Resultats de la cerca
Es mostren 199 resultats
Willem Frederik Duisenberg

Willem Frederik Duisenberg
© Banc Central Europeu
Política
Economista holandès.
Graduat a la Universitat de Groningen 1961, treballà a l’FMI en 1966-69 Posteriorment fou professor de macroeconomia a la Universitat d’Amsterdam 1970-73, ministre de finances del govern socialdemòcrata 1973-77 i president del banc central dels Països Baixos 1982-97 President de la Institució Monetària Europea 1997, el 1998 esdevingué el primer president del Banc Central Europeu, càrrec que assumí l’1 de gener de 1999 i del qual cessà el novembre del 2003 per a cedir-lo al francès Jean-Claude Trichet, tal com establia el pacte entre Alemanya i França previ a l’entrada en vigor d’aquest…
Gerhard Budde
Educació
Pedagog alemany.
Fou influït per l’espiritualisme de Rudolf Eucken, i esdevingué el representant més genuí de la pedagogia neoidealista Escriví Das Gymnasium des 20 Jahrhunderts , ‘L’institut del segle XX’, 1910 i Der Kampf gegen die Lernschule ‘La lluita contra l’escola’, 1912
Ludolf Backhuysen
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador alemany, emigrat a Holanda després de la Guerra dels Trenta Anys.
Fou deixeble d’Allaert van Everdingen 1621-75 Conegut principalment per les seves marines
Philipp Heinrich Erlebach
Música
Compositor alemany.
Vida Des del 1679 serví com a músic a la cort de Rudolstadt, on ocupà el càrrec de mestre de capella entre el 1681 i el 1714 Des d’aquest lloc, tingué destacats èxits que li proporcionaren fama com a compositor i contribuí a elevar la importància de Rudolstadt com a centre d’activitat musical a Turíngia Mantingué estretes relacions personals i professionals amb Johann Philipp Krieger, mestre de capella de la cort de Weissenfels Saxònia El 1705 dirigí la seva pròpia música, composta expressament per a la cerimònia d’homenatge a l’emperador Josep I a Mühlhausen de Turíngia Durant els darrers…
Antoinette Bourignon de la Porte
Esoterisme
Visionària francesa.
S'atribuí un paper apocalíptic i atacà l’Església Catòlica com el regne de l’Anticrist Les seves obres La parole de Dieu ou sa vie antérieure 1663 i La vie extérieure 1668, autobiogràfiques, foren condemnades
Scharhörn
Illa
Illa, enclavament de la ciutat d’Hamburg (Alemanya), situada a l’estuari de l’Elba.
Forma part del parc nacional Hamburgisches Wattenmeer, que inclou també les illes de Neuwerk i Nigehörn i el medi marítim de la regió de Frísia, creat per a la protecció d’ocells, dunes, sorres i llots
Willibrord
Cristianisme
Apòstol dels frisons.
Monjo a Ripon York i a Ratmelsigi Irlanda, evangelitzà la Frísia després de la victòria dels francs sobre Radbod ~690 Bisbe d’Utrecht 695, hi fundà esglésies i monestirs Fundà també el monestir d’Echternach La seva festa se celebra el 7 de novembre
Lotari II de Lotaríngia
Història
Rei de Lotaríngia (855-869).
Fill de l’emperador Lotari I, que li deixà els territoris entre el Rin, el Mosa i l’Escalda, amb Frísia Lluità contra el seu oncle Carles II el Calb, i a la mort del seu germà, l’emperador Lluís II, s’annexà Lió, Arle i Viena del Delfinat
Disset Províncies
Història
Denominació de les possessions flamenques de Carles V.
Dotze venien del cercle de Borgonya al Sacre Imperi Luxemburg, Limburg, Brabant, el Franc Comtat, Holanda, Zelanda, Flandes, Artois, Namur, Hainaut, Anvers i Malines i cinc foren adquirides per l’emperador Utrecht, Gelderland, Frísia, Overijsel i Groninga-Drenthe La pau d’Anvers 1609 consumà la separació de les set províncies del nord Províncies Unides de les deu dels Països Baixos espanyols
Rol·ló
Història
Capitost normand, duc i príncep de Normandia (911-927).
Pirata d’origen noruec, féu incursions a Anglaterra, Frísia i la conca del Sena 890-892, on assetjà París Installat a la regió de Rouen, el 910 atacà París novament Carles III de França li hagué de cedir en feu una part de Nèustria després Normandia i la mà de la seva filla Gísela 911 Es féu cristià 912 i el 927 abdicà en el seu fill Guillem