Resultats de la cerca

Consagrat nazireu , la seva fama va lligada als nombrosos episodis de la seva guerrilla personal i de la seva força Després d’haver confiat el secret de la seva força —els cabells llargs del nazireat— a Dalila , fou empresonat i durant una festa enderrocà el temple de Dagon, on perdé la vida juntament amb la de milers dels seus enemics Molts exegetes veuen en aquest cicle d’episodis una rèplica del mite d’Hèrcules o de Gilgameš o, si més no, una amplificació popular d’algunes proeses extraordinàries La seva figura, represa sovint per l’art i per la literatura, ha inspirat, entre…

Ha desplegat una activitat notable com a poeta i com a promotor d’iniciatives de suport al món de la poesia Es donà a conèixer amb el poemari Guants de macam amb un dibuix 1985, premi Vila d’Alaquàs 1983 després ha publicat Carmí vora els llavis 1986, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1985, Dalila 1987, La terra interior 1989, Imitació de la soledat 1990, premi Roís de Corella 1989 i L’home no confia en la ciutat 1996 És director de la collecció “Poesia-Edicions de la Guerra”, ha traduït autors portuguesos, i és coautor, juntament amb Jordi Garcia Vilar, de l’obra teatral La llegenda del drac i la…

Estudià música a Pau i a Baiona Debutà el 1952 com a Gran Sacerdot Samsó i Dalila a l’Òpera de París El mateix any cantà al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença i prosseguí les seves actuacions a París, que es prolongaren fins el 1976 El 1961 actuà a Edimburg amb la companyia del Covent Garden, fet que marcà l’inici de la seva carrera internacional, que l’ha dut a protagonitzar òperes als Estats Units -Nova York i Chicago- i en diversos escenaris de ciutats europees, com el Teatro alla Scala de Milà Ha participat en el Festival de Glyndebourne i el Maggio…

Debutà el 1905 amb Messaline d’Isidore De Lara i de seguida fou contractada per a cantar a Brusselles, on interpretà els grans papers per a mezzosoprano del repertori francès, alemany i italià, com ara la Dido d’H Berlioz, la Clitemnestra de R Strauss o la Leonor de G Donizetti Debutà a París amb Samsó i Dalila de C Saint-Saëns 1908 i hi estrenà obres de Claude Debussy La demoiselle élue i Gustave Doret La tisseuse d’orties En retirar-se dels escenaris es dedicà a la docència, primer a l’Escola Normal de Música 1922-33 i després al Conservatori de París a partir del 1934, on…

Estudià a la prestigiosa Guildhall School de Londres, on es graduà el 1989 i començà una meteòrica trajectòria internacional Ha guanyat els premis vocals més prestigiosos de la Gran Bretanya i el 1993 fou nomenat artista revelació dels Premis Internacionals de la Música Clàssica Debutà a l’Òpera Nacional de Galles el 1990 amb Così fan tutte Mozart i aquell mateix any cantà Samson et Dalila Saint-Saëns, al costat de Josep Carreras, al Festival de Peralada El 1991 féu el seu debut americà amb Le nozze di Figaro Mozart a l’òpera de Santa Fe i el 1992 cantà, per primera vegada, a…

Compaginà la seva vocació musical amb un negoci familiar de sastreria, després de ser descobert a Saragossa per L Perrick Estudià cant amb Ana Millitch i debutà l’any 1953 com a Valentin Faust al Gran Teatre del Liceu, on del 1956 al 1973 interpretà diversos personatges operístics Formà part del Grup d’Òpera de Cambra, amb la qual cantà Così fan tutte , El telèfon i Maria Egiziaca , entre d’altres També actuà al Teatro Calderón de Madrid, on interpretà Lucia di Lammermoor al costat de C Bergonzi El 1963, a Bilbao, feu Samsó i Dalila amb M Del Monaco A més, actuà en diverses…

Pianista precoç, es distingí tota la vida com a concertista i organista Es formà amb NHReber i JHalévy Fou organista de la Madeleine 1858-77 i professor de l’École Niedermeyer Com a compositor, concedí especial importància a la bellesa formal, navegant en alguns aspectes contra el corrent del seu temps —cosa que li fou retreta—, tot i que sabé obrir nous camins a la música francesa Del 1877 endavant es dedicà a compondre i viatjar Deixà obres per a orquestra, com les tres simfonies i diversos poemes simfònics Le rouet d’Omphale , 1871 Danse macabre , 1875, cinc concerts per a piano 1858-96,…

Nasqué en una família d’artistes ambulants i en un principi es formà com a acròbata i ballarí Debutà en el ballet de l’Òpera de Montpeller, fet que li permeté d’entrar en contacte amb el món de l’òpera Llavors es decidí pel cant i a vint-i-dos anys començà a rebre classes en aquesta matèria De primer orientà la seva carrera cap als papers de heldentenor El 1964 el seu debut com a cantant, a Verviers, en el paper de Pinkerton Madama Butterfly , el dugué a presentar-se successivament a l’Òpera Còmica de París i a Tolosa de Llenguadoc A partir del 1970 projectà la seva carrera a escala…

Inicià els estudis de piano a quatre anys i rebé una amplíssima formació pianística amb M Vega, Meysernberg i, ocasionalment, amb F Liszt, a més de classes de composició i contrapunt d’A Reicha Finalment dirigí la seva carrera vers el cant, que estudià principalment amb els seus pares El 1839 debutà a Londres amb el paper de Desdèmona en l' Otello de G Rossini, i el mateix any fou contractada al Théâtre-Italien per l’empresari Louis Viardot, amb qui es casà dos anys després Entre els seus triomfs més importants hi ha l’estrena de Le prophète , de G Meyerbeer, i les seves interpretacions de…

La seva família s’installà a Israel el 1957 Estudià piano i composició a l’Acadèmia de Música de Tel-Aviv 1964-68, i després amplià la seva formació a Siena i a Viena, on estudià amb Hans Swarowsky Fou guardonat en diferents concursos, entre els quals el Karajan de Berlín 1971 i el Cantinelli de Composició de la Scala de Milà 1971 Debutà molt jove, i fou contractat per a dirigir importants formacions orquestrals El 1974 fou nomenat director general de música d’Aquisgrà, càrrec que ocupà fins el 1983 Després treballà a Múnic, on dirigí les òperes Otello , de Verdi, i Carmen , de Bizet Al Liceu…