Resultats de la cerca

Formada a la UD Sant Gabriel-Viladecans, també jugà en els equips de promoció de l’AEJ Riera Cornellà En edat júnior, fitxà pel CB Santa Rosa de Lima Horta, amb el qual debutà a la Lliga 1999 Posteriorment jugà al CB Puig d’en Valls 2001-03, 2004-06, al CB Ciudad de Burgos 2003-04, al CB Olesa-Espanyol 2007-08, al Viladecans 2008-09, de la Lliga femenina 2, i altra vegada al Santa Rosa de Lima Horta, amb el qual disputà la Copa Catalunya, i dues temporades al BF Viladecans

Uns prometedors inicis en el terreny del cinema policíac — Embajadores en el infierno 1956, Amanecer en Puerta Oscura 1957, Usted puede ser el asesino 1961— deixaren pas a una dilatada filmografia constituïda per comèdies intranscendents El 1995 rebé el Premi Goya al conjunt de la seva obra

El 1957 ingressà a l’orde de les Germanes Pobres de Santa Clara del monestir de Pedralbes , del qual fou abadessa del 1972 al 1975, del 1988 al 1997 i del 2004 al 2007 Fou, a més, presidenta de la federació clarissa de la Immaculada Concepció que territorialment correspon a Catalunya, Castelló i Menorca i, fins a la mort, vicària de la comunitat del monestir En la seva activitat com a abadessa, defensà sempre davant les autoritats municipals la conservació i preservació del monestir, i negocià la seva obertura al públic, a les visites guiades i a alguns actes Mantingué algunes desavinences…

Estudià a València i fou jutge a Granollers i a Llucena Andalusia S'establí a Madrid com a advocat 1860 fou diputat per Morella 1862 i funcionari del ministeri de justícia, càrrec que perdé per la seva vinculació amb els carlins 1868 Escriví Progresos y vicisitudes del idioma castellano en nuestros cuerpos legales 1863, Diccionario razonado de legislación y jurisprudencia 1874 i obres en les quals defensava la colonització espanyola al nord d’Àfrica

Competí a les files del Club Natació Barcelona Aconseguí vuit Campionats de Catalunya dos en 100 m lliure 1955, 1956, un en 400 m 1955, dos en 4 × 100 m estils 1955, 1956 i tres en 4 × 100 m lliure 1953, 1954, 1956 En totes aquestes proves, també assolí els rècords de Catalunya tres en 100 m lliure, i un en 400 m lliure, 4 × 100 m estils i 4 × 100 m lliure, tots aconseguits el 1956, any que també guanyà la tradicional Copa Pasqua En l’àmbit estatal obtingué els títols en les proves de relleus 4 × 100 m estils 1955 i 4 × 100 m lliure 1954, i el rècord d’Espanya de 4 × 100 m estils 1956, sempre…

L’ hallux valgus és una deformació de l’avantpeu consistent en la desviació del dit gros cap a la vora exterior del peu Sovint, l’ hallux valgus s’acompanya d’una altra deformació, el galindó, una prominència formada a prop de l’arrel del dit gros, i que accentua la desviació que l’ hallux valgus comporta La prevenció de l’ hallux valgus és senzilla, ja que en general és causat per la utilització d’unes sabates que comprimeixen l’avantpeu, per exemple quan el calçat és molt estret, ajustat i de taló alt Convé fer servir sabates de puntera ampla, pell flexible i de taló no…

Vida Filla de l’esmaltador Ricard Crespo Fou funcionària de la Generalitat republicana i secretària particular del conseller Joan Comorera El 1940 s’exilià a Mèxic i es casà amb Avellí Artís-Gener, Tísner , matrimoni que durà poc Escriví contes en català que publicà en revistes de l’exili, i fou guardonada als Jocs Florals de la Llengua Catalana Debutà en el cinema mexicà el 1946 a Contra la ley de Dios , d’Adolfo Fernández Bustamante Intervingué també en els escenaris del Teatro Latino La heredera , dos anys en permanència i Teatro del Caballito Una esfinge llamada Cordelia , i participà…

Existia ja el 846 en estreta connexió amb el monestir de Servàs el 849 fou donat pel comte Frèdol al monestir de Gerri en premi de la fidelitat d’aquest monestir en les lluites entre els comtes Galindó i Frèdol Sembla, per tant, que Perabella i Servàs devien haver seguit el partit de Galindó i que per això haurien estat annexats a Gerri

Competí com a professional amb el Futbol Club Barcelona 1940-45, el Galindo Cicles Tabay 1946, el Santamaría 1947 i el Casa Galindo-Sangalhos 1948 Fou cinc cops campió d’Espanya, tres de ciclocròs 1947 i dos de fons de carretera, i es proclamà campió de Catalunya de ciclocròs 1939 i de fons de carretera 1942, 1943, 1944, 1947 Guanyà la Volta a Llevant 1946 i cinc etapes de la Vuelta a Espanya Disputà dues edicions del Tour de França Es retirà el 1950 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991