Resultats de la cerca

Filla de l’activista polític August Gil i Matamala , debutà de molt jove a Lola 1985, de JJ Bigas i Luna Es matriculà a l’Institut del Teatre de Barcelona i estudià cant, dansa i violí, i alhora treballà en televisió, presentant el curs de català Graduï’s, ara pot  i també el programa  Betes i films Posteriorment actuà a  El complot dels anells 1987, de F Bellmunt, i a  Un submarí a les estovalles 1991, d’Ignasi P Ferré Amb  Amo tu cama rica 1991, d’E Martínez Lázaro, obtingué els premis Ondas i Fotogramas de Plata 1992, el premi Sant Jordi de Cinematografia 1993 a la millor actriu en un…

Rebé les primeres lliçons de la seva mare, la pianista Vicenta Vidal Puchades, i del seu pare, el violinista Manuel Giner Rosetti posteriorment estudià amb el mestre de banda militar Josep Cameno i amb l’organista de la catedral de València, Pasqual Pérez i Gascón, que li donà lliçons d’harmonia, contrapunt i composició A més del violí, el seu instrument principal, tocava la flauta, el clarinet i el trombó A divuit anys començà a compondre música religiosa, i es donà a conèixer amb la Missa en re 1850 per a quatre veus i gran orquestra A València estrenà altres obres, com ara la…

Fill de l’artista faller Balbí Giner i Caballer, el 1931 obtingué el primer premi de l’escola de belles arts de València i el premi de Roma de les províncies de València, Alacant i Castelló El 1934 meresqué el premi de Roma per a Espanya Exiliat a França primer i després a Bèlgica, s’establí finalment a Perpinyà Rosselló Féu exposicions a València, Madrid, Barcelona, Roma, Florència, Praga, Brusselles, Baltimore, San Francisco, Nova York Carnegie Institute, París, Montpeller, Prada en ocasió del festival Casals i, sobretot, Perpinyà

Membre del Club Natació Barcelona, guanyà tres vegades la Lliga 1983, 1987, 1991 i dues Copes del Rei 1989, 1991 Participà en una Copa d’Europa 1987 i en quatre Recopes d’Europa 1984, 1985, 1988, 1989 Fou vint-i-quatre vegades internacional amb la selecció estatal absoluta i jugà la Copa del Món 1985

Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles, de València, on fou alumne de Francesc Llàcer Amplià estudis a l’Academia de San Fernando de Madrid, amb F de Madrazo Tornà a València el 1862 Participà en les exposicions nacionals de belles arts de Madrid del 1862 i del 1864 Es dedicà sobretot a la pintura religiosa, d’un especial misticisme, on intentà de fondre les maneres de Murillo amb la ingenuïtat de la pintura medieval Excellent copista de Joan de Joanes i autor també de pintura d’ambient històric

Fou alumne de Pompeu Fabra, a Barcelona Llicenciat en filosofia i lletres, publicà La conjugació dels verbs en valencià 1934, la introducció al Diccionari de la rima de FFerrer i Pastor 1956 i diversos articles sobre el català del País Valencià, alguns dels quals amb el pseudònim de Guillem Renat i Ferris Treballà al seminari de lexicografia de la Real Academia Española

Llicenciat en farmàcia, es dedicà a investigacions agrícoles Fou collaborador de “Las Provincias” i de diverses revistes tècniques i publicà Tratado completo del naranjo 1893, Patología del naranjo, Tratado de abonos químicos i Química agrícola , algunes de les quals obres foren traduïdes a l’anglès

Fou alumne de l’Escola d’Arts i Oficis i de l’Escola Massana de Barcelona Actualment treballa al taller que ha muntat al mas d’En Bosc, a Rodonyà Alt Camp L’estil de les seves obres és original i no funcional en figuren al Museu de Ceràmica de Barcelona i al d’Art Contemporani d’Eivissa Ha participat en exposicions individuals i collectives a Barcelona, Eivissa, Girona, Madrid, Maó, Faenza Itàlia i Montevideo També es dedica a fer tapissos, escultures, mòbils i monotips Ha estat membre del Grup Menorca

Presidí l’empresa de cinema CINESA El 1936 fou nomenat president del València FC, càrrec que cessà el 1959 Després de la guerra civil, reconstruí l’estadi del club estadi Mestalla, molt deteriorat Els anys 1940-54, sota el seu mandat, el club conegué la seva millor etapa tres campionats de lliga i tres de copa En 1954-55 reformà i amplià l’estadi, que en portà el nom des del 1969 fins al 1994, en què, a petició seva, recuperà la denominació original

El seu treball de recerca es caracteritza per la recuperació del folklore català en la seva línia més ètnica El 1976 creà el festival de música popular Trobada d’Acordionistes del Pirineu , a Arsèguel Alt Urgell A la dècada dels vuitanta edità els elapés Canten els vells del Pirineu 1982, Trobada amb els acordionistes del Pirineu 1987 i Rosa vermella, rosa galant 1989 El 1999 edità el primer volum de la collecció de llibres ‘A peu pels camins del cançoner’, que recollí el repertori folklòric musical de les valls d’Àneu, al Pallars Sobirà El 1994 rebé el Premi Nacional de Dinamització en l’…