Resultats de la cerca

S’inicià al Club Excursionista de Gràcia 1945 i fou un dels fundadors del seu Grup d’Investigacions Espeleològiques GIE, que presidí 1962-64 Juntament amb els companys del GIE descobrí dues coves en terres tarragonines, la Meravelles i la que porta el seu nom El 1955 inicià el projecte del seu Museu, que aplega fotografies, llibres, objectes trobats en les seves exploracions i material relacionat amb la pràctica espeleològica Collaborà amb el Museu d’Arqueologia de Barcelona en diverses investigacions a la Cova de l’Ocell, a la Cova Negra i d’altres Rebé la medalla Forjadors de la Història…

Fou membre fundador del Grup d’Alta Muntanya del Club Muntanyenc Barcelonès l’any 1940 Durant la dècada de 1940 obrí nombroses vies a Montserrat, com les vies del Ninot, l’Ou Colom, el Serrat de les Barretines o la Nana La major part de la seva activitat escaladora la dugué a terme per separat del seu germà Raimon Tot i això, els dos germans i Jordi Casassayes Haus obriren les vies Haus-Estrems a l’aresta nord de la Gorra Frígia i a la cara sud de la Mòmia, i la via Haus-Estrems a la paret nord del Margalida 1947

Llicenciat en ciències econòmiques i comercials per la Universitat de Barcelona 1968, es doctorà el 1975 a la Universidad Complutense de Madrid Exercí com a professor d’hisenda pública en ambdues universitats El 1983 aconseguí la càtedra d’economia aplicada de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universidad Autónoma de Madrid, i en 1979-86 fou director del Servei d’Estudis de l’Instituto de Estudios Económicos IEE També treballà per a l’administració pública com a economista del Gabinet d’Estudis de la Comissaria del Pla de Desenvolupament Econòmic i Social 1970-73, i com…

Monjo de Santa Engràcia, a Saragossa, collaborà amb el bisbe Brauli Presidí els concilis VIII, IX i X de Toledo Escriví De sancta Trinitate i 102 poemes, recollits en el Libellus diversi carminis metro  La seva festa se celebra el 13 de novembre

Format al Reial Club Marítim de Barcelona, fou campió d’Espanya 1989 en quatre sense timoner També guanyà la Confrontació espanyola 1987, en embarcació de quatre amb timoner Disputà nombroses competicions internacionals i obtingué, entre altres victòries, el Trofeu del Pilar 1884, en quatre amb timoner, la regata de la Mercè de Barcelona 1986 i el Campionat francès de Vichy 1986, en embarcació de dos, amb R Nutz

El 1976 fitxà per l’Universitari abans de fer el salt a l’Handbol Granollers, equip amb el qual debutà a la divisió d’honor El 1979 fou traspassat al Futbol Club Barcelona El seu palmarès en l’equip blaugrana inclou una Copa d’Europa 1991, quatre Recopes d’Europa 1984, 1985, 1986, 1994, vuit Lligues 1980, 1982, 1986, 1988-92 i set Copes del Rei 1983, 1984, 1985, 1988, 1990, 1993, 1994 Amb divuit anys fou el jugador més jove de la selecció espanyola, amb la qual guanyà el mundial B disputat a Barcelona Competí als Jocs Olímpics de Moscou 1984, Los Angeles 1984 i Seül 1988 Fou 231 vegades…

Format al Club Natació Barcelona, compaginà la natació i el waterpolo fins el 1966, any en què es retirà Com a waterpolista guanyà sis Campionats d’Espanya 1957, 1959, 1960, 1962, 1963, 1965 i una Lliga 1966 Formà part de la selecció espanyola de waterpolo entre el 1959 i el 1963 L’any 1963 s’inicià en l’arbitratge, tot i que ja havia actuat com a jutge de natació i de salts Arbitrà 432 partits internacionals i participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972, Moscou 1980, Los Angeles 1984, Seül 1988 i Barcelona 1992, on va fer el jurament olímpic Presidí el Collegi Català d’Àrbitres 1971-72 i…

S’inicià professionalment com a crític musical en revistes catalanistes Visqué molts anys fora de Catalunya l’Argentina, Suïssa, Alemanya, França De jove estigué afiliat a la Unió Catalanista , i fou redactor de La Publicidad  i El Poble Català , redactor en cap de la revista Iberia , collaborador de La Tralla , El Sol ,  Quadum de Perpinyà, etc El 1909 s’installà a l’Argentina Hi formà part de les redaccions d’ El Diario i La Argentina , de Buenos Aires Novament a Europa, entre 1911 i 1912 residí a París i després passà a…

Llicenciat en Informàtica per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en direcció d’empreses per l’Escola d’Alta Direcció i Administració EADA, en 1994-95 fou consultor en sistemes d’informació del Centre Informàtic de la Generalitat, i del 1995 al 1999 fou gerent del Grup d’Emissores Catalunya Ràdio Director des d’aquest any de Radiocat XXI, empresa del Grup Godó que gestiona les emissores RAC1 i RAC105, el 2010 fou nomenat president de la productora de televisió Nova Veranda Del 2003 al 2010 presidí també l’Associació Catalana de Ràdio ACR, formada per les emissores comercials…

Mor Eugeni d’Ors