Resultats de la cerca

Tingué com a preceptor Guillaume, arquebisbe de Tir, i com a regent Ramon III, comte de Trípoli S'oposà a l’ofensiva de Saladí contra Síria i Palestina 1177, 1182, però no pogué evitar que aquest encerclés el regne de Jerusalem gràcies a la unió de Síria i Egipte

Filla d’Isabel I de Jerusalem i de Conrad de Montferrat Succeí la seva mare en el regne titular de Jerusalem installat a Acre El 1206 fou pactat el seu matrimoni amb Pere I de Catalunya-Aragó, si aquest efectuava una expedició a Terra Santa abans de Tots Sants del 1207 i obtenia la dissolució del seu matrimoni amb Maria de Montpeller El papa Innocenci III no s’avingué a anullar aquest matrimoni El 1210 Maria I es casà amb Joan de Brienne

A la mort de Balduí IV, i pel seu casament amb Sibilla, filla d’Amalric I, fou reconegut rei de Jerusalem Fou vençut i fet presoner per Saladí a Hattin 1187 aquesta derrota significà la pèrdua de Jerusalem Una vegada alliberat, organitzà el setge d’Acre 1188 El 1192 rebé de Ricard I Cor de Lleó el reialme de Xipre, on establí una dinastia que durà fins al s XV

Heretà del seu germà Guiu I de Jerusalem la senyoria de Xipre 1194 i es proclamà rei El 1197 fou nomenat rei de Jerusalem per raó del seu casament amb Isabel I, vídua de Conrad de Montferrat i d’Enric II de Xampanya Ajudat pel croats alemanys, prengué Beirut als sarraïns A la seva mort 1205, Xipre passà al seu fill Hug, i Jerusalem a la seva fillastra, Maria de Montferrat

Jofré de Bouillon no acceptà la dignitat, perquè es negava a “portar corona d’or on Crist l’havia portada d’espines”, i s’autodenominà defensor del Sant Sepulcre Però, en morir aquest l’any següent, el seu germà Balduí I de Jerusalem 1100-18, que era comte d’Edessa, es féu coronar rei El regne de Jerusalem fou organitzat segons els cànons feudals europeus N'eren feudataris el comtat d’Edessa 1097, els principats d’Antioquia 1098 i Tiberíades 1100 i el comtat de Trípoli 1109, que aviat es dividiren en centenars de petits territoris feudals Bé que el rei era elegit pel…

Germà i seguidor de Jofre de Bouillon a la primera croada 1096, s’emparà pel seu compte d’Edessa i fundà el comtat del mateix nom li fou oferta la successió del seu germà i fou proclamat rei de Jerusalem Conquerí Arsuz, Cesarea i, amb ajuda de flotes europees Acre 1104, Beirut 1110 i Sidó 1111 Aconseguí que la seva autoritat fos reconeguda pels estats cristians sorgits arran de la primera croada

Participà en la conquesta de Nàpols, i Felip II de França el casà amb la reina Maria I de Jerusalem 1210 Regent de llur filla Isabel I, es casà 1214 amb Estefania, filla de Lleó II d’Armènia Tingué per tercera muller Berenguera, filla de Ferran III de Castella El 1235 hagué d’enfrontar-se als atacs d’Ivan Asen de Bulgària i de Joan III de Nicea

Fill de Folc d’Anjou Successor del seu germà Balduí III, per tal d’impedir que l' atabeg turc de Síria, Nūr al-Dīn, s’apoderés de l’Egipte fatimita, pactà amb el seu sogre, l’emperador de Bizanci, Manuel I Comnè Malgrat aquesta aliança, Amalric no pogué prendre Damiata 1169 Morí el 1174 mentre organitzava una nova campanya

Els cristians conquereixen Jerusalem el setge s'inicià el 7 de juny

El 1152 fou coronat, i posà fi al govern de la seva mare Assumí la regència del comtat de Trípoli Conquerí Ascaló 1153 Resistí els atacs de Nūr-al-Din Es casà amb Teodora, neboda de l’emperador de Bizanci mort sense fills, el succeí el seu germà Amalric I