Resultats de la cerca

Arxiver 1889 de la Gironda, fou membre corresponent a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans Ensenyà paleografia i arqueologia a la facultat de lletres de Bordeus Publicà treballs sobre l’art, la història i les institucions d’Occitània i dels Països Catalans Són remarcables l' Étude sur la condition des populations rurales du Roussillon au Moyen Âge 1891, L’art religieux du Roussillon , traduït al català per Jaume Massó i Torrents Barcelona, 1901, L’archéologie du moyen âge et ses méthodes, études critiques 1900, La coutume d’Andorre 1904,…

El curs alt, aprofitat per a la producció d’energia hidroelèctrica, flueix en direcció NE-SW i rep, entre els afluents, el Marona i el Cera, tots per l’esquerra Al curs mitjà i baix segueix la direcció est-oest a través de la Guiena l’afluent principal del curs mitjà és el Vesera, i del curs baix, l’Eila, ambdós per la dreta Els nuclis de població més importants per on passa el riu són Brageirac i Liborna, aquest darrer a la confluència amb l’Eila En el Bec d’Ambès s’uneix amb la Garona i forma l’estuari de la Gironda, on la marea arriba a penetrar fins a 161 km És de règim…

Fou oficial de la marina fins el 1956 Interessat en la recerca submarina, el 1943 inventà i patentà l’escafandre autònom anomenat Aqualung , que li permeté finançar els seus projectes Ideà també un submergible biplaça i un dispositiu per a filmar sota l’aigua A bord del vaixell oceanogràfic Calypso , des del 1950 explorà i estudià els oceans i dirigí nombroses campanyes científiques, tecnològiques i cinematogràfiques Dirigí més d’un centenar de documentals cinematogràfics submarins, el primer dels quals, Le monde du silence 1955, en collaboració amb el realitzador L Malle, li valgué la Palma…

Després de collaborar amb els Bonaparte, el 1814 féu costat als Borbó i esdevingué l’home de confiança de Lluís XVIII, que el nomenà ministre de policia i de l’interior Pel seu moderantisme suavitzà la censura, amplià el nombre d’electors, etc fou objecte dels atacs dels ultrareialistes i hagué de dimitir l’endemà de l’assassinat del duc de Berry 1820 Creà el nucli industrial de La Sala Avairon

Situada al S de Bordeus, hi ha indústria electrònica

Situada vora la conca d’Arcaishon , un dels principals centres d’ostreïcultura del país, és un centre balneari afavorit per la seva rodalia ocupada per boscs de pins

Situada a la confluència de l’Isla i la Dordonya, té foneries, indústria del calçat i vins escollits Hi ha un museu arqueològic important i monuments arquitectònics del s XV l’església i XVI la casa de la ciutat

Estudiant de medicina, es traslladà a Anglaterra, on començà també la carrera d’escriptor polític, i es féu maçó 1774 ja doctorat 1775, tornà a França Metge de la guàrdia de cos del comte d’Artois 1777, el caire escandalós dels seus escrits li féu perdre el càrrec 1783 Dedicat des d’aleshores a la propaganda política, el 1789 edità el “Publiciste Parisien” i l’"Ami du Peuple” El radicalisme polític de les idees que hom hi defensava i les crítiques a Necker, al rei i, més tard, a La Fayette li valgueren denúncies, empresonaments i exilis Identificat amb les necessitats i les aspiracions del…

És un nucli de l’àrea suburbana de Bordeus, de funció eminentment industrial, amb fabricació de productes químics, paper, cartó, maquinària i indústria mecànica Té un castell de s XI, reconstruït al s XVIII