Resultats de la cerca

Fill del també polític Giovanni Amendola D’antuvi milità en els rengles antifeixistes 1924 i més tard ingressà al partit comunista italià 1929 Durant la Segona Guerra Mundial 1939-45 tingué una destacada participació en les accions guerrilleres de la Resistència i impulsà la creació de comitès d’alliberació 1943-45 Fou elegit diputat 1946, membre de la direcció V Congrés, 1946 i de la secretaria del PCI A la mort de Palmiro Togliatti 1964, es convertí, ensems amb el nou secretari Luigi Longo, en un dels ideòlegs representants d’una postura moderada

Fou professor a la Sapienza de Roma i defensor de les teories iatromecàniques Féu estudis complexos sobre la doctrina de les fibres com a origen de les malalties Publicà De Praxi Medica 1696, de sentit gairebé hipocràtic, que ha esdevingut un llibre clàssic de la medicina Fou un dels clínics més eminents del seu temps tingué una gran influència sobre els fisiòlegs que el seguiren

Vida Format al Liceo Musicale de Torí, estudià violoncel, harmonia i contrapunt i es graduà el 1911 Posteriorment feu classes privades, primer amb Giovanni Cravero i després amb Marco Enrico Bossi Una de les seves primeres feines fou la de director substitut de l’Orquestra del Teatre Reial de Torí A partir del 1918, però, es dedicà a la docència en diversos centres, com ara l’Escola Municipal de Cant Coral de Torí 1918-20, i més tard 1920-38 al Liceu Musical de la mateixa ciutat També fou professor de composició del Conservatori de Música de Parma 1938 i del de Milà 1941, centre aquest darrer…

Ministre de finances 1893-94 i 1894-96, posà ordre en la circulació bancària, entenent la política sobretot com un estudi seriós i aprofundit de les qüestions Com a cap del centre dreta constituí dos breus gabinets 1906, 1909-10 En esclatar la Primera Guerra Mundial, i com a ministre d’afers estrangers, preparà l’ingrés d’Itàlia en la guerra al costat de les potències de l’entesa

Protegit pels papes Lleó X i Climent XII, s’erigí en àrbitre de totes les qüestions literàries En la seva Arte Poetica 1529-62 establí amb models aristotèlics una rígida normativa per als gèneres literaris i aplicà aquests principis a tota la seva obra, com a la tragèdia Sofonisba 1524, les Rime volgari 1529, el poema èpic L’Italia liberata da’ Gotti 1527-47 i la comèdia I simillimi 1548 En qüestions lingüístiques, sostingué, contra PBembo, la creació d’una llengua italiana formada per la fusió dels diversos dialectes

Del 1945 al 1948 estudià al conservatori de Zuric amb Heinrich Funk orgue i Willy Burkhard composició i, posteriorment a París, on s’establí el 1949, i on dugué a terme una tasca docent a la Universitat de Vincennes 1970-92 Des del 1955 fou un habitual dels cursos d’estiu de Darmstadt, on entrà en contacte amb els principals representants de l’avantguarda John Cage, Karlheinz Stockhausen, Mauricio Kagel, György Ligeti, etc Des del 1974 formà part del Groupe Art et Informatique de la universitat Autor eminentment experimental, destacà amb obres com Quator ‘S’ 1978-79 o Sept heures d’activités…

A la mort del seu pare 1904 es traslladà a Itàlia residí també un quant temps a Munic i, del 1911 al 1915, a París La seva obra era ja aleshores dins la línia característica de la “pintura metafísica”, que seguí fins el 1919 La seva sèrie de Places d’Itàlia , que reflecteixen una profunda solitud i que s’obren a espais infinits, és una visió desolada i angoixada del món, abocat a la gran catàstrofe bèllica Rara vegada hi apareix un ésser viu Els edificis són inspirats en el Renaixement de Ferrara i Florència Hi conjuga el que sembla un esperit clàssic amb una nova exploració interior, i així…