Resultats de la cerca

S’inicià com a amateur l’any 2002 amb l’equip Lyco’s Entre el 2003 i el 2005 es proclamà tres cops campió de Catalunya sub-23 El 2005 fitxà per l’equip ciclista del FC Barcelona i guanyà les Grans Clàssiques, el Trofeu ACM de Portugal i la Ronde d’Isard francesa, a més de finalitzar tercer al Giro de les Regions L’any 2006 accedí al camp professional amb l’equip francès Agritubel, amb el qual disputà quatre edicions del Tour de França 2006-09 i aconseguí victòries d’etapa a les voltes de Rhône-Alpes i Lorraine L’any 2010 fitxà per l’equip Bretagne i el 2011 competí per La Pomme

Com a ciclista professional, formà part dels equips Reynolds, Banesto i Clas Cajastur Guanyà el Critèrium Internacional de Getxo 1990, fou segon a la Vuelta a Cantabria 1990 i tercer a la Vuelta a Murcia 1989 i a la Vuelta a los Valles Mineros 1990 Com a atleta, fou campió de Catalunya de marató 2005 i de 10 km en ruta 2006 També assolí el títol català de curses de muntanya 2006 Guanyà tres vegades la marató de Castelldefels-Gavà i dues vegades la d’Empúries

Cinturó negre sisè dan de karate i cinturó negre segon dan de kendo Competí com a representant del gimnàs Yawara-II de Barcelona Fou subcampió mundial de karate i campió d’Europa en la categoria de semipesants Formà part de l’equip de kumite de la selecció catalana de karate, que posteriorment entrenà com a seleccionador Mestre nacional i jutge del tribunal de graus, fou també entrenador estatal de defensa personal Fou el creador del mètode de les baules sistemes de desplaçament amb tècniques encadenades

Jugava d’extrem esquerre i de migcampista Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1944-48, encara que la temporada 1945-46 fou cedit al Club de Futbol Badalona Com a barcelonista disputà 31 partits, marcà 15 gols i guanyà dues Lligues 1945, 1948 Després jugà al Centre d’Esports Sabadell 1948-49, el Reus Deportiu 1949-51, el Gimnàstic de Tarragona 1951-53 i la Unió Esportiva Sant Andreu 1953-57 Com a entrenador dirigí, entre d’altres, la UE Sant Andreu en dues etapes 1957-59, 1961-65

Fou secretari de la federació provincial de Barcelona i de la Federació Catalana d’Handbol FCH, en la qual formà part del comitè de competició i on es jubilà el 1993 Rebé la insígnia d’or i brillants de la FCH 2006 i la medalla i la insígnia d’or al mèrit esportiu de la federació espanyola 2102 La Copa Catalunya sènior masculina duu el seu nom

Educat al monestir de San Millán Rioja, tradicionalment considerat maestro de confesión, actualment hi ha teories que intenten de demostrar que fou notari La seva obra literària resta situada dins la temàtica i l’estil del mester de clerecía La seva producció abraça tres amples temes vides de sants, obres marianes i composicions doctrinals Les primeres Vida de san Millán, Vida de santo Domingo, Vida de santa Oria, i l’incomplet Martirio de san Laurencio són obres hagiogràfiques de distribució tripartida biografia del sant, miracles en vida i miracles després de la mort L’obra mariana més…

Descendent de catalans per part de mare i de pare alemany, estudià ciències polítiques i economia a la Universitat de Heidelberg L’any 1987 s’establí a l’Estat espanyol, on obrí amb altres socis una consultoria El 1996 fou condemnat a 14 anys de presó per collaboració amb ETA en el segrest dels empresaris Emiliano Revilla i Diego Colón de Carvajal, participació que ell sempre negà, així com també diversos dels involucrats en els fets Durant els anys de condemna aixecada el 2002, cursà la carrera de dret, en la qual es llicencià per la Universidad Nacional de Educación a Distancia UNED…

L’adscripció a la Falange determinà la seva producció primerenca són illustratius d’aquesta influència el manifest Razón de ser de la dramática futura 1937 i la seva primera novella, Javier Mariño 1943, obra que, tanmateix, fou censurada A partir d’aleshores, bastí la seva novellística entorn de l’humor, la paradoxa i els elements imaginatius i lúdics Ifigenia 1949, Don Juan 1963, Off-side 1969, La saga/fuga de JB 1972, fita de la novella experimental en castellà, La isla de los jacintos cortados 1980, Dafne y ensueños 1983, La rosa de los vientos 1985, Yo no soy yo, evidentemente 1987,…

Estudià a Madrid, on es doctorà el 1955 Feu estades a Alemanya, però a partir del 1963 desenvolupà la seva carrera acadèmica i literària als Estats Units, primer a la Universitat de Colúmbia Nova York i posteriorment a la Universitat de Pittsburgh i, finalment, de nou a la de Colúmbia des del 1986 Tot i que és autor d’alguns reculls de poemes Eco en el vacío , 1950 Sombra apasionada , 1951, el gruix de la seva obra el formen estudis i assaigs d’història de la literatura castellana i monografies sobre autors, generalment del segle XIX ençà Entre els títols més destacats es poden esmentar  El…

Catedràtic de prehistòria de la Universidad Complutense de Madrid 1996, ha centrat la seva recerca en l’estudi de la cultura dels camps d’urnes a la península Ibèrica i en la renovació teòrica i metodològica de la disciplina arqueològica Entre les seves publicacions destaca Los campos de urnas del NE de la Península Ibérica 1985