Resultats de la cerca
Es mostren 140 resultats
L'Ajuntament de Barcelona retira l'estàtua d'Antonio López
L’Ajuntament de Barcelona retira l’estàtua dedicada a l’home de negocis i esclavista Antonio López, marquès de Comillas L'estàtua fou inaugurada el 1884 i s'emplaçava a la plaça del mateix nom El 1936 va ser retirada i el 1939 les autoritats franquistes la hi tornaren a posar
Francesc Tort i Mitjans
Historiografia catalana
Historiador i Prevere.
Format al Seminari de Barcelona i a la Universidad Pontificia de Comillas, ha estat bibliotecari de la Biblioteca Balmes i s’ha especialitzat en l’estudi dels prelats catalans de la Illustració De la seva obra destaquen Biografia histórica de Francisco Armanyà i Font, obispo de Lugo y arzobispo de Tarragona 1967 i El obispo de Barcelona Josep Climent i Avinent 1706-1781 1978
Climent Pujol i Villegas
Canonista i orientalista.
Estudià al seminari de Vic a Comillas es doctorà en teologia, i a Roma, en dret canònic Ordenat de sacerdot, collaborà a Catalunya Social Ingressat a la Companyia de Jesús, ensenyà a la facultat de Sant Ignasi de Barcelona 1941 i a l’Institut Oriental de Roma És autor de diverses obres sobre dret canònic dels catòlics orientals, en castellà i llatí L’any 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi
Joan Montalà i López

Joan Montalà
© Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Poeta i eclesiàstic.
Estudià al seminari de Tarragona i a les universitats de Comillas i Madrid Poeta de vocació tardana, bona part de la seva obra roman encara inèdita Fou mestre en gai saber i guanyà premis com el Ribas i Carreras La nit dels àngels , 1974 i el Carles Riba 1980 D’un torsimany al bosc, potser , 1981 El 2001 hom publicà Obra poètica 1 Fou inclòs en l’ Antologia de sacerdots poetes 1975
,
Joan Claudi Güell de Churruca
Hípica
Jugador de polo.
Aristòcrata que ostentà els títols de comte de Güell, marquès de Comillas i comte de Sant Pedro de Ruiseñada Fou soci i jugador del Reial Polo Jockey Club de Barcelona en l’època que els partits d’aquest esport es disputaven als terrenys de Can Ràbia, al barri de Sarrià 1911-31 També fou un gran aficionat a la caça i un destacat jugador de golf Ocupà la presidència del Reial Club Nàutic
Pere Tuyet i Casafont
Literatura
Cristianisme
Teòleg i escriptor.
Llicenciat en Teologia a la Universitat Pontifícia de Comillas, fou assassinat per la seva condició de religiós Tot i la seva prematura mort, deixà una obra prou extensa i considerada pels escriptors de la seva generació com una promesa La seva obra íntegra es publicà a Poemes, diaris i altres escrits 1975 i a dues antologies d’escriptors catalans, Poesia escollida 1987 i Prosa escollida 1990 També és autor del Virolai a la Mare de Déu de Queralt
marquesat de Lamadrid
Història
Títol concedit el 1921 al financer barceloní Eusebio López y Díaz de Quijano (Comillas, Castella 1873 — Sevilla 1937), nebot del primer marquès de Comillas i cunyat de Josep M.Sert i Badia.
Continua en la mateixa família
Mario Maragliano
Mosaïcista.
Format a la Scuola Musicale de Gènova, deixà la música per l’art del mosaic Establert a Barcelona 1884, fou l’introductor del modern mosaic artístic a l’Estat espanyol decorà San Francisco el Grande de Madrid i, a Barcelona, les Saleses, la Concepció, el Pi, etc Adaptat a l’estil Art Nouveau , treballà en diverses obres de Domènech i Montaner a Barcelona i a Comillas, en el Rosari Monumental de Montserrat 1903, etc Treballà també a Berga, Manresa, Tarragona, Ripoll i Solsona
José Ignacio Prieto Arrizubieta
Música
Compositor asturià.
Estudià primer amb Pedro Martínez a Bilbao i després, en el període comprès entre el 1927 i el 1930, amb J Zamacois, JB Lambert i J Lamote de Grignon a Barcelona Fou director de la Schola Cantorum de Comillas 1924-27, 1932-69, on prosseguí la tasca iniciada per Nemesio Otaño Fou, a més, professor d’harmonia a l’Institut Pontifici de Música Sacra a Roma 1954-60 i director del Coro de la Universidad de Madrid 1969-73 Destacà sobretot com a compositor de música religiosa
Ramon Daumal i Serra
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al seminari conciliar de Barcelona i a la Universitat Pontifícia de Comillas Fou ordenat de sacerdot el 1939 i el 1944 fou nomenat vicari de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, on convisqué amb el metge i sacerdot Pere Tarrés i Claret Vinculat a la fundació de la Unió Sacerdotal de Barcelona, l’any 1968 fou nomenat bisbe auxiliar de Barcelona Treballà especialment en l’aplicació de les reformes del Concili II del Vaticà a Catalunya, sobretot en la preparació de les versions en català dels llibres litúrgics