Resultats de la cerca

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, practicà l’excursionisme i l’esquí de fons, modalitat en la qual fou campió de Catalunya 1956 Fundador del Club Nàutic El Balís, ha organitzat regates dels Campionats de Catalunya i d’Espanya de les classes optimist i vaurien de les quals fou secretari de la Federació Catalana de Vela, proves de patí de vela i de creuers, i també ha fet de jutge en diferents competicions Dirigí l’escola d’esports nàutics del club 1984-90 Té la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993

Fou campiona del món juvenil 1984 en la classe vaurien Amb la seva germana Núria, aconseguí la medalla de bronze al Campionat del Món absolut 1988 en la mateixa classe Fou responsable voluntària de l’àrea ECHO lasers de salvament als Jocs Olímpics del 1992 Treballà al Centre Municipal de Vela de Barcelona 1994-2006 i el 2007 passà a formar part de l’equip organitzatiu de la Barcelona World Race Té la insígnia de plata de la Reial Federació Espanyola de Vela i la medalla de plata de la Federació Catalana de Vela

Fou subcampiona del món júnior 1984 en vaurien En categoria absoluta, guanyà el Campionat d’Espanya de la mateixa classe 1994 i en creuer 1995 El darrer any també fou subcampiona mundial en creuer Ha publicat diversos llibres relacionats amb l’ensenyament en el camp de la nàutica, com Comencem a navegar La vela lleugera 1989, juntament amb Joan Gelpí Té la insígnia de plata de la Reial Federació Espanyola de Vela i la medalla de plata de la Federació Catalana de Vela

Vinculat al Club Nàutic El Balís, és especialista en vela lleugera Fou campió d’Espanya en la classe vaurien 1985 fent parella amb Joan Gelpí

Format a l’Associació Deportiva Antorxa de Lleida, també competí amb el FC Barcelona Fou campió d’Espanya absolut i júnior de triple salt el 1963 El 1962 fou tercer en triple salt en el Campionat d’Espanya En els Campionats de Catalunya fou tres cops campió en triple salt 1964, 1965, 1966 i dos en salt de llargada 1964, 1965 Superà tres vegades el rècord de Catalunya de triple salt entre el 1963 i el 1964

La seva obra poètica, elegant i irònica, realista i formalista, consta de dos reculls Felí encès 1985 i El germà de Catul i més coses 1997, amb el qual guanyà el premi de la Crítica Com a estudiós i crític, cal destacar els seus treballs Nabí, de Josep Carner 1986, Àlbum Ferrater 1992, en collaboració amb Núria Perpinyà, i la seva edició de l' Obra Completa de JV Foix És autor de dues antologies especialitzades Gabriel Ferrater vers i prosa 1988 i Maleïdes les guerres 2003, premi Cavall Verd-Rafael Jaume de traducció poètica 2004, que reuneix un centenar de poemes d’autors de…

Fou el continuador de l’obra de JFreixas, de qui féu una biografia Cap al 1950 creà el servei d’exploració funcional pulmonar i el servei de fisiopatologia respiratòria Des del 1973 fou membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona Dedicà la seva vida a la lluita contra la tuberculosi i fou un notable impulsor de la pneumologia a Catalunya

El 1921 es traslladà a Barcelona i, per mitjà dels germans Badia, ingressà al partit Estat Català 1936, del qual fou secretari general A l’exili, el 1939, contribuí a fundar el Front Nacional de Catalunya i, retornat clandestinament a Catalunya, participà en les tasques del Consell Nacional de la Democràcia Catalana Detingut per la seva activitat resistent 1943-46 1958, 1967, es llicencià en ciències econòmiques i fou representant del FNC, però, partidari de la unitat del socialisme català, el 1978 abandonà el FNC per a ingressar al PSC-Reagrupament i, més tard, al Partit dels Socialistes de…

El lloc de Sant Marcell o Marcel, a la vora del riu de Siurana, va ser colonitzat per Pere de Déu a partir del 1180 En aquesta data el rei Alfons I va fer donació a Pere de Déu del territori de Sant Marcell i la vall de Porrera perquè el repoblés Com assenyala el topònim, en aquest indret s’havia bastit una església, de la qual es té una única referència del 1258 El nucli de població de Sant Marcell potser va desaparèixer aviat com a tal el fet és que l’església mai no va passar de ser una sufragània, ja que no figura en la relació d’esglésies i beneficis que contribuïren a la dècima…