Resultats de la cerca

Fill de Marc Antoni Cotoner i de Santmartí, el 1608 ingressà a l’orde, del qual fou comanador 1631, castellà de Malta 1640-42, capità de la galera de Sant Llorenç 1642-44, batlliu de Mallorca i, finalment, elegit gran mestre 1660 en el moment de la represa de les operacions venecianes per a l’alliberament de Càndia del poder turc Féu restaurar i pintar l’església prioral de Sant Joan per l’artista calabrès Mattia Preti, i amplià la Sacra Infermeria Morí de pesta, i li fou erigit un magnífic mausoleu a la capella de la llengua d’Aragó, a Malta El succeí en el càrrec el seu germà…

Fill del coronel de milícies provincials Antoni Fuster de Sales i de Berga Militar, arribà a brigadier Deixà inèdits el drama Marc Antoni i diverses composicions en català, que no s’han conservat Fou cavaller de Sant Joan

Havent ingressat a l’orde 1625, passà el noviciat a Malta amb el seu germà Rafael, el qual succeí com a castellà de Malta 1644, i l’any següent fou nomenat batlliu de Negrepont El 1660 succeí de nou el seu germà com a batlliu de Mallorca i, en morir aquest, com a gran mestre 1663, quan començava el moviment de les potències marítimes europees per la llibertat del tràfic mercantil El 1669, arran de la pau entre Venècia i l’imperi turc després de la represa de Càndia, féu fortificar l’illa de Malta i costejà una de les fortaleses destinades a recollir la població civil en cas d’invasió, que fou…

Des del 1644 era canonge de la seu de Mallorca El 1671, arran de l’atemptat contra Josep de Vilallonga fet dins el temple de Sant Francesc, afrontà la inquisició, la qual l’excomunicà Fou rehabilitat per la Sagrada Congregació el 1678 el papa li conferí la dignitat de bisbe de Santa Justa, el féu prelat domèstic i li encomanà el procés de canonització de la beata Catalina Tomàs Morí en el curs d’una visita pastoral

Milità en el Partit Nacionalista Republicà, i fou diputat per Arenys de Mar 1907 a la Solidaritat Catalana i senador per Tarragona 1914 Fou vocal de la Federació Internacional Cotonera, organitzador del Congrés Internacional Cotoner, celebrat a Barcelona el 1911, i president del Foment del Treball Nacional Presidí el consell d’administració d' El Poble Català i l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana Intervingué eficaçment en la revisió aranzelària del 1911 i en la solució de les vagues tèxtils i ferroviàries del 1914

Heretà del seu pare Manuel Bertrand i Sales 1848-1911 i de la seva mare Flora Serra i Casanoves, filla d’Eusebi Serra i Clarós 1825-1904, unes fàbriques a Manresa i a Molins de Rei, que modernitzà i amplià, fins a comprendre tot el procés productiu del cotó L’empresa Bertrand i Serra fou una de les més importants de Catalunya dins el ram tèxtil cotoner L’any 1935 figurà com a primer industrial individual cotoner del món al butlletí de la Federation of Master Cotton Spinners Association, de Manchester Fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista, dirigent del…

Segons el tipus de dehiscència, la càpsula pot ésser poral , com en la rosella i els conillets loculicida , com en els lliris septicida , com en la didalera septífraga , com en el neret o ventricida , com en el cas de la genciana Algunes càpsules amb característiques particulars reben diversos noms síliqües, pixidis, elateris, etc

N'hi ha diverses varietats, segons les espècies de cotoner d’on procedeixen Gossypium barbadense forneix el millor cotó, amb una longitud mitjana de fibra de 34-42 mm i un diàmetre de 15 microns G hirsutum produeix fibres de 24-34 mm de longitud mitjana i d’un diàmetre de 20-25 microns G herbaceum dóna fibres amb una longitud mitjana inferior a 23 mm i amb un diàmetre de 25 microns Aquestes classes de cotó són anomenades també, respectivament, cotó egipci de fibra llarga, cotó americà de fibra mitjana i cotó indi de fibra curta La denominació comercial de cada cotó es basa…

Centre cotoner, ferroviari i de carreteres