Resultats de la cerca

Debutà en el cinema el 1930 amb comèdies musicals com Yanquee Doodle-Dandy de M Curtiz, per la qual obtingué 1942 l’Oscar d’interpretació i també amb films policíacs com White Heat 1949 de R Walsh El 1957 dirigí el film Short Cut to Hell Apartat del cinema després de One, Two, Three 1961 de B Wilder retornà amb Ragtime 1980 de M Forman

Així, un so percussiu indeterminat sona acompanyant la nota produïda per la pròpia vibració de la corda Recurs equivalent al pizzicato Bartók , fou utilitzat durant la primera època del jazz per contrabaixistes com John Lindsay i Pops Foster Amb el mateix nom es coneix un efecte semblant produït al baix elèctric i que es desenvolupà a partir del final dels anys setanta

El tennista nord-americà Pete Sampras guanya el seu compatriota Andre Agassi en la final del torneig de Wimbledon per 6-3, 6-4 i 7-5 És la sisena victòria de Sampras a Wimbledon i el seu 12è títol de Grand Slam, una fita que fins ara només havia aconseguit l’australià Roy Emerson En la final femenina, la nord-americana Lindsay Davenport s’imposa a l’alemanya Stefi Graff per 6-4 i 7-5 i se situa com a número 1 de la classificació de la WTA

Començà els estudis musicals a Bordeus Posteriorment estudià al Conservatori de París, on es diplomà amb primers premis en clarinet i música de cambra Des del seu debut al Carnegie Hall de Nova York l’any 1980, ha fet una important carrera de solista amb gires de concerts a Europa, Amèrica i Àsia, al costat de grans intèrprets com Vladimir Spivakov, Josef Suk o Philippe Entremont Ha estat solista convidat amb el Quartet Talich i el Quartet Lindsay, i d’orquestres simfòniques, com la de Ràdio França o la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya Defensor entusiasta de la…

Els seus propòsits restaren expressats en una Declaration 1957, a la qual contribuïren Lindsay Anderson, Kenneth Tynan, Stuart Holdroyd, John Osborne, Doris Lessing, Colin Wilson, Bill Hopkins i John Wain Reaccionant contra unes formes d’expressió allunyades de la realitat i preocupades per la perfecció formal imperants aleshores al país, els “joves colèrics” es proposaren d’investigar aquesta realitat i atacar els mòduls de vida i les institucions angleses presentant “gent real en situacions reals” Malgrat que obres anteriors de gèneres diversos ja l’anunciaven, hom n'ha considerat com a…

Estudià a l’Institut del Teatre, formació que amplià amb estades a París i a Londres Després de participar en diverses coreografies i escenografies, el 1984 dissenyà el seu primer treball, Dos Dies i Mig , i el mateix any fundà la companyia ‘Metros’, amb el qual ha presentat diversos espectacles De metros y metros 1986, Duérmete ya 1995, Pecado Pescado 2000, Sangre pura 2002, Carmen 2003, DaliDance 2004 Romeo i Julieta 2005, Madame Butterfly 2006 i Bernarda Alba Bendita 2008, entre d’altres Ha collaborat, a més, en espectacles de la Compañía Nacional de Danza, el Ballet Nacional…

Fill de l’actriu Lucia Bosè , a quinze anys interpretà la seva primera pellícula, Los héroes millonarios , de Duccio Tessari Des d’aleshores ha intervingut en diversos films Suspiria , de Dario Argento 1975  El caballero del dragón 1985, de Fernando Colomo  Tacones lejanos 1991, de Pedro Almodóvar, i La reine Margot , de Patrice Chéreau 1993, al costat d’Isabelle Adjani, entre d’altres Com a ballarí ha treballat amb Lindsay Kemp i fou alumne de Martha Graham Com a cantant, es convertí en líder d’un públic adolescent i femení de l’Estat espanyol El seu primer èxit discogràfic,…

Estudià a la London Academy of Music and Art, mentre es guanyava la vida amb ocupacions diverses Després d’algunes aparicions en sèries de televisió, debutà en el film Poor Cow 1967, de K Loach, tot i que en l’edició final del film, el fragment on apareixia fou suprimit Un any després, tanmateix, Lindsay Anderson el contractà com a protagonista de If , que el donà a conèixer, i amb el qual rodà posteriorment Lucky Man 1973 i Britannia Hospital 1982 El 1971 actuà a les ordres de Stanley Kubrick com a Alex De Large, protagonista de A Clockwork Orange , que li donà fama mundial…

Es manifestà en contra del conformisme de la producció comercial britànica dels anys cinquanta i realitzà un cinema inspirat en l’experiència, en la realitat social del moment i en el rigor de l’escola documentalista anglesa El grup nasqué oficialment el 1956 amb una sèrie de curtmetratges O Dreamland , 1955 Together , 1955 Mamma don't allow , 1956 produïts i dirigits pels components del grup en els quals exposaven llur ideologia cinematogràfica, amb un interès especial per un enfocament humà de la vida popular britànica Però la fundació d’una productora per Richardson i l’èxit comercial de…

En general, els crítics cinematogràfics han estat molt sovint també teòrics A part Riccioto Canudo, el contradictori avantguardista que encunyà la denominació setè art , hom considera fundador de la crítica cinematogràfica el francès Louis Delluc León Moussinac fundà la primera secció de cinema en una gran revista literària francesa “Mercure de France”, 1921-37, Juan Piqueras, de Requena, esdevingué a Madrid i a París el pioner de la crítica espanyola, mentre Josep Palau, des de “Mirador”, orientava el públic català A Itàlia, Luigi Chiarini fundà la revista “Bianco e Nero” 1937, i a la…