Resultats de la cerca
Es mostren 89 resultats
Eulària Callís i Maso
Història
Pionera de Califòrnia.
Filla d’Augustí Callís Vic, 1718 - Real del Monte, Mèxic,1782 —nomenat, el 1767, primer comandant de la Companyia Franca dels Voluntaris de Catalunya per lluitar contra la rebellió dels nadius de Sonora a Nova Espanya—, el 1769 seguí el pare, juntament amb la resta de la família, i s’establiren a Ciutat de Mèxic El 3 de juny de 1780 es casà amb Pere Fages , tinent coronel a les ordres d’Agustí Callís, i que havia estat un dels descobridors de Califòrnia Anà amb el seu marit a Monterrey 1784, capital dels nous territoris, després que el 1782 aquest hagués estat nomenat governador de l’Alta i…
Pere Escanellas i Suñer
Literatura catalana
Poeta i publicista.
Fou mestre a Sant Josep d’Eivissa i collaborador de la premsa eivissenca En llengua catalana publicà poemes de tema patriòtic i d’altres com l’elegia A la memòria de ma inoblidable filla na Josepa Escanellas i Serra 1892
La Llar
Setmanari
Setmanari literari català.
Popular i catalanista, aparegué de l’1 de gener al 14 d’agost de 1875 Dirigit per Josep Franquesa i Gomis, els seus redactors foren Jacint Laporta i Ramon EBassegoda Hi collaboraren Josepa Massanés, Frederic Soler i Miquel Victorià Amer, entre altres
Juan Coreli
Dansa i ball
Pseudònim del ballarí i coreògraf Joan Plans i Parés.
Estudià amb Joan Magriñà i Josepa Izard, i més tard a Anglaterra amb HTurner, Sdzikovski i LKhyast Ha creat notables coreografies per a diferents televisions europees Concierto de Aranjuez 1958, Sirènes 1959, La història del soldat 1960, Carmina Burana 1961, Jeux 1963, Harold en Italie 1965, entre d’altres
Apol·linar Larraga
Pintura
Pintor.
Seguidor de Pedro de Orrente És autor de diverses pintures al claustre de l’església de Sant Domènec, a les esglésies de Sant Nicolau, Sant Francesc, Santa Anna, etc, de València, i de retrats, com el del pare Tosca La seva filla Josepa Maria Larraga fou miniaturista i fundà una acadèmia privada de dibuix
baronia de San Petrillo
Història
Jurisdicció senyorial, vinculada, amb prèvia facultat reial, el 1677, per Roderic de Borja-Llançol de Romaní i Olivera
, baró de Campo Sobrarbe, cavaller de Sant Jaume.
El succeïren els seus fills Josep de Borja-Llançol de Romaní i Mascarell , cavaller de Montesa, i Maria Josepa de Borja-Llançol de Romaní i Mascarell, muller de Melcior de Ribera i Tallada Passà dels Ribera als Nunyes, als Berguedà, als Basile, als Salvador, als Gómez de Barreda i als Caruana En fou també titular Josep Caruana i Reig
Miquel Gamborino
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Es formà a Sant Carles En sobresurten les còpies de la Puríssima i l' Ecce Homo de Joanes, una Vida de la Mare de Déu en dotze vinyetes, un Viacrucis sobre dibuix de Vicent López i els retrats de Maria Isabel de Bragança i Maria Josepa Amàlia de Saxònia, així com una popular litografia de Sant Josep amb el nen Jesús