Ariadna Gil i Giner

(Barcelona, 23 de gener de 1969)

Ariadna Gil i Giner

© 20minutos

Actriu.

Filla de l’activista polític August Gil i Matamala, debutà de molt jove a Lola (1985), de J.J. Bigas i Luna. Es matriculà a l’Institut del Teatre de Barcelona i estudià cant, dansa i violí, i alhora treballà en televisió, presentant el curs de català Graduï’s, ara pot! i també el programa Betes i films. Posteriorment actuà a El complot dels anells (1987), de F. Bellmunt, i a Un submarí a les estovalles (1991), d’Ignasi P. Ferré. Amb Amo tu cama rica (1991), d’E. Martínez Lázaro, obtingué els premis Ondas i Fotogramas de Plata 1992, el premi Sant Jordi de Cinematografia 1993 a la millor actriu en un film espanyol i el de millor actriu al Festival de Peníscola, però la popularitat li arribà l’any següent amb Belle Époque (1992), de F. Trueba, film que guanyà el premi Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, que li valgué els premis Goya, Sant Jordi i Fotogramas de Plata a la millor actriu.

Ja amb uns inicis consolidats, actuà a Mal d’amors (1993, premi de l’Associació Catalana d’Actors i Directors), de C. Balagué; Los peores años de nuestra vida (1994), d’E. Martínez Lázaro; Todo es mentira (1994), d’Álvaro Fernández Armero; l’introspectiu thriller-road movie Antártida (1995), de Manuel Huerga; Tranvía a la Malvarrosa (1996), de J.L. García Sánchez; Malena es un nombre de tango (1996, premi Butaca), de G. Herrero; Libertarias (1996), de V. Aranda; Lágrimas negras (1998, premi a la millor actriu del Festival de Valladolid), d’R. Franco, obra pòstuma i semibiogràfica del director que finalitzà el seu director assistent Fernando Bauluz; Segunda piel (1999), de G. Vera; Obra maestra (2000), de D. Trueba; Off Key (2001), de M. Gómez Pereira; El embrujo de Shanghai (2002), de F. Trueba; Bear’s Kiss (2002), de S. Bodrov; Soldados de Salamina (2003, premi Túria), de D. Trueba, basada en la novel·la homònima de Javier Cercas; Ausentes (2005), de D. Calparsoro; Bienvenido a casa (2006), de D. Trueba; El laberinto del fauno (2006), de G. del Toro; Alatriste (2006), d’A. Díaz Yanes; Quiéreme (2007), de B. Docampo Feijoo; Sólo quiero caminar (2008) d’A. Díaz Yanes; El baile de la Victoria (2009), de F. Trueba; Værelse 304 (2011), de B. Staermose; The Boy Who Smells Like Fish (2013), d’A. Cal y Mayor; Sola contigo (2013), d’A. Lecchi; Vivir es fácil con los ojos cerrados (2013), de D. Trueba; Murieron por encima de sus posibilidades (2014), d’I. Lacuesta; L’altra frontera (2014), d’A. Cruz; Zona hostil (2017), d’A. Martínez, i Solo una vez (2021), de G. Ríos Bordón.

A més, ha participat en les cintes franceses Don Juan (1998, Jacques Weber) i Jet Set (2000, Fabien Onteniente); en les angleses, Talk of Angels (1998, Nick Hamm) i Camera obscura (2000, Hamlet Sarkissian), i en les argentines El lado oscuro del corazón 2 (2001, Eliseo Subiela) i Nueces para el amor (2001, Alberto Lecchi), millor interpretació als festivals de l’Havana, la SEMINCI de Valladolid i Viña del Mar. 

Ha actuat en sèries de televisió (Arnau, 1994; Cuéntame cómo pasó, 2014; Aquí en la tierra, 2018, etc.) i en algunes obres de teatre (La gavina, de Čekhov amb direcció de Josep M. Flotats, 1997; Salvats, d’Edward Bond, dirigida per J.M. Mestres, 1998; Los hijos de Kennedy, de Robert Patrick, dirigida per J.M. Pou, 2013, i Jane Eyre: una autobiografia, 2017, premi Butaca a la millor actriu).

També enregistrà un disc en directe amb el grup dels seus germans, Matamala, i en codirigí el curt Bar (1987). Són remarcables els seus treballs en coproducció El beso del oso (The Bear’s Kiss, 2001, Sergej Brodov), La virgen de la lujuria (2001, Arturo Ripstein) i El embrujo de Shangai (2001-02, Fernando Trueba).

Altres films

1990 Capità Escalaborns, C. Benpar.

1995 Mecánicas celestes, F. Torres.

2003 Els pares terribles, J. Dayan (telefilm).

2004 Hormigas en la boca, M. Barroso.