Resultats de la cerca

Començà a arbitrar la temporada 1949-50, i la 1963-64 ascendí a primera divisió Es mantingué catorze temporades a la màxima categoria, fins a l’edició 1976-77, i dirigí 152 partits Arbitrà una final de Copa 1967 i en la seva darrera temporada assolí la internacionalitat Un cop retirat, fou informador del Comitè Nacional d’Àrbitres durant quinze temporades

Començà practicant la gimnàstica, però destacà en atletisme a les files del Club Gimnàstic de Tarragona També practicà handbol i lluita grecoromana Es proclamà campió de Catalunya de 110 m tanques 1916, 1918, 1920, llançament de pes 1918, 1920, 1923, 1924, disc 1918 i javelina 1918, i d’Espanya de javelina 1918 i 110 m tanques 1919 Entre el 1917 i el 1924, establí deu rècords catalans en les diferents proves de llançament, els 110 m tanques i els 100 m i 200 m llisos També fou plusmarquista espanyol dels 60 m, 200 m llisos i 200 m tanques Un cop retirat, obrí un gimnàs a Tarragona

Membre de la Sala d’Armes Montjuïc, fou campió de Catalunya individual de floret en la categoria de menors de vint anys 2005, 2007 En l’àmbit absolut, es proclamà campió català de floret 2007 El 2009 també aconseguí el Campionat de Catalunya universitari Es retirà l’any 2010, però continua lligat a l’esgrima com a àrbitre

Format al Club Natació Barceloneta, l’any 1962 guanyà la Travessia del Port de Barcelona El 1963 ingressà a la Residència Blume i s’entrenà amb l’holandès Jan Freese Competí fins el 1969 i guanyà tretze títols catalans i quaranta-sis d’estatals, tant en piscina curta com de 50 m, en deu proves diferents i en tots els estils excepte en esquena Establí trenta-vuit rècords de Catalunya i cinquanta-set d’Espanya Fou internacional en vuitanta-una ocasions i participà en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 i de Mèxic 1968 i en el Campionat d’Europa 1966, en el qual fou finalista als 400 m lliure i al…

Membre del Pitch&Putt Can Rafel de Cervelló, fou campió de Catalunya per equips en dues ocasions 2007, 2008 També guanyà el Campionat de Catalunya absolut 2008 i el Campionat de Catalunya per parelles amb Paco Salido 2006 Rebé la medalla del Reial Orde al Mèrit Esportiu al millor jugador del rànquing absolut de la Federació Catalana de Pitch and Putt 2008 Posteriorment jugà al P&P Badalona, amb el qual es proclamà campió de Catalunya per equips 2010 També formà part de la selecció catalana

Format a les categories inferiors del Barcelona Universitari Club BUC, juga a la primera línia i habitualment exerceix de talonador Fitxà pel Northampton Saints d’Anglaterra 1998-99 i després marxà a Nova Zelanda, on jugà al Teachers Eastern Auckland 1999 Quan tornà a Catalunya, jugà a la UE Santboiana 1999-2000, i fitxà, juntament amb els seus germans Oriol i Daniel, pel Moraleja-Alcobendas Rugby 2000-01 Retornà a la UE Santboiana 2001-02 i després passà per La Rochelle 2002-04 i l’Stade Aurillac 2004-06 francesos, novament pel Northampton Saints 2006-07, pel Racing Club Chalonais francès de…

Format a les categories inferiors del Barcelona Universitari Club BUC, el 1996 debutà ja amb la selecció espanyola i amb la catalana, mentre era a Nova Zelanda estudiant Retornat a Catalunya, jugà un any al BUC 1997-98 i passà després a la UE Santboiana, amb la qual participà en la màxima categoria del rugbi espanyol 1998-99 Fitxà aleshores pel club gallès Bridgend RFC 1999-2000, pel Moraleja-Alcobendas Rugby 2000-01 i pel Rotherham Rugby de la segona divisió anglesa, amb el qual guanyà el campionat 2001-02 La temporada següent fitxà pel Northampton Saints, ja a la màxima categoria del rugbi…

Es formà al Barcelona Universitari Club, amb el qual jugà a la màxima categoria del rugbi espanyol i guanyà una Lliga Disputà tres partits amb la selecció espanyola També jugà amb el Moraleja-Alcobendas Rugby

El 2006 fou campiona de Catalunya en la modalitat deu balls amb la seva parella Robert Aparicio

De família menestral, animat pel seu avi —modelista i exhibidor de figures de cera—, assistí a l’escola de dibuix de l’ajuntament 1847 i al taller de Domènec Soberano, on mostrà aviat una gran facilitat en el dibuix Orfe el 1850, anà amb el seu avi a Barcelona 1852, on un antic company, l’escultor Joan Roig i Soler, el presentà a l’escultor Domènec Talarn, que l’ajudà passà pel taller de Claudi Lorenzale, i el 1853 ingressà a Llotja, on dominava la doctrina natzarena Fugint del còlera, el 1854 anà a Berga i al santuari de Queralt, on pintà paisatges Institut Gaudí, Reus i, novament a Reus,…