Resultats de la cerca

Desenvolupà part de la seva trajectòria esportiva a Catalunya Competí com a professional entre el 1945 i el 1968 Formà part dels equips Alycon de França, Lube, Faema, Ignis i Teka S’especialitzà en la varietat darrere moto Fou campió del món de mig fons sis vegades 1955, 1959, 1960, 1962, 1964, 1965 i dos cops subcampió 1956, 1958 En la mateixa especialitat, assolí catorze títols estatals, el darrer, el 1984 Pel que fa al ciclisme de pista, es proclamà diverses vegades campió d’Espanya de velocitat, a l’americana i en persecució Rebé les medalles d’Or de la Ciutat de Palma 1964 i de Consell…

Vida i obra Estudià a l’Escola Normal de Magisteri de Madrid 1911-14 Fou inspector d’ensenyament primari a Tarragona 1914 i Balears 1915-24, i el 1925 fou nomenat inspector en cap Implantà el certificat de cultura elemental a les Illes Balears i fomentà la construcció d’escoles públiques, seguint els corrents europeus del moviment de renovació pedagògica conegut com a Escola Nova Promogué les colònies d’estiu com també la formació constant dels mestres amb pràctiques pedagògiques d’avantguarda El 1920 projectà el Congrés Nacional d’Educació, organitzà el curset elemental de psiquiatria…

Cursà els estudis superiors a la Universitat de València, on sota el guiatge de Joan Reglà s’interessà fonamentalment pels llegats araboberbers d’Al-Andalus, que foren els temes dels seus primers treballs d’investigació Anà als Estats Units, i hi residí durant una llarga temporada De tornada s’establí a Barcelona, on continuà la tasca investigadora i docent El 1988 obtingué la càtedra d’arqueologia medieval a la Universitat Autònoma de Barcelona Especialista en l’estudi de l’islam a les Balears, en arqueologia hidràulica andalusina a Mallorca —de la qual és pioner— i en l’assentament…

Doctor en teologia i en dret per la Universitat Literària de Mallorca En aquesta universitat fou procanceller i rector 1795-97, i també catedràtic de filosofia 1780 i teologia 1790 Ocupà diferents càrrecs eclesiàtics tant a Mallorca com a Jaén, on es traslladà amb el bisbe Pedro Rubio Benedicto Herrero De nou a Mallorca, el 1811, fou vicepresident de la Junta Suprema de Mallorca Entre les seves obres de caràcter teològic i religiós destaquen Practica christiana per obrar ab perfecció, que á mayor gloria de la Bma Trinidad Pare, Fill y Esperit Sant, tres persones distintas y un sol Deu…

Sota el nom de Serral , es feu popular amb les seves gloses, sovint en forma de codolada, algunes de les quals divulgades a través de la impremta, de temes de la vida quotidiana, paràfrasis evangèliques com El fill pròdig i sàtires polítiques, com les dedicades a blasmar el caciquisme electoral

Nebot de Bartomeu Caldentei, fou ordenat sacerdot després del 1462, i es dedicà a la predicació Fou canonge de la seu de Mallorca Durant algun temps dirigí espiritualment Isabel Sifre Publicà Hugoni Senensis expositio in libros Tegni Galeni cum questionibus Pavia, 1496

Doctor en teologia i en ambdós drets, el 1780 obtingué una càtedra de filosofia a la Universitat Literària de Mallorca, i deu anys més tard la càtedra de teologia després, en fou rector i procanceller Fou canonge i visitador del bisbat de Jaén Predicà diverses oracions fúnebres , entre les quals es féu famosa la del bisbe Bernat Nadal 1818 Escriví un Diccionario histórico-político del estado eclesiástico y regular de Mallorca, perdut, i una Pràctica cristiana per obrar ab perfecció 1807

Escriví música d’església Te Deum , tres misses i dues petites òperes

Apotecari de Felanitx, participà en l’organització del Partit d’Acció Republicana 1932 i formà part del consell regional d’Esquerra Republicana Balear 1934 Amb l’adveniment de la Segona República, fou alcalde de Felanitx Mallorquinista i pancatalanista, collaborà el 1917 a La Veu de Mallorca , fou soci fundador de l’Associació per la Cultura de Mallorca 1923, escriví a La Nostra Terra i intervingué en la discussió del projecte d’Estatut Autonòmic del juliol del 1931 També collaborà a República És autor de La catalanitat de les Mallorques 1916, Joanot Colom i Cifré…

De l’estació enològica de Reus passà a dirigir la de Felanitx 1913-22 El 1919 fundà el celler cooperatiu de Felanitx, que dirigí Cap del servei agronòmic de les Balears 1932-48 i gran impulsor del cooperativisme agrari, intervingué també en la fundació d’un celler cooperatiu a Manacor 1927, de les cooperatives agrícoles de Muro i sa Pobla 1937 i de la Tafona Cooperativa de Sóller