Resultats de la cerca

Molt influït per Góngora, el seu estil és barroc És considerat el primer dels poetes de la literatura argentina, encara que una gran part de la seva obra encara resta inèdita Cal destacar Coronas líricas, que escriví al convent dominicà on es retirà cap al final de la seva vida

És una concreció del conceptisme teoritzada a partir dels escrits de Góngora Dámaso Alonso el distingeix del culteranisme La multiplicitat dels detalls s’afegeix a la densitat del conjunt, l’allusió substitueix l’expressió i, en conjunt, hom hi aprecia una gran càrrega ornamental i sensorial al costat d’una complicació conceptual

Setè comte de Lemos, Vilalba i Andrade i marquès de Sarria Fou president del Consejo de Indias 1603-10 i virrei de Nàpols 1610-16 Protegí artistes i literats tingué Lope de Vega per secretari, i protegí els Argensola, Góngora, Espinel i altres autors Cervantes li dedicà Los trabajos de Persiles y Segismunda 1616

Conegut amb el pseudònim El Lunarejo , fou un gran orador i figura destacada del culteranisme hispanoamericà Sacerdot, fou professor d’art i teologia al seminari de Cusco La seva obra més important és Apologético en favor de don Luis Góngora, príncipe de los poetas líricos españoles 1662 escriví una obra de teatre, en quítxua, sobre el rapte de Prosèrpina i uns comentaris a Os Lusiadas

Professà a l’orde de les jerònimes 1669 La seva poesia és una síntesi de dues tendències de l’època el culteranisme de Calderón i de Góngora i el conceptisme de Quevedo És autora de nombroses obres en tots els gèneres lírics i algunes obres dramàtiques Los empeños de una casa 1683, El divino Narciso 1689, Primer sueño Respuesta a Sor Filotea de la Cruz 1691

De família noble, ingressà a l’orde de Calatrava i residí a la cort Home pledejaire i aventurer, fou enemic de Quevedo i de Góngora, però mantingué amistat amb Cervantes, el retrat del qual hom suposa que pintà En les seves obres literàries atacà el culteranisme Discurso poético i traduí poemes de Lucà Farsàlia i del Tasso Aminta També excellí amb el recull propi Orfeo 1624

Féu diverses estades a Madrid, on fou de l’Academia Salvaje 1612 i on conegué Lope de Vega i Góngora, aquest darrer d’una gran influència en la seva poesia És autor del Desengaño de amor en Rimas 1623, amb influències de Garcilaso i Lope, i del Paraíso cerrado para muchos, jardines abiertos para pocos 1652, profundament gongorí, com també ho és el poema mitològic Los rayos de Faetón 1639

Poeta èpic de línia barroca, a l' Arauco domado 1596 insisteix en el tema tractat èpicament per Ade Ercilla y Zúñiga, la lluita entre els indis araucans i els espanyols, però s’apartà encara més dels fets reals en poetitzar-los, alhora que intensificà l’ús de tot possible recurs estilístic a la manera de Góngora i aconseguí un cert lirisme A El Vasauro 1635 i a Ignacio de Catabria 1639 es mostra decididament gongorí

És la figura més important de l’escola poètica sevillana contemporània de Góngora, però no fidel seguidora del seu estil Fou bibliotecari de Felip IV, cronista de Castella i amic i protegit del comte duc d’Olivares Es caracteritza per la seva elegància de llenguatge i exquisida sensibilitat Són particularment remarcables els poemes on canta els temes barrocs de la melangia i el desengany, com les silves A la rosa, Al clavel , etc, i els seus excellents sonets morals

Defensà l’art teatral dels atacs dels jesuïtes en Teatro de los teatros de los pasados y presentes siglos, treball publicat fragmentàriament el 1901 El 1722 li foren editades les Obras Líricas, influïdes per Góngora, i les obres dramàtiques, en les quals seguí l’escola de Calderón i entre les quals destaquen La piedra filosofal, derivada de La vida es sueño, El esclavo en grillos de oro i l’acte sacramental El gran químico del mundo