Resultats de la cerca

Autodidacte, es lliurà durant més de trenta anys al periodisme, sobretot a la premsa de Barcelona i de Lleida Collaborà a En patufet i després a La Nuri , redactà el Calendari d’En Clovis 1927, i, amb el pseudònim de Macià Floris , i sobretot, amb el de  Clovis Eimeric o amb el seu nom, conreà la novella infantil El cavaller de la creu, El minyó del cop de puny, etc i especialment la novella rosa Amb el cor no s’hi juga , 1925  La puntaire , 1926, que també escenificà La taverna d’en Mallol , 1927  La bolxevica , 1928, etc Aquestes obres, properes a la literatura de consum,…

Vida i obra Utilitzà els pseudònims Quintus Moderatus Censorinus i Mateu Massanet El 1733 ingressà a la Companyia de Jesús, on professà el 1748, i ensenyà humanitats, retòrica, filosofia i teologia en diversos collegis de l’orde El 1742, i durant sis anys, ocupà la càtedra de filosofia suarista de la Universitat de Cervera i establí una profunda amistat amb l’humanista Josep Finestres Fou un dels primers que qüestionà l’escolasticisme a Catalunya i un dels impulsors de la reforma de la filosofia a Cervera Passà després al rectorat del Collegi de Barcelona, on collaborà amb el bisbe Asensi…

Vida i obra Era fill de Jaume Marc i germà de Pere Intervingué en diverses accions militars, entre les quals el setge de Morvedre 1365, ja adobat a cavaller, i li foren encomanades missions diplomàtiques a Navarra i a Mallorca El 1393 fou nomenat mantenidor dels primers jocs florals per Joan I, càrrec que tornà a ocupar el 1399 La seva obra literària comprèn tres poemes allegòrics, sis poesies breus i un diccionari de rims Els poemes llargs, escrits en versos apariats, són el Debat entre Honor e Delit , escrit al setge de Morvedre, de sentit cavalleresc, La joiosa garda , del 1371, amb la…

Rector de Silla Horta Formava part, sembla, de l’incipient grup lullià de València Fou excomunicat per l’inquisidor general Nicolau Eimeric per les seves estranyes opinions sobre l’Eucaristia contra ell, Eimeric escriví un tractat teològic 1390

Hom creu que era llinatge dels vescomtes de Rocabertí Ramon Berenguer IV de Barcelona els cedí la vila de Peralada, que el 1128 possiblement llur pare, Berenguer Renard —fill del vescomte Dalmau Berenguer I de Rocabertí—, havia deixat a Ramon Berenguer III La possessió d’aquesta vila era discutida entre els comtes de Barcelona i d’Empúries Gausbert i els seus germans reconegueren el 1132 la possessió de la vila i batllia de Peralada al comte de Barcelona, així com els feus de Torrelles i de Prats

De família jueva i batejat a onze anys, ingressà al convent de dominicans de Cervera Estudià en diversos convents de l’orde i hi fou professor de lògica 1357 i de teologia 1365 A causa d’algunes doctrines seves, fou empresonat per ordre de l’inquisidor Nicolau Eimeric 1368 Apellà a la cort papal, però morí abans de la conclusió del seu procés Eimeric extractà de les seves obres, que no s’han conservat, 22 proposicions que foren condemnades com a herètiques per una butlla de Gregori XI

Franciscà 1595, a les universitats d’Alcalá, Valladolid i Salamanca recollí testimoniatges favorables a la doctrina lulliana, i també a Madrid 1610, prop de la inquisició Els jurats de Mallorca l’enviaren 1611 a Roma per tal de defensar la causa lulliana Hi escriví sobre exegesi bíblica, Paraphrastica expositio primi capitis Evangelii secundum Joannem 1612 i, sobretot, el Memoriale collationis seu comprobationis centum articulorum lullianorum per F Nicolaum Eimeric in suo olim Directorio compilatum 1614, la més sòlida protesta contra Eimeric De tornada a Mallorca,…

Els vescomtes de Narbona i de Menerba Hom no en coneix més que uns quants titulars Miló 782, Magnari 791, Esturmió 800-811 i Ademar 812 Arran de la creació de la marca de Gòtia 817, els dominis afectats al comte passaren, amb el títol, als titulars de la marca de Gòtia Des d’aquell moment, les funcions comtals foren exercides pels vescomtes, els quals esdevingueren hereditaris a la segona meitat del segle IX i fundaren una potent dinastia que senyorejà el vescomtat de Narbona fins al segle XV Degueren llur potència a la importància de la vila de Narbona, que encara continuava essent un gran…

Professor a la Universitat de Lleida, hi defensà i publicà una sèrie de tesis lullianes en les quals acusava l’inquisidor Eimeric d’enemic de la doctrina de Ramon Llull Viginti quatuor textus Apostrophos publicat a Mallorca el 1689 Les seves teories contenien una nova versió de la ideologia dels begards i fraticels, una sèrie de profecies sobre la pròxima vinguda de l’Anticrist, la reproducció d’interpretacions teològiques de la Trinitat i de l’Encarnació i una sèrie d’elogis de la doctrina lulliana demostren un considerable grau de desviació respecte a la genuïna doctrina de…