Resultats de la cerca

Situació i presentació Termeneja al N amb els municipis de Riudellots de la Selva, Sant Andreu Salou i Caçà de la Selva els dos últims del Gironès, a l’E amb Llagostera també del Gironès, al S amb Vidreres i a l’W amb Sils i Vilobí d’Onyar Es troba en una extensa vall entre les conques del Ter i la Tordera Les aigües del sector del nord, les rieres de Gotarra i de Benaula, desemboquen a l’Onyar, que travessa un petit sector a l’extrem NW del terme, mentre que al sector del veïnat de Mateves es forma la capçalera de la riera de Santa Maria, que ja fora del terme esdevé la séquia de Sils,…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Lliçà de Munt SE, Santa Eulàlia de Ronçana i Bigues i Riells del Fai E i Sant Feliu de Codines NE del Vallès Oriental, i Palau-solità i Plegamans S, Sentmenat W, Sant Llorenç Savall i Gallifà N, pertanyents a la comarca del Vallès Occidental Situat en el sector central de la regió natural del Vallès, la meitat septentrional del terme s’estén sobre la serralada que emmarca la comarca, mentre que la meitat meridional ho fa sobre la plana La serra del Farell en constitueix el relleu més destacat, del qual cal remarcar-ne la cota cimera, el pic…

Dirigit per JAVandellòs i, del 1936 al 1938, per Jaume Alzina i Caules, continuà la publicació del Butlletí Mensual d’Estadística , iniciat per l’Institut d’Investigacions Econòmiques recollí i publicà unes sèries estadístiques sobre demografia i economia catalanes molt acurades

Mapa de la Selva amb la senyalització de totes les esglésies, anteriors a l’any 1300, de les quals es tenen notícies A Pladevall Amer Santa Maria d’Amer Sant Miquel d’Amer Sant Agustí de Lloret Salvatge Sant Marçal del Colomer Santa Brígida Sant Climent d’Amer Sant Genís Sacosta Anglès Sant Miquel d’Anglès Sant Amanç Sant Pere Sestronques Santa Bàrbara Arbúcies Sant Quirze d’Arbúcies Sant Cristòfol de Cerdans Sant Mateu de Joanet Sant Pere Desplà Santa Maria de Lliors Sant Climent Sant Iscle Sant Nazari Santa Obina Sant Pere del castell de Montsoriu Blanes Santa Maria de Blanes La Mare de Déu…

Situació i presentació Limita amb els termes de Sils N, Caldes de Malavella N-NE, Tossa de Mar SE, Lloret de Mar S i Maçanet de la Selva W Emplaçat a l’E de la depressió selvatana, en contacte amb els contraforts nord-occidentals de la Serralada Litoral puig Ventós, 419 m alt, el seu territori és, en general, planer, excepte en els sectors E i SE Les aigües corren vers la riera de Sils, a l’W El terme comprèn la vila de Vidreres, cap de municipi, la caseria de Caulès de Vidreres i els veïnats de les Bòries i Cartellà Els darrers anys ha esdevingut lloc d’estiueig, afavorit per la proximitat…

Mapa de la Selva amb la senyalització de totes les fortificacions, anteriors a l’any 1300, de les quals es tenen notícies A Pladevall Amer Castell d’Estela Torre de Sant Climent o de Roca-salva Castell del diable Anglès Castell d’Anglès Arbúcies Castell de Montsoriu Torre de les Bruixes Torre de Vilarmau Blanes Castell de Blanes o de Sant Joan Brunyola Castell de Brunyola Caldes de Malavella Castell de Caldes Castell de Malavella Poble de Caulès Hostalric Hostalric Lloret de Mar Castell de Lloret o de Sant Joan Maçanet de la Selva Castell de Torcafeló Torre de Marata Torre o força de Cartellà…

Aquesta església parroquial del municipi de Vidreres havia estat en possessió del monestir de Sant Salvador de Breda, i depenia eclesiàsticament de l’arxiprestat de Santa Coloma de Farners Així mateix, la parròquia de Santa Maria tenia com a sufragània l’església de Sant Esteve actualment de Santa Susanna de Caulès L’any 1115 ja tenim alguna notícia d’aquesta parròquia, però el document més antic conservat que en fa referència és un de l’any 1143, en el qual es parla d’una sèrie de fundacions, i on apareix com a “ Santa Maria de Vitrariis ” El mot itrariis ve del llatí vitrarium , que vol dir…

Situació Un fragment de l’absis de les ruïnes de la capella que va donar nom al castell F Tur El castell, també anomenat castell de Vidreres, és emplaçat dalt un turó, prop de Caulès, dominant el pla de Vidreres Les seves restes són visibles des del nucli urbà de Vidreres, en direcció a llevant, una mica cap a migjorn Mapa 365M781 Situació 31TDG828264 Del punt quilomètric 15,5 de la carretera de GE-253, de Santa Coloma de Farners a Llagostera, a uns 2 km de Vidreres surt una pista en direcció sud-est, que porta a una casa, on cal deixar el cotxe i seguir a peu JRR Història El castell de Sant…

El lloc de Llagostera ja era conegut el 855 quan s’esmenta un “Sancti Felicis de Locustaria” entre els béns del monestir de Santa Maria de la Grassa El lloc va registrar també els topònims de “Lagostera” 993, “Lagustaria” 1016 i “Locustaria” 1163 El 914 també es té notícia de la “valle que vocant Locustaria” , la meitat de la qual havia estat comprada per la comtessa Garsendis a “Emo, femina” per 500 sous “cum villas et villariunculis et terminibus suis” , és a dir, amb la Vall d’Aro, Penedes i la mar, a sol ixent Maçanet, Caldes i Aulet, a ponent la mar, Caules i Maçanet, a…

Situació i presentació Limita al N amb el terme de Cassà de la Selva, a l’E amb Santa Cristina d’Aro Baix Empordà, al S amb el de Tossa de Mar i a l’W amb el de Caldes de Malavella, aquests dos de la Selva El seu territori és accidentat a la banda sud per la presència dels vessants septentrionals de la serra de Sant Grau o del Puig de Cadiretes, i al N per contraforts de les Gavarres La part muntanyosa del terme és poblada de boscos, amb predomini del suro, el roure i el pi El terme és drenat per les rieres de Gotarra i de Banyaloques, que desemboquen a l’Onyar per la dreta, i per la…