Resultats de la cerca

Fou un dels collegiats catalans amb més temporades a primera divisió Hi arbitrà des de la temporada 1950-51 fins a la 1962-63 El seu darrer partit tingué un gran ressò mediàtic perquè expulsà Di Stefano al Santiago Bernabéu en la semifinal de Copa del 1963

S’inicià com a nedadora al Club Natació Barcelona i aconseguí set Campionats de Catalunya i dos d’Espanya en diverses proves de categories inferiors El 2007 començà la pràctica del triatló Es proclamà campiona d’Espanya júnior de triatló 2009 i duatló 2010 i formà part de la selecció espanyola en totes les categories Aconseguí ser tercera al Campionat Iberoamericà 2011 El 2012, fou tercera al Fast Triatlon Arraial Brasil i fou seleccionada per al Campionat d’Europa absolut A Catalunya ha guanyat tres vegades el Triatló de la Vila 2009, 2011, 2012 En el Jocs Mediterranis de Tarragona 2018 es…

Competí en la categoria del pes mosca Es proclamà en cinc ocasions campió d’Espanya de boxa amateur en les categories de pes mosca 1964-67 i gall 1969 També fou campió de Catalunya amateur en la categoria de pes mosca en vèncer als punts López Gallego 1966 Juntament amb Manuel García Manolito foren els únics boxejadors amateurs catalans que aconseguiren cinc campionats estatals Formà part de la selecció espanyola preolímpica

Vinculat a la secció d’hoquei patins de l’Sferic de Terrassa, el 1969 es feu àrbitre d’aquest esport i durant vint anys es convertí en una referència de l’arbitratge en els àmbits català, estatal i internacional Participà en el Campionat d’Europa absolut 1987 Presidí el Comitè Català d’Àrbitres de la Federació Catalana de Patinatge 1988-2002 i, posteriorment, la Comissió Nacional d’Àrbitres de la federació espanyola Quan deixà el càrrec, collaborà en la promoció de l’hoquei en línia a Catalunya i a la resta de l’Estat

Capità, residí al Regne de Nàpols des del 1560 almenys fins al 1570, on escriví l’obra allegòrica Vergel de varios triunfos , publicada el 1572 amb el títol Dechado de varias virtudes És autor de la novella bizantina Selva de aventuras Barcelona 1565, reeditada almenys sis vegades i traduïda al francès 1580, 1587, 1598 és considerada com una de les més reeixides del gènere en la literatura castellana

Anà a Itàlia on emprengué una vida militar sovint interrompuda per altercats i fugides Es dedicà al cors contra els turcs al servei de l’orde de Malta El 1608 es féu ermità al Moncayo, però fou acusat de dirigir la sublevació morisca i detingut A Nàpols contribuí al salvament de diversos pobles amenaçats per una erupció del Vesuvi 1630 Conegué Lope de Vega, que li dedicà la comèdia El rey sin reino Escriví un Discurso de mi vida que restà inèdit fins el 1900

Vinculat al món castellà, fundà la Revista Nueva i fou una de les figures secundàries de la Generació del 98 Narrador i autor teatral mediocre, publicà assaigs i crítica Dramaturgia castellana 1891, Palabras i plumas 1894, etc Cal destacar els llibres de records com Memorias de un desmemoriado 1916, 1928 i 1946, La tierra natal 1931 i Día tras día 1950

Debutà a nou anys doblant papers infantils, i posteriorment, també molt sovint, veus de bruixes i altres personatges de fantasia Com a dobladora, destacaren els seus doblatges dels personatges Boy 1947 a Tarzan’s New York Adventure 1942, de Richard Thorpe Arliss Cooper a la telesèrie Dallas  1983, i ET 1986, de Steven Spielberg Treballà també sovint en teatre, ràdio i televisió En teatre, entre d’altres, actuà a La ferida lluminosa , de Josep Maria de Sagarra 1954  No és mai tard si s’arriba d’hora 1957, de Jaume Villanova  Un home entre herois 1958, de Rafael Tasis  Els dimecres Elena 1970,…

Llicenciat en ambdós drets i inquisidor general d’Aragó Bisbe, feu una visita pastoral molt minuciosa a tota la diòcesi Assistí al concili de Trento acompanyat del teòleg Pedro Mercado Enlairat a la seu de València, morí a Montserrat quan es dirigia a la nova seu

Liberal, fou allunyat de l’exèrcit el 1823 El 1841 es proclamà esparterista Posteriorment, s’uní a Joan Prim i intervingué en el fracassat alçament del juny del 1866 a Madrid Fou diputat a les corts constituents del 1869 i se significà com a dirigent dels “intransigents” dins el partit republicà federal Formà part del Directori Nacional d’aquest abril-octubre del 1872 i dirigí l’alçament intransigent del novembre del 1872 Proclamada la Primera República, fou capità general de Catalunya febrer-març del 1873, i es posà, com a general en cap, al davant del moviment cantonalista de Cartagena 14…