Resultats de la cerca
Es mostren 298 resultats
Charles Arnould Tournemire
Música
Organista i compositor francès.
Inicià els seus estudis al Conservatori de Bordeus i posteriorment els continuà al de París, on fou alumne de C Franck i Ch Widor orgue i improvisació, Ch Bériot piano i A Taudou harmonia El 1898 fou nomenat organista de l’església de Santa Clotilde en substitució de G Pierné A partir del 1919 ocupà la càtedra de música de cambra al Conservatori de París Malgrat haver compost quatre òperes i nombrosa música orquestral i de cambra, la seva producció més important està dedicada a l’orgue Cal destacar el cicle L’orgue mystique 1927-32, un recull de música organística per a cadascuna de les…
Pierre Galin
Música
Pedagog i científic francès.
Treballà en una escola per a sordmuts de Bordeus, on perfeccionà el mètode d’ensenyament de les ciències Posteriorment es dedicà a l’educació musical i se centrà sobretot en l’aprenentatge de la notació en xifres amb l’objectiu que els alumnes llegissin i reproduissin instantàniament la partitura Presentà les seves idees a Exposition d’une nouvelle méthode pour l’enseignement de la musique 1818 Els bons resultats l’encoratjaren a fundar una escola de música el 1819, i el seu mètode, perfeccionat per alguns dels seus deixebles, gaudí d’una gran difusió mètode Galin-Paris-Chevé
Loïsa Paulin
Literatura
Poetessa occitana.
Adoptà l’expressió occitana per influència de Perbòsc i hi escriví poemes d’un lirisme molt pur Sorgas, 'Fonts’, 1940 i intentà, no pas sense èxit, de renovar la poesia d’inspiració albigesa Fresca, 1942
Charles Tournemire
Música
Compositor i organista gascó.
Deixeble de CFranck i de Widor, fou organista de Sainte-Clotilde És el restaurador de la funció de l’organista eclesiàstic i escriví un ampli repertori destinat a l’orgue basat en melodies del cant gregorià La seva obra més característica és l' Orgue mystique , collecció de dues-centes vint-i-cinc peces per a tots els diumenges de l’any
Pey de Garròs
Literatura
Poeta occità.
Lligat a la causa navarresa, fou advocat general a la cort de Bearn Escriví els Psaumes de David virats en ritme gascon 1565 i les Poësias gasconas 1567, on hom troba sis Cants eroïcs on els herois de l’antiguitat són posats com a exemple a Enric IV i vuit Eglògas, testimoniatge de la condició popular i de les misèries de la guerra Defensor conscient i apassionat de la seva llengua, fou una figura essencial del Renaixement gascó
Joan-Geraud Dastròs
Literatura
Poeta occità.
Estudià a Tolosa i fou capellà al seu poble Amic i deixeble de Godolin, deixà una obra abundant, els títols essencials de la qual són Lou beray e naturau gascou en las quate sasous de l’an 1636 i Lou trimfe de la lengouo gascouo am playdeiatz de las quouate sasous e deus quouate Elemens, daouant lou pastou de Loumaigne 1642 Fou autor d’un catecisme en vers i de poesies de circumstàncies nadales, epístoles, epigrames, etc Concebuda essencialment sobre el model bucòlic virgilià, la seva obra manifesta una evident afectació retòrica, però el llenguatge és excepcionalment ric, pintoresc i popular…
Blaise de Monluc
Història
Literatura francesa
Militar
Militar i escriptor occità en llengua francesa.
Intentà de justificar la repressió que havia dut a terme a la Guiena contra els hugonots mitjançant unes lletres adreçades al rei, que foren la base de les seves Mémoires i que tingueren llur versió definitiva als Commentaires 1592
Dominique Dencausse
Art
Oficis manuals
Fonedor de campanes.
Membre d’una nissaga de fonedors de campanes de Tarbes Gascunya que es remuntava al segle XV S’establí a Barcelona 1855, fongué campanes per a Barcelona, Madrid, Montserrat, etc, que encara es conserven La casa, una de les més prestigioses d’Europa, fou continuada pel seu fill Joan Dencausse Rousse , qui el 1922 fongué una campana monumental per a Tàrrega, anomenada La Bou , i s’extingí amb el seu net Pere Dencausse i Cominal Barcelona 1877 — 1930
Joan-Giraud Astròs
Literatura
Escriptor occità.
Autor de catecismes i d’altres texts religiosos, és recordat sobretot per Lou trimfe de la lengouo gascouo, aus playdeiats de las quoüate Sasous et deous quoüate Elomens daoüant lou Pastou de Loumaigno 1642, poema barroc, escrit en llengua rica i acolorida, que conegué diverses reedicions
Louis Lavelle
Filosofia
Filòsof.
Fou capdavanter, amb ERLe Senne, del moviment de la filosofia de l’esperit Escriví De l’être 1927, De l’acte 1937, Du temps et de l’éternité 1945 i De l’âme 1951