Resultats de la cerca
Es mostren 242 resultats
Ángel María Amor Ruibal
Filosofia
Pensador gallec.
Doctor en filosofia i teologia i professor de dret canònic a Santiago Primer s’especialitzà en filologia Introducción al estudio de la lingüística europea , 1900 Problemas fundamentales de filología comparada , 1904-05, però posteriorment es dedicà a la filosofia Malgrat que fou una figura aïllada, la seva obra s’insereix en el moviment de renovació de l’escolàstica del final del segle XIX Amor Ruibal criticà la filosofia moderna pel seu desconcert i la seva incapacitat per a elaborar una ontologia, desconcert que podia superar l’escolàstica però per a això calia…
fantasma
Filosofia
Imatge mental d’un objecte.
En la filosofia escolàstica tradicional el fantasma equival a allò que hom anomena modernament fenomen
autoritat
Filosofia
Prestigi o ascendent d’una persona, escola o obra en tant que determina l’assentiment a una veritat, independentment de l’evidència que hom en tingui per la proposició enunciada.
En lògica, l' argument d’autoritat procedeix del testimoniatge i del prestigi d’altri Bé que considerat l’argument més feble, fou emprat correntment en l’escolàstica
simple
Filosofia
Que no té ni pot tenir parts i, per tant, és indivisible.
Exemples d’entitat simple són la mònada, l’àtom dels atomistes grecs atomisme i, segons la tradició escolàstica i diverses de les concepcions filosoficoreligioses, l’ànima i Déu
divisió
Lògica
Operació lògica que consisteix a dividir els gèneres en espècies, les espècies en subespècies, etc, i distingir-los i separar-los entre ells, a fi de situar tot ésser en el seu lloc corresponent i definir-lo.
L’escolàstica distingí diverses formes de divisió, el denominador comú de les quals és el supòsit que només allò que és compost pot ésser dividit en els seus elements simples
quadrivi
Educació
A l’edat mitjana, el conjunt de les quatre arts liberals: aritmètica, música, geometria i astronomia.
El mot apareix per primera vegada en Boeci, i el seu ensenyament, juntament amb el trivi, es difongué des del segle IX, quan les arts liberals foren considerades la base de l’ensenyament escolàstic Escolàstica
Anselm de Laon
Filosofia
Filòsof medieval, deixeble d’Anselm de Canterbury a Bec i director de l’escola catedralícia de Laon, on fou mestre de Guillem de Champeaux.
En el seu pensament, fonamentat en l’autoritat de l’Església més que no pas en la raó, es troben les primeres línies de l’escolàstica Entre la seva obra, coneguda fragmentàriament, destaca la Glossa interlinearis
Consolació
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Consolació
dins el municipi de Santanyí (Mallorca), a ponent del poble de s’Alqueria Blanca, aturonat (205 m alt.) en un contrafort meridional del puig Gros.
És esmentat per primera vegada el 1523 i la construcció és probablement del principi del s XVI, reformada en 1931-36 l’entrada és lateral i el conjunt emmurallat És notable l’altar barroc 1646 de Santa Escolàstica
Anton Koberger
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor alemany.
Cap a l’any 1471 s’establí a Nuremberg, on s’especialitzà en obres de teologia i filosofia escolàstica També publicà llibres illustrats, i fou el primer impressor que posseí una organització industrial i comercial potent, amb representants a les principals ciutats europees
infinit
Filosofia
Dit de l’ésser que no té límit en la seva perfecció pròpia.
En l’escolàstica hom solia distingir entre l' infinit categoremàtic o actual com és el cas de Déu i l' infinit sincategoremàtic , o potencial, el qual pot ésser-ho per addició o sostracció el nombre, per successió el temps o per divisió el continu