Resultats de la cerca

Unitat de calendari difosa en tots els països d’influència judeocristiana i islàmica, lligada originàriament a les fases de la lluna, fou introduïda per dividir el cicle mensual i per establir d’una manera precisa la recurrència periòdica dels ritus religiosos, dels mercats, etc Desconeguda a Egipte calendari egipci i a Roma calendari romà, s’originà entre els caldeus calendari caldeu, entre els quals coexistia un cicle de cinc dies i una sèrie de dies “nefasts” —7, 15, 28 i, més tard, el 21 i el 19 o 49 a partir de l’inici del més anterior— en els quals el rei i el poble s’abstenien dels…

Fenomen conegut en gairebé totes les religions, lligat al mite del retorn a l’origen o al paradís, revesteix un doble caire penitencial i, sobretot, festiu, i constitueix també una exaltació del sentiment religioso-social del grup En el cristianisme, com en el judaisme, les processos simbolitzen el poble de Déu en marxa vers el regne de Déu i van lligades a determinades festes o són ordenades per alguna circumstància especial Als Països Catalans, a desgrat de trobar-se molt en decadència, se’n mantenen moltes amb un caire tant folklòric com pietós Una de les més antigues i riques en aspectes…

És anomenada també Pasqua de Resurrecció , Pasqua Florida i primera Pasqua Bé que el mot grec páskha assimilat a páskhein , ‘sofrir’ s’aplicà de moment a la commemoració de la passió, aviat segle IV inclogué ja la vetlla nocturna del dissabte al diumenge i, al segle V, indicà només el diumenge de Resurrecció La celebració de la mort i resurrecció fou anomenada tridu pasqual , que al començament incloïa només el Divendres Sant, el Dissabte Sant i la vetlla pasqual, com a aspectes diversos d’un únic misteri Avui el tridu inclou també la missa vespertina del Dijous Sant Ja des del segle III la…

Dia popular d’aplecs i de captiris i de portar el combregar general als malalts Antigament els confrares del Roser acostumaven a fer un captiri, sovint, amb el cant dels goigs A València començaren aquest dia les festes de sant Vicent Ferrer per diferents barris de la ciutat, sobretot a l’orfenat o casa dels xiquets de Sant Vicent, on aquests escenifiquen algun dels miracles del sant

Fill de Gaietà Cornet i Mas , es formà artísticament a l’Acadèmia Borrell, encara que seguí també, per tradició familiar, la carrera d’enginyer industrial, que exercí a La Maquinista Terrestre i Marítima Pertangué, vers 1897-98, quan conreava la pintura a l’oli, al grup prenoucentista El Rovell de l’Ou Publicà els seus primers dibuixos a L’Esquella de la Torratxa 1898, que deixà per incompatibilitat ideològica, i collaborà a La Veu de Catalunya Fou cofundador i director artístic del Cu-cut 1902-12, per al qual creà el famós ninot amb barretina, prototip del català realista i murri l’any 1904…

Hom hi afegeix, generalment, cintes i flocs i diverses menes de figuretes fetes de sucre i de pastisseria És costum que els padrins regalin les palmes i els palmons a llurs fillols Arreu dels Països Catalans se celebren fires i mercats de palmes i palmons els dies anteriors al diumenge de Rams a Barcelona, a la rambla de Catalunya i a la plaça de la Sagrada Família a València, a la plaça de la Seu, etc Per les dimensions i la projecció, ha adquirit una gran importància el Mercat del Ram de Vic Originàriament sorgit de la venda de palmes i palmons a la plaça Major, aviat se centrà…