Resultats de la cerca

La seva finalitat és fomentar l’estudi de la filosofia, fer de nexe d’unió entre les diferents institucions interessades per la filosofia, fer present la filosofia i difondre informació dels cursos, seminaris i bibliografia que es facin a les Illes i fora d’elles Des de la seva fundació han presidit l’entitat Gabriel Amengual 1991-2001, Mateu Cabot 2001-06, José Antonio Marina 2006-09 i Joan Lluís Llinàs, des del 2009 Collabora en la publicació del Journal of Catalan Intellectual History

La seva creació significà una renovació i revitalització del món musical mallorquí, comparable a la transcendència que en el seu moment tingueren la Capella de Manacor i la Capella Clàssica El seu repertori, integrat per més de 300 obres, comprèn des del cant gregorià fins a la música contemporània Ha actuat a les principals sales de concerts amb nombrosos conjunts orquestrals de l’Estat espanyol i de diversos països europeus Ha estat dirigida per P Bender, S Brotons, P Cao, E Colomer, S Mas, VP Pérez, T Pinnock, C Stepp, V Sutej, R Werthen, i els compositors Ernesto i Cristóbal Halffter i J…

La formació, encapçalada per l’exconseller de Medi Ambient del Govern Balear i exbatlle de Sa Pobla, Jaume Font, es reivindicà com a regionalista, de centre, liberal i reformista A les eleccions del maig d’aquell mateix any aconseguí deu regidors en diversos pobles de Mallorca, però cap representant al Consell Insular de l’illa ni al Parlament

La reivindicació autonomista a les Balears no començà a manifestar-se d’una manera clara fins a la fi de la dècada dels anys seixanta Fins a eleccions generals del 1977 sorgiren molts grups polítics que tingueren en comú l’aspiració d’obtenir l’autonomia per a les Balears, encara que no coincidien en la definició d’aquesta autonomia, ja que uns partien de la concepció política dels Països Catalans i d’altres del federalisme espanyol Mentrestant, la dreta balear dubtava i s’inhibia davant els anhels autonomistes Finalment, hom aconseguí que fos signat, poc abans de les eleccions…

És fruit de la confluència entre Convergència per les Illes , la Lliga Regionalista de les IllesBalears, el Nou Partit d’Eivissa i Unió Menorquina, que el novembre del 2012 presentaren la formació Es defineix com a autonomista, centrista, obert a la societat i amb vocació interinsular, i cerca ocupar l’espai polític de l’extinta Unió Mallorquina En l’assemblea constituent del partit celebrada el 16 de març de 2013 a Lloseta Mallorca fou elegit un comitè executiu compost per catorze membres de Mallorca, set d’Eivissa i set més de Menorca Jaume Font i…

Fundada a l’octubre de l’any 2000, vol ser l’entitat que defensi i representi els treballadors de la informació i la comunicació a les IllesBalears Amb més de 300 afiliats l’any 2011, forma part de la Federació de Sindicats de Periodistes FeSP espanyola, conjuntament amb el Sindicat de Periodistes de Catalunya, el Sindicato de Periodistas de Andalucía SPA, el Sindicato de Periodistas de Madrid SPM, el Sindicato de Profesionales de la Información de La Rioja SPIR i la Unión de Profesionales de la Comunicación de Canarias UPC-C

Coincidint amb el canvi de segle, inicien la seva activitat professional un reduït grup de joves arquitectes mallorquins, acabats de titular, constituït per Gaspar Bennazar Moner, Jaume Alenyar Ginard, Josep Alomar Bosch, Francesc Roca Simó i Guillem Reynés Font A excepció de Reynés, format a Barcelona, tots ells havien cursat els estudis a l’Escola d’Arquitectura de Madrid, i en les seves primeres realitzacions es posà de manifest l’influx madrileny Van adoptar majoritàriament el Modernisme en algun moment de la seva trajectòria professional només Josep Alomar sembla que s’apartà de la…

Entre els seus membres cal esmentar Bartomeu Artigues, Antoni Caimari, Carl Mansker, Josep Prohens i Joan Serra, entre d’altres Es distingeix per la pluralitat dels seus components, i reuneix compositors de les tendències i els credos estètics més variats Després de sis anys de portar a terme una intensa activitat amb l’organització d’homenatges, concerts monogràfics i cicles de conferències, entrà en una etapa d’una certa letargia Collaborà activament amb la Fundació ACA en l’organització dels Encontres Internacionals de Compositors

Fundat el 23 d’octubre de 1779 per impuls dels advocats Guillem Bestard i Antoni Pujals i amb l’autorització del rei Carles III, aprovà els seus estatuts l’any següent D’entrada aplegà 21 dels 46 advocats que llavors exercien a Palma i seguí l’exemple d’altres ciutats que ja havien obert els respectius collegis Els primers estatuts ja establien la collegiació obligatòria i l’elecció anual del degà, el primer dels quals fou Miquel Frontera Té la seu al número 10 de la Rambla dels ducs de Palma i edita la revista Missèr

És considerat el successor de la Reial Audiència de Mallorca, instaurada el 1571 per Felip II amb competències en matèria de dret civil i criminal La Llei orgànica del poder judicial del 1870 creà l’Audiència Territorial de Palma,  òrgan que fou l’avantpassat directe del Tribunal Superior de Justícia de les IllesBalears, creat a partir de l’article 26 de la Llei orgànica del poder judicial de 1985 Es constituí el 23 de maig de 1989 El componen quatre sales la de Govern, la d’allò Civil i Penal, la Contenciosa Administrativa i la d’allò Social La Sala de Govern…