Resultats de la cerca

L’economia es basa en l’agricultura, la ramaderia i certa indústria tèxtil

De família republicana, el 1954 anà a treballar a Madrid i després del servei militar s’establí a Barcelona, on treballà a Transports Municipals de Barcelona, empresa en la qual organitzà la primera vaga el 1972 El 1975 ingressà a les federacions catalanes de la UGT i del PSOE Del 1983 al 1989 fou secretari de la UGT de Catalunya Dins del PSC formà part del sector més espanyolista, i el 1998 fundà Ágora Socialista, organització d’acusat anticatalanisme  

Desenvolupà la seva carrera al Reial Club Deportiu Espanyol Fou campió de Catalunya de 3000 m obstacles 1944, 1945, 1947, 1948, 1950, 5000 m 1947, 10000 m 1945, 1948 i cros 1945, 1946, 1947, i campió d’Espanya de 3000 m obstacles 1945, 1946, 1948, 5000 m 1946, 1947, 10000 m 1945 i cros 1946, 1947, 1949, 1951 Participà dues vegades en el Cros de les Nacions 1949, 1951 i en els Jocs Olímpics de Londres 1948, on competí en 10000 m i 3000 m obstacles i fou el primer català finalista olímpic en la darrera prova Superà els rècords d’Espanya i de Catalunya de 10000 m i 3000 m obstacles 1946 Un cop…

Fou tipògraf i parent de Josep Lluís Pellicer i d’Antoni Pellicer i Paraise Membre de l’Ateneu Obrer de la Classe Obrera, en fou secretari el 1869, fou un dels creadors de la Direcció Central de les Societats Obreres octubre del 1868 i el principal animador, a partir del 1869, del Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona 1869, així com del seu òrgan de premsa, La Federación  1869-74 Al principi estigué molt lligat al republicanisme federal, però, després d’assistir a les reunions que Fanelli celebrà pel gener del 1869 a Barcelona i al congrés de Basilea de la Primera Internacional…

Davanter, jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1998-2006 procedent de Vélez Sarsfield de Buenos Aires, on havia guanyat quatre Lligues, una Supercopa, una Recopa, una Copa Libertadores i la Copa Intercontinental Amb l’equip blanc-i-blau, disputà 152 partits a primera divisió i guanyà la Copa del Rei 2000 La temporada 2003-04 fou cedit al Tenerife, i el 2008 es retirà jugant al Castelldefels Fou internacional pel seu país d’origen en 3 partits

A sis anys, emigrà amb la família a l’Argentina i s’establí a San Nicolás de los Arroyos, província de Buenos Aires Hi cursà estudis de dret a la Universitat del Litoral, on es llicencià Dedicat també al periodisme, fou director del periòdic Libertad Ingressà al Partit Radical Més tard, fou diputat, senador i president de la Cambra de Diputats Formà part del govern argentí, en exercir com a ministre de l’Interior durant la presidència del General Lanusse Morí a conseqüència d’un atemptat

Fou vicari provincial i prior Sobresortí com a predicador És autor de diversos escrits de filosofia, religió, política i medallística, entre els quals Philosophiae Libri quinque publicae arenae expositi 1786, El amigo de los hombres 1797 i El justo elogio 1803

Advocat, collaborà a la premsa del moment Publicà Dictamen sobre el nuevo ensanche de Barcelona 1855, Biogra- fía de don Pedro Vieta 1857, Biografía de don Antonio de Capmany y de Montpalau 1857 i Apuntes históricos sobre la antigüedad y prerrogativas de la iglesia de los Santos Justo y Pastor de Barcelona 1860

Besnet de Cornelio Saavedra, fou ministre d’instrucció pública i de justícia 1915 i de relacions exteriors en 1932-38 amb el govern radical d’Agustín Justo Millorà les relacions amb el Brasil i substituí la influència britànica per la nord-americana El 1936 presidí l’assemblea de la Societat de Nacions i obtingué el premi Nobel de la pau