Resultats de la cerca
Es mostren 273 resultats
Morava
Riu
Riu de Sèrbia, afluent del Danubi per la dreta (616 km).
És format per la unió del Morava del Sud de més de 300 km i del Morava de l’Oest de gairebé 300 km, que s’uneixen a Stalać Travessa Sèrbia de S a N regant una rica zona agrícola tabac, cànem, pruneres i vinya, i uns 245 km després de la seva unió conflueix al Danubi, aigua avall de Smederevo
Mohács
Ciutat
Ciutat del megye de Baranya, Hongria, situada a la dreta del Danubi.
Port fluvial indústries de maquinària, mobles i plàstics Centre d’un grup ètnic de serbis i croats refugiats a Hongria, és coneguda per la victòria que els turcs hi obtingueren, el 1526, sobre l’exèrcit hongarès i que els féu amos de les ribes del Danubi per espai de 200 anys
Morava
Riu
Riu de Moràvia, Txèquia, afluent del Danubi per l’esquerra (378 km).
Neix al vessant sud del massís de Śneznik, als Sudets, prop de la frontera polonesa, i drena l’ampla depressió de Moràvia, vorejant els darrers contraforts dels Carpats Blancs o Occidentals En el curs baix, fronterer amb Àustria, rep l’afluent principal, el Dyje, i desguassa al Danubi poc abans de Bratislava
Sava

El Sava al seu pas per Belgrad
© Xevi Varela
Riu
Riu dels Balcans, afluent, per la dreta, del Danubi (940 km).
La conca comprèn 95 720 km 2 Neix als Alps Julis, prop de la frontera amb Àustria En direcció NW-SE, passa per Ljubljana, travessa Eslovènia, on el seu corrent té diverses cascades, entra a Croàcia, passa per Zagreb i fa després de límit entre Croàcia i Bòsnia Rega Sèrbia, fins a Belgrad, on conflueix al Danubi És navegable des de Sisak Els seus principals afluents són el Bosna i el Drina
Ybbs
Riu
Riu del land de la Baixa Àustria, Àustria, afluent del Danubi per la dreta (126 km).
Neix a les muntanyes d’Estíria i desemboca al Danubi prop de la ciutat d’Ybbs
Timiş
Riu
Riu de l’Europa Oriental (Romania i Sèrbia), afluent del Danubi per l’esquerra (440 km).
Neix als monts Semenicului, als Carpats meridionals, i, en direcció SW, penetra a Sèrbia i després, en direcció SE, desguassa al Danubi prop de Belgrad Rep el Bistra, el Pogăniş i el Bîrzava
Bačka
Divisió administrativa
Regió de la Vojvodina, Sèrbia, entre el Danubi i el Tisza inferior.
És una plana amb turons i dunes, de sòl molt fèrtil que la converteix en una de les regions agrícoles més riques de la federació Per al regatge són utilitzades les aigües dels canals Danubi-Tisza, Novi Sad-Mali Stapor Els principals nuclis de població són Novi Sad, Subotica i Sombor La Bačka, que havia participat en les diverses vicissituds de l’Alföld avançades de la frontera romana, invasions húnnica i àvara, fou poblada per magiars fins que la major part dels habitants l’abandonà, fugint de la conquesta turca, al segle XV A part alguna colonització sèrbia, el repoblament fou…
Nòric
Història
Nom antic de la regió montuosa situada entre el Danubi, al N, i la Rètia, a l’W.
Constituí una de les províncies Noricum de la Germània romana Rica en mines de ferro i d’or, era habitada per poblacions cèltiques Sotmesa a Roma el 15 aC, fou dividida en dues províncies Noricum ripense , a tocar del Danubi, i Noricum mediterraneum , vers el S després del regnat de Dioclecià
guerres de Dàcia

Vista de la columna Trajana, a Roma
© Fototeca.cat
Militar
Nom de les dues campanyes militars fetes per Trajà a la banda esquerra del Danubi.
La primera 101-102 obligà els dacis a reconèixer el protectorat romà La segona fou empresa el 105 per tal de reprimir una insurrecció Després d’ocupar la capital del regne, hom pacificà ràpidament la resta del país, que fou declarat província romana 107 En commemoració d’aquestes campanyes fou construïda la columna Trajana La conquesta de la Dàcia per Trajà completà els intents anteriors de Domicià 86 i 89 d’estendre el limes a la banda oriental del Rin i del Danubi per tal d’alleugerir la pressió dels bàrbars sobre la Rècia i la Mèsia
Enns
Riu
Riu d’Àustria, afluent, per la dreta, del Danubi (254 km de llargada i 6 080 km2 de conca).
De règim nivopluvial, neix a la serralada de Niedere Tauern Segueix la direcció SW-NE des del seu naixement fins a Hieflau, on pren la S-N Desguassa al Danubi més enllà de la ciutat d’Enns