Resultats de la cerca
Es mostren 255 resultats
La Víspera
Periodisme
Periòdic mensual, editat clandestinament a Barcelona, en castellà, que preconitzava la monarquia de Joan de Borbó i Battemberg, comte de Barcelona.
Volgué fer una crítica constructiva i raonada i una oposició digna sense ressentiment Donava notícies que aleshores eren silenciades pel govern, tant sobre aspectes polítics internacionals com del país, econòmics i dinàstics N'aparegueren vuit números març-novembre de 1951, fins que fou descobert per la policia i detingut i processat el seu principal responsable, Josep Lluís Melià i Sagnier
Antoni Morat i Rufet
Filosofia
Cristianisme
Religiós augustinià i filòsof.
El 1784 residia a Barcelona fou prior del monestir d’Isona Publicà Eclectica philosophia viro catholico ac religioso digna quam in templi 1784, obra influïda per Descartes contradictor d’Aristòtil, negava l’existència de tot principi vital en les plantes i en els animals Era també partidari de la física de Newton i de Gassendi El 1789 publicà una biografia sobre la religiosa dominicana Maria Isabel Francesc i Escorpí
temple
En llenguatge literari, lloc venerable, on resideix alguna cosa noble, digna d’honor.
Joaquim Asènsio d’Alcàntara i Navarro
Periodisme
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral, poeta i periodista.
Administrador de correus, fou redactor de diversos periòdics de Barcelona La Corona de Aragón i Madrid La Correspondencia Ilustrada , entre d’altres Escriví algunes peces teatrals en castellà, però aviat es decantà pel català A més d’ Adéu-siau, o El payés en la corte i La pubilla de Riudoms , bilingües totes dues i estrenades el 1861, és autor dels melodrames Digna de Déu i Mistos , estrenats el 1866, i Romanços 1872, i de comèdies com La vergonya i Beneites siguin les dones Frederic Soler feu clares allusions satíriques a l’autor a El boig de les campanilles 1865, en…
,
Carles Pons i Forés
Teatre
Actor.
Treballà en teatre, cinema i televisió En teatre cal destacar les seves actuacions en El Mussol i la Gata , que el consagrà com a actor, Terentius , Puja't al carro , sobre la història del teatre, la paròdia Titànic de Pavana Espectacles, o L’aniversari de Don Eduardo , homenatge a Eduard Escalante En cinema és digna de menció la seva actuació a París-Tombuctú , de L G Berlanga, i en televisió cal esmentar la seva participació en la sèrie Blasco Ibáñez , dirigida també per Berlanga Fou autor de diferents guions i adaptacions, i de diferents muntatges de teatre infantil És…
Alianza del Trabajo Nacional Sindicalista
Partit polític
Organització sindical amb projecció política constituïda al desembre de 1977 a Barcelona (dins el Círculo Eugenio d’Ors, fundat el 1973 i promotor de la Federación Falangista de Barcelona l’any següent) i dirigida per Roberto Ferruz, activa fins a inicis dels anys vuitanta.
Inspirada en el pensament d’Àngel Pestaña i José Antonio Primo de Rivera, defensava el “nacional sindicalismo” “la idea española que une la necesidad de una patria independiente y digna con el imperativo de un sentido revolucionario en el orden social” El lema era “Patria Española y Revolución Social” Entre finals de 1975 i inicis de 1976 assajà expandir-se arreu d’Espanya, amb èxit limitat a Andalusia, on comptà amb suport dels Círculos Doctrinales José Antonio CJA Ferruz, amb Diego Márquez cap dels CJA, fou promotor de Falange Española de las JONS En les eleccions…
melodrama
Música
Teatre
Obra teatral en la qual s’associen íntimament text i música.
Aparegué a mitjan s XVIII, i consistia en la declamació del text sobre un fons musical instrumental L’obra més característica d’aquest gènere és Pygmalion 1762, de Jean-Jacques Rousseau, que fou interpretada per tot Europa i influí sobre JABenda Alguns compositors romàntics l’utilitzaren com a procediment La seva penetració als Països Catalans tingué lloc a la primeria del s XIX, com una avançada del drama romàntic, a partir de texts de Kotzebue, Ducange, Delavigne, Jephson, etc, traduïts al castellà Antoni de Gironella n'escriví uns quants, també en castellà Cristina o el triunfo del talento…
les Onze Mil Verges
Història
Advocació cristiana que des de Colònia es propagà a tot Europa, especialment arran de la troballa, el 1106, de les relíquies d’unes màrtirs de la persecució del 304, en el nombre estimat d’onze verges, transformat per error en onze mil, de les quals la més famosa és Úrsula.
A Catalunya el seu culte s’estengué a diverses ciutats, com Vic, Cervera i Lleida, i sobretot a Barcelona, on el bisbe Arnau de Gurb, el 1268, aixecà en honor seu una capella posada sota la guarda d’un sacerdot, anomenat prior, que administrava el patrimoni del priorat de les Onze Mil Verges , constituït bàsicament pel territori del castell d’Olivella 1271, administració que fou agregada el 1572 al capítol de canonges barceloní La devoció augmentà a partir del 1330, quan arribà a Barcelona el cap de santa Agonilla, una d’aquestes verges més tard arribaren els caps de les santes Digna…
moral
Ànim, capacitat de mantenir-se ferm en l’actitud que hom creu més pròpia i digna.
Antoni Montesinos i Millo
Música
Compositor, mestre de capella i organista valencià.
S’inicià en la música com a nen cantor a la catedral de València, sota el mestratge de F Morera i R Anglès Del 1779 al 1786 succeí Manuel Tahuenga com a organista segon de la seu valenciana Ordenat de subdiaca, regí la capella musical de l’església parroquial de Santa Maria de Castelló El 1787 fou nomenat mestre de capella de l’església del Corpus Christi La majoria de les seves obres es conserven a l’arxiu de la catedral de València El conjunt de la producció musical de Montesinos inclou una notable producció de villancets de sis a vuit veus amb violins, orgue i baix continu, tot i que en…