Resultats de la cerca

Fins el 1522 treballà a Augsburg anà després a Estrasburg, on conreà la illustració de llibres, especialment dels clàssics llatins i prerenaixentistes, per a diferents llibreters de la ciutat Una de les seves obres cabdals són els boixos per a illustrar els poemes de Petrarca La crítica actual el considera un dels millors gravadors alemanys i li atribueix la paternitat d’estampes atribuïdes anteriorment a ADürer i a LCranach El seu pare, Hans Weiditz, dit el Vell Friburg de Brisgòvia, segles XV-XVI, escultor, és documentat a Friburg entre el 1497 i el 1510, on féu l’altar dels…

La seva producció pictòrica enclou tres taules, amb les basíliques de Sant Pere 1501, Sant Joan del Laterà 1502 i la Santa Creu de Jerusalem Museu d’Augsburg, 1504, els retaules del Rosari Museu d’Augsburg, 1507, de Sant Joan Evangelista 1518 i de la Santa Creu 1519 aquests dos, a la pinacoteca de Munic Com a gravador destaquen els treballs per a l’emperador Maximilià entre altres, les 92 planxes de la genealogia de l’emperador 1509-12, les illustracions per a les novelles historicoallegòriques de Maximilià i diverses xilografies del seu Llibre d’Hores Hans Burgkmair és, amb…

Estudià a l’escola de gramàtica de la seva ciutat natal, i en acabar els estudis es feu sabater A continuació viatjà per tot Alemanya i finalment s’establí a Nuremberg, on assolí el grau de mestre sabater l’any 1520 Vers 1509-11 in gressà al gremi dels mestres cantaires local, que havia estat fundat al segle XV Sota la seva direcció, el gremi es convertí en un model a seguir per altres de la mateixa especialitat Es calcula que escriví unes 6 000 composicions poètiques, entre les quals figuren comèdies, tragèdies, poemes didàctics, poemes satírics, etc Creà tretze tipus diferents de melodia…

Estudià filosofia i teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i fou ordenat sacerdot 1954 El 1960 fou nomenat professor de teologia i director de l’institut de recerca ecumènica a la Universitat de Tübingen L’any 1962 fou nomenat peritus pel papa Joan XXIII, i des del concili II del Vaticà —on actuà com a expert— es caracteritzà com a eclesiòleg amb un conjunt d’obres situades en aquell nivell de crítica i interrogació que ha de precedir tot moment d’actualització Les seves obres Die Kirche ‘L’església’, 1967 i  Unfehlbar Eine Anfrage ‘La infallibilitat Un interrogant’, 1970…

Estudià a Munic amb P Bender i a Oslo amb R Bjärne Debutà el 1936 com a Pinkerton en una versió alemanya de Madama Butterfly de la companyia del Bayerische Landesbühnen Treballà als teatres d’òpera d’Augsburg, Dresden i Oslo i el 1946 ingressà a la companyia de la Berlin Staatsoper, on romangué fins el 1949 Aquest darrer any passà a l’Òpera de Munic i entre el 1961 i el 1966 actuà regularment als Festivals de Bayreuth tot interpretant papers wagnerians, entre els quals els de Sigfrid i Parsifal Del 1951 al 1953 cantà al Covent Garden de Londres i el 1952 actuà a la Metropolitan Opera House de…

Graduat 1946 a Zuric, el 1949 hi obtingué el títol de docent Habilitation Fou professor a l’Acadèmia Pedagògica de Kettwig 1957-65 i catedràtic de filologia germànica a l’Escola Tècnica Superior d’Aquisgrà 1965-78 Membre del consell científic de l’Institut de la Llengua Alemanya de Mannheim 1965-78 i 1984-97 i president de la comissió per a la reforma ortogràfica 1970-78, feu aportacions a la teoria i a la didàctica del llenguatge, a la gramàtica comparada i contribuí a l’elaboració d’una gramàtica alemanya allunyada dels models llatins Die innere Form des Deutschen Eine neue deutsche…

Iniciat en el món musical com a nen cantor de la collegiata de Santa Úrsula a la seva ciutat natal, el 1870 es traslladà a Leipzig, on estudià piano amb C Reinecke i harmonia amb H Richter El 1877 s’installà a Basilea, i al cap de dos anys obtingué la plaça de professor que S Bagge deixà vacant al conservatori de la ciutat, del qual poc després, i fins el 1918, esdevingué director En aquesta època destacà també com a concertista de piano Del 1899 al 1902 dirigí la Societat Coral de Berna Adscrit plenament a l’estètica romàntica, les seves obres denoten la forta petjada de compositors com F…

Compaginà els estudis de medicina a la Universitat d’Utrech 1931 amb els de composició, sota el mestratge de Willem Pijper Posteriorment fou alumne de piano de George van Renesse Es donà a conèixer gràcies al seu Concert per a piano i cordes 1932, i el 1945 l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam estrenà la seva Passacaglia i Giga per a piano i orquestra, que el reputà com un dels compositors holandesos més sòlids Interessat en el tractament dels instruments solistes i de les estructures formals, del catàleg de la seva obra sobresurten el Concert per a violí i orquestra 1960 i la cantata…

L’any 1599 es traslladà a Venècia, juntament amb un grup de músics danesos, per estudiar al costat de Giovanni Gabrieli, i hi retornà els anys 1602 i 1604 El 1604 passà a ocupar un lloc com a llaütista de la cort reial danesa Entre el 1606 i el 1608 efectuà una nova estada de formació, aquest cop a Wolfenbüttel, a la Baixa Saxònia, per estudiar amb Gregory Huet Quan la capella musical de la cort fou suprimida l’any 1611, s’inscriví a la Universitat de Heidelberg Ocupà diferents càrrecs en diverses institucions de Copenhaguen Tan sols es coneix una obra seva, un llibre de madrigals a cinc veus…

Estudià a la Universitat de Viena i posteriorment hi ensenyà teoria musical 1919-29 Durant aquest període compongué tres òperes, entre les quals destacà pel seu èxit Die heilige Ente Guanyà diversos premis amb les seves composicions Entre el 1929 i el 1933 dirigí el Conservatori de Magúncia Amb l’arribada dels nazis marxà de Viena i s’installà a Edimburg, on el 1945 fou professor a la universitat d’aquesta ciutat La seva extensa producció continuà la tradició tonal, que tenia les arrels estilístiques en Brahms i Strauss També escriví alguns llibres, com els dedicats a Brahms i…