Resultats de la cerca

Té convents a València i a nombroses localitats mallorquines

Cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on començà a actuar en grups de teatre universitari S’incorporà a la companyia Windsor, dirigida per Adolf Marsillach , i debutà el 1957 Aquest any obtingué un gran èxit substituint Empar Soler Leal a Harvey , que coprotagonitzà amb Marsillach Formà companyia teatral pròpia 1965-67, en la qual també actuà Participà en una gran quantitat de muntatges, sobretot a Madrid, i fou una de les actrius teatrals de l’Estat espanyol més ben considerades, com li fou reconegut amb nombrosos guardons, entre els quals hi ha el premi…

Signà Beatriu Civera Participà en la recuperació de la narrativa dels anyscinquanta al País Valencià mitjançant la seva collaboració regular a la revista “Sicània” amb narracions curtes Entre les seves novelles, cal destacar Entre el cel i la terra 1956, Un pobre home 1959, Una dona com una altra 1961 i la inèdita La crida indefugible premi Joan Senent 1969 A més, publicà els volums de narracions curtes Vides alienes 1975, premi Víctor Català, Una veu que clama en el desert 1985 i Confidencial 1985 També conreà la literatura juvenil amb obres com Tan sols una mentida o L’incís del celluloide…

Signa Beatriu Civera Publicà narracions i novelles Entre el cel i la terra 1956, Una dona com una altra 1961 i Vides alienes 1975, premi Víctor Català Reflecteix la vida quotidiana i, de vegades, el costumisme de la seva terra

Ha estat una de les autores més prolífiques i amb més diversitat temàtica en l’àmbit de la literatura infantil al País Valencià La seva publicació s’inicià amb El savi rei boig i altres contes 1979, premi Josep Maria Folch i Torres 1978, i continuà amb Abecedari del diumenge 1986, premi Tirant lo Blanc i premi Crítica Serra d’Or 1988, L’escletxa assassina 1990, Les tres avorrides 1997 i Versos al sol 2000, entre d’altres Ha escrit peces de teatre infantil, com les que reuní en el volum Mitja dotzena 1984, i La cuca Quica 1985, entre d’altres I també ha conreat la poesia València, fragments d’…

Vida El 1957 debutà amb la companyia d’Adolfo Marsillach al Windsor de Barcelona, mentre també ho feia en el cinema i la televisió El 1965 formà companyia pròpia i el 1968 participà en la creació del Teatro Nacional de Barcelona, pel qual rebé el premi Mihura En el cinema ha estat una secundària notable en més d’una trentena de títols D’aspecte fràgil, menuda i amb una veu peculiar, trobà en la televisió el mitjà adequat, en particular sota les ordres de Jaime de Armiñán en les sèries Galería de maridos 1959 Galería de esposas 1959-60 Chicas en la ciudad 1960-61 etc també la feu treballar en…

Desenvolupament enciclopèdic Evoca les interioritats del teatre des del punt de vista de tres actrius Una jove estudiant d’interpretació demana a Glòria Marc, Assumpta Roca i Maria Caminal, tres actrius consagrades, que l’ajudin a descobrir com era la mítica actriu Empar Ribera, per preparar les proves per a protagonitzar una obra sobre la seva vida De tarannàs molt diferents, Glòria ha triomfat com a diva internacional en el teatre, Assumpta s’ha convertit en una còmica televisiva i Maria ha abandonat l’escena per cedir la seva veu al doblatge cinematogràfic La visió que…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Raül Contel Barcelona ARGUMENT, GUIÓ I MUNTATGE RContel FOTOGRAFIA RContel Eastmancolor i blanc i negre, normal MÚSICA Juanjo Díaz saxo INTERPRETACIÓ Montserrat Calvo Maria, RContel Raül, Manel Dueso Manel, Elizabeth Gil Lisa, Empar Moreno Empar, Pep Anton Muñoz Pep, Joan Potau Joan, Xedes Xedes ESTRENA Barcelona, 07091984 PREMIS Ministeri de Cultura 1983 nous realitzadors, Cinematografia de la Generalitat 1984 millor llarg català Sinopsi Vuit històries diferents que tenen com a nexe comú la soledat i que, per diferents motius, s’…

Començà tocant a la Cobla La Principal de Tortellà El 1926 es traslladà a Barcelona i ingressà a la Cobla Barcelona, on romangué fins que entrà a la Banda Municipal de Barcelona el 1930 Aquest fet, però, no impedí que durant molts anys continués actuant amb diverses cobles Fou catedràtic de tenora i tible al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona Compongué diverses sardanes, entre les quals destaquen Remei, Les Maries i Empar