Resultats de la cerca

Membre del Club Nàutic d’Arenys de Mar CNAM i del Reial Club Nàutic de Barcelona RCNB, destacà també en beisbol i motociclisme Fou membre fundador i soci número 1 de la Penya Motorista de Barcelona Com a regatista, fou en tres ocasions campió d’Espanya de creuers, guanyà la Regata Internacional de Giraglia 1966 i participà en l’Admiral’s Cup 1967, 1969 a bord del Karmatan II Participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972 com a cap de l’equip de vela i assumí la direcció del Pla de Preparació Olímpica de la Federació Espanyola de Vela D’altra banda, fou un dels principals impulsors de la vela…

President del Club Natació Sabadell 1920-26, representà el club en la fundació de la Federació Espanyola de Natació Amateur FENA el 19 d’abril de 1920 En la reunió constituent fou elegit tresorer de la primera junta directiva, càrrec que ostentà fins el 7 de setembre de 1921

El palau, de rajoles i d’estil antic, serví de primer per a exposar les colleccions del marquès de Villeneuve-Bargement —prefecte del departament—, el 1820 Més tard l’artista PFCapdebós, el veritable fundador, l’obrí al públic 1833 amb les seves colleccions, comprades posteriorment per la vila, la qual ha anat fent adquisicions El 1842 dues ales del museu eren dedicades a la història natural —secció posteriorment traslladada a un edifici proper— Martí Vives modernitzà el museu 1955-57, que conté obres de Jacint Rigau El Crist expirant, 1696 El cardenal de Bouillon obrint la…

Vida i obra El 1619 succeí el seu pare com a alcaid de la Casa de les Comèdies de València Fou autor de diverses comèdies en castellà de tema històric i hagiogràfic, com la feta en collaboració amb Marc Antoni Ortí, Comedia famosa la Virgen de los Desamparados de Valencia Madrid 1669 Escriví nombrosos entremesos i obretes de tradició cortesana que li reportaren una fama notable i que foren recollides a Ramillete gracioso València 1643 Publicà també tres colleccions de poesies jocoses La cosquilla del gusto València 1629, El bureo de las Musas del Turia València 1631 i El tropezón de la risa…

Vida i obra Fill natural de Pere Agustí Morlà Cavaller, beneficiat de l’església de Sant Martí de València La seva producció poètica —majoritàriament en català, amb algunes composicions en castellà— es pot distribuir en tres grans grups colloquis, poesia satiricofestiva i poesia de circumstàncies Generalment responen a certàmens poètics i convocatòries literàries per a efemèrides religioses algunes foren impreses, però la major part romangué manuscrita La tasca poètica de Morlà es caracteritza per la traça versificatòria i l’agilitat lingüística —d’un enginy verbal notable—, així com pel seu…

Collaborà en diverses publicacions barcelonines com El Borinot 1924, La Jornada Deportiva 1924 i el Xut 1925 Tenia un estil agressiu i signava amb el pseudònim de Gripau Durant la Segona República esdevingué un dibuixant popular per mitjà del Mundo Deportivo 1929-33, El Diluvio 1933-36 i L’Esquella de la Torratxa En aquest període dissenyà també plafons de ferro forjat per a decorar els locals del Mundo Deportivo

Fou jugador del Club Deportiu Terrassa Hoquei 1917-28 Fundador del Club Egara 1935, presidí la secció d’hoquei 1935-56 Fou el creador i el promotor dels Trofeus Badiella, i també un dels fundadors del Moto Club Terrassa Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1987 i la medalla d’honor de la Federació Catalana d’Hoquei

Es dedicà al comerç Publicà el seu primer poema castellà a El Imparcial i després nombroses faules morals per a la lectura escolar en llengua castellana, en periòdics com el Monitor de Primera Enseñanza  i en diversos volums Fábulas religiosas y morales , 1865 Nuevas fábulas , 1886, i en llengua catalana a La Renaixença , al Primer llibret de faules , 1888, al Llibret de faules , 1892, i, amb algunes d’inèdites, pòstumament, a Lectura Popular , 1915 Un poema polimètric, de tipus sentimental, “La pastoreta”, li fou inclòs a Los trobadors moderns 1859 Fou mantenidor dels Jocs Florals de…

Es llicencià en lleis a Salamanca l’any 1624 Fou regent de l’audiència de Mallorca 1624-36, conseller de la d’Aragó 1636-39 i regent 1639-41 i membre del Consell d’Aragó 1641 Escriví en defensa dels drets reials

Milità en el partit progressista El 1835 fou alcalde major de Barcelona, juntament amb Pascual Madoz El 1841 fou elegit diputat a corts, i el 1843 fou ministre de governació en el govern progressista d’Olózaga Malgrat la seva filiació política, acceptà la cartera de finances del 19 de setembre de 1853 al 18 de juliol de 1854 en el govern moderat de José Luis Sartorius La ruïna de l’erari l’impulsà a decretar el cobrament anticipat d’un semestre de contribució, fet que provocà un gran descontentament i contribuí a l’alçament popular del 1854, durant el qual el govern hagué de dimitir La seva…