Resultats de la cerca

Cec de naixement, aprengué música de Fèlix Font, també cec, i amb Mitjans, organista a la parròquia de Mataró, que enginyà un sistema de notació musical en relleu Des del 1830, i fins a la seva mort, fou organista a Mataró, on tocà l’important orgue barroc de Antoni Boscà, destruït el 1936 Tres fets destaquen en la figura d’Isern De primer, la invenció d’un mètode i un seguit d’aparells per a l’educació dels invidents, anterior al de Braille, que li valgué diversos reconeixements internacionals La Descripción de algunos instrumentos para enseñar a ciegos las primeras letras y la…

Vida i obra Estudià al seminari de Vic, però abandonà la carrera eclesiàstica i es retirà a la casa pairal per fer de cabaler Autor de poesies en català, i ocasionalment en castellà, conreà temes religiosos, costumistes i satírics Allunyat del romanticisme—en algun moment fins i tot no s’està de riure-se’n—, les seves influències provenen del barroc, el rococó i l’illuminisme Bibliografia Miró, M-M 1987-1988 Vegeu bibliografia

Vida i obra De família pagesa, inicià la seva formació autodidàctica prop del grup modernista de Reus, encapçalat per Josep Aladern Es traslladà a Barcelona tot cercant l’èxit literari i posteriorment se n’anà a Occitània En tornar a Catalunya, decebut, se suïcidà —en un darrer acte que entenia com a heroic— al castell de Burriac Sorgit gairebé de l’analfabetisme i identificat amb l’espontaneïtat maragalliana, fou esperonat pels companys de grup, que el qualificaven elogiosament de poeta camperol Publicà Sentiments 1899, de to pessimista, i Esplets d’ànima jove 1903, els seus millors poemes…

Dirigí “República” 1934-36, òrgan de l’Esquerra Republicana Balear Formà part també de la redacció de “La Almudaina” fins el 1935

Collaborà en diversos periòdics i fou corresponsal d' ABC a Mallorca Publicà un gran nombre d’opuscles de tema mallorquí entre altres, Regionalismo y cultura, 1926 Arte árabe en Mallorca , 1948 La pintura en Mallorca , 1951 etc, i del 1926 al 1931 guies de Sóller, Artà, Andratx i Pollença

Residí des de molt jove a Madrid milità de primer en el partit carlí Més tard dirigí “La Unión Católica” i fou diputat a corts Entre altres obres publicà El liberalismo 1883, Sobre el regionalismo 1899 i Del desastre nacional y sus causas 1899

Ingressà en l’exèrcit durant la guerra del Francès, i actuà com a metge militar en les lluites dels anys 1820 i 1823 Prestà servei a Barcelona durant l’epidèmia de la febre groga Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, que li premià una Memoria sobre las enfermedades venéreas 1845 Escriví altres obres mèdiques i algunes traduccions

Collaborà a “El Camí”, “La Revista” i “La Publicitat” Fundà i dirigí la revista “Ofrena” D’arrel empordanesa, la seva prosa és rica i plàstica Ha publicat les narracions Sol de posta 1918, Solada de contes 1921, Tres rondalles de poble 1925 i El bes a la mà 1979 Com a poeta publicà À l’ombre des oliviers París, 1927 Simpatitzant d’Acció Catalana, fou després representant oficiós d’Azaña a Barcelona Publicà també Política fiscal de la República 1933

Cec de naixement, inventà instruments i sistemes per a ensenyar als cecs les primeres lletres i l’escriptura de notes musicals 1832 A partir del 1830 fou organista de Santa Maria de Mataró

Herboritzà pels Pirineus a partir del 1848, i fou nomenat collector del Real Jardín Botánico de Madrid 1851, del qual posteriorment fou bibliotecari Participà com a botànic en la comissió científica del Pacífic que explorà les costes occidentals de l’Amèrica del Sud i la travessà des del Perú fins a la desembocadura de l’Amazones 1862-65 Morí poques setmanes després d’haver tornat a Madrid Deixà unes Cartas de la expedición científica al Pacífico 1866