
Directora i pedagoga teatral romanesa.
Llicenciada per l’Institut d’Art Teatral i Cinematogràfic i catedràtica de l’Acadèmia de Cinema i Teatre de Bucarest, on també fundà el Centre d’Investigacions d’Antropologia Teatral 1992 Estigué al capdavant del Teatre Mic 1975-85 i del 1985 fins a la jubilació 2006 fou directora titular del Teatre Bulandra de Bucarest Directora d’una cinquantena d’espectacles, mostrà un gran interès en la revisió dels autors clàssics, i posà en escena Les Bacants 1969, d’Eurípides La Celestina 1973, de F de Rojas Hedda Gabler 1975, d’Ibsen, o Romeu i Julieta 1978, de Shakespeare Els muntatges que presentà…
Catalina Maura i Pou
Cristianisme
Religiosa augustiniana, coneguda amb el nom de Catalina Maura de Santo Tomás de Villanueva.
Pel seu do de discerniment hom la consultà davant tota mena de situacions i dificultats Té incoat el procés de beatificació
Catalina Martínez Badia

Catalina Martínez Badia (amb la pilota)
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ - ARXIU CONDE RAMOS / LEDESMA
Basquetbol
Jugadora de basquetbol coneguda com Kati.
Jugà al CP Collblanc i al GE Seat abans de fitxar pel Picadero Jockey Club de Lliga estatal el 1973 Amb aquest club fou campiona de Copa 1975, 1978, 1979 i de Lliga 1975, 1976, 1978 El 1979 s’incorporà al Club Bàsquet Cibes fins el 1982
Pascual Aparici Catalina
Atletisme
Marxador.
S’inicià en marxa al Centre Gimnàstic Barcelonès i posteriorment competí amb el Futbol Club Barcelona Fou campió d’Espanya de 50 km 1952, primer dels onze títols d’Espanya aconseguits entre el 1952 i el 1965 Fou cinc cops campió d’Espanya en pista 1954, 1956, 1958, 1959, 1961 i nou cops campió de Catalunya, set en ruta i dos en pista Participà en els Jocs Mediterranis, on fou sisè en els 20 km marxa 1963
Catalina Tomàs i Gallard

Catalina Tomàs i Gallard
© Fototeca.cat
Cristianisme
Religiosa.
Professà el 1555 al convent de Santa Maria Magdalena, de canongesses augustinianes, de la ciutat de Mallorca, i ja durant la seva vida tingué fama de santa i de miraclera El 1625 Urbà VIII suspengué el culte que li era tributat a Mallorca des de la seva mort, però el 1792 fou beatificada per Pius VI, i el 1930 canonitzada per Pius XI Té una gran devoció popular a Mallorca, on és anomenada correntment la Beateta La seva festa se celebra el 28 de juliol
San Andrés Providencia i Santa Catalina
Divisió administrativa
Departament de Colòmbia, que comprèn l’arxipèlag homònim situat al sector occidental del mar Carib.
L’arxipèlag el conformen les illes de San Andrés 27 km 2 , Prividencia 19 km 2 i Santa Catalina 1 km 2 i diversos illots situats sobre la plataforma coralina caribenya La capital és San Andrés 55 426 h 2005
Santa Catalina des Port
Santuari
Antic santuari des Port de Sóller (Mallorca), existent ja el 1342 (fundat, segons la llegenda, per Ramon de Penyafort) i destruït en una incursió turca el 1542.
Fou refeta a la fi del s XVI El 1930 hi fou construïda una escola al seu lloc, que el 1936 fou expropiada pels militars franquistes, juntament amb el port, i hi installaren una estació naval
Alfred Romea i Catalina
Música
Guitarrista i crític musical català.
La seva família anà a residir a Barcelona quan ell tenia sis mesos Feu estudis de guitarra amb Miquel Mas a l’Escola Municipal de Música, i també rebé classes de Joan Lamote de Grignon i Felip Pedrell Com a concertista feu nombrosos concerts al Palau de la Música Catalana i a la Sala Mozart, a Barcelona, i en altres ciutats d’Espanya i l’estranger també collaborà amb l’Orfeó Català Realitzà una important tasca com a conferenciant donant a conèixer la guitarra i els seus intèrprets, especialment Ferran Sor Exercí la crítica musical en el "Noticiero Universal" de Barcelona També escriví música…