Resultats de la cerca
Es mostren 156 resultats
Pará
Divisió administrativa
Estat del N del Brasil.
La capital és Belém És el segon en extensió i un dels menys poblats 4,3 h/km 2 est 1995 Limita al N amb la Guaiana, a l’E amb l’oceà Atlàntic, l’estat de Maranhão i el de Goiás, al S amb els de Tocantins i de Mato Grosso, i a l’W amb el d’Amazones Ocupa part dels escuts paleozoics de la Guaiana i del Brasil i, al centre de l’estat, la gran conca sedimentària amazònica, amb el gran riu i nombrosos afluents i canals a dreta i esquerra, illes fluvials nombroses, sobretot a l’estuari Clima temperat a les terres altes i humit i calent a les terres baixes La temperatura…
Fèlix Cardona i Puig

Fèlix Cardona
Fons Fèlix Cardona
Geografia
Història
Explorador.
Feu els estudis de pilot a l’Escola de Nàutica de Barcelona Durant el viatge de pràctiques corresponents, restà a Veneçuela, on, juntament amb Joan M Mundó i Freixas , inicià la investigació de la Guaiana amb vista a les possibilitats auríferes i diamantíferes Amb Mundó descobriren el Salto Angel 1928, i pel seu compte, les fonts del Caroní A la mort del company, prosseguí les exploracions de la selva amb finalitats de servei en el camp de les ciències i de fixació de punts geodèsics per a la cartografia veneçolana Formà part com a guia de l’expedició francoveneçolana al…
Benet Paltor i Fiter
Botànica
Medicina
Metge i botànic.
Originari d’algun poble del pirineu català, fou deixeble del metge Piquer a la Universitat de València Posteriorment, es doctorà a la Universitat de Gandia, el 1751 Fou un dels dos metges, ambdós catalans, que acompanyaren Pehr Löfling, el deixeble de Linné, en la seva expedició a la Guaiana 1754-56 Tots dos exploraren la rodalia de Cumanà, els Llanos de Barcelona, les riberes de l’Orinoco entorn de la confluència del Caroní i la vall baixa d’aquest riu Quan morí Löfling, el 1756, a San Antonio de Caroní, es féu càrrec dels seus llibres, manuscrits i dibuixos i de les plantes…
saqui
Mastologia
Mamífer placentari de l’ordre dels primats, de la família dels cèbids, d’una longitud d’uns 80 cm, la meitat dels quals corresponen a la cua.
Els mascles vells són completament negres, mentre que els joves i les femelles són de tonalitats més pàllides S'alimenta de fruita, insectes i mel, i habita la Guaiana i una part del Brasil
migale
Aracnologia
Aranya del subordre dels migalomorfs, de la família dels terafòsids, que ateny uns 9 cm i és l’araneid més gros de tots els coneguts.
Té el cos i les potes peluts i posseeix un poderós verí que li permet d’atacar i d’alimentar-se d’insectes, amfibis, rèptils i petits mamífers Habita a la Guaiana i a Veneçuela
Caroní
Riu
Riu de Veneçuela, afluent de l’Orinoco per la dreta (925 km).
Neix als contraforts occidentals del mont Roraima, a la serra Pacaraima, i flueix en una direcció general oest en arribar a la Gran Sabana, gira vers el nord, i aigua avall rep, per la dreta, el riu Churun, i després, per l’esquerra, el riu Paragua Desemboca a Puerto Ordaz Amb el nom del riu ha estat designada una part del territori de la missió de Guaiana encomanada als caputxins catalans 1680-1817
tupí
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de l’Amèrica meridional que comprèn nombroses tribus escampades sobretot pel Brasil, tot al llarg de la costa atlàntica i les conques de l’Amazones i els seus afluents.
Formen una unitat lingüística i ètnica amb els guaranís tupí-guaraní del Paraguai, bé que llurs constants migracions semblen tots originaris de la zona compresa entre els rius Paraguai i Paraná els han diversificat culturalment Hom sol agrupar-los per sectors geogràfics ultra els guaranís guaraní del Paraguai i d’El Chaco i els chiriguano dels Andes bolivians, hi ha els tupís del litoral atlàntic, avui pràcticament desapareguts, que formaven els grans grups dels tape i, sobretot, dels tupinamba, integrats per nombroses tribus els tupís del baix Amazones amb les tribus principals manaž ,…
Llançament d’una missió espacial a Mercuri
S’envola des de la base de Kourou Guaiana francesa la missió espacial a Mercuri BepiColombo El coet Ariane transporta dos satèllits de fabricació japonesa i europea amb l’objectiu d’estudiar la composició del planeta per poder respondre a interrogants sobre la formació del sistema solar El viatge d’aproximació durarà 7 anys És la tercera missió a Mercuri, després de la del Mariner 10 1973 i la del Messenger Orbiter 2004, ambdues llançades pels Estats Units