Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
Antoni Palau comença a publicar Parte práctica de Botánica del caballero Linneo
Antoni Palau, traductor i difusor de la sistemàtica de Linné, comença a publicar Parte práctica de Botánica del caballero Linneo
fixisme
Biologia
Teoria segons la qual les espècies vivents són formes estàtiques i immutables en el passat i en el futur.
Fou enunciada per Carl von Linné, i fou acceptada àmpliament, fins a mitjan s XIX, que fou desbancada per l’aparició del darwinisme
Antoine-Laurent de Jussieu
Botànica
Metge i botànic francès, nebot d’Antoine, Bernard i Joseph de Jussieu.
Creà un mètode per a classificar les plantes que completava i millorava el de Linné La seva obra fonamental és Genera plantarum secundum ordines naturales disposita 1788
Erik Acharius
Botànica
Metge i botànic suec.
Fou deixeble de Linné i un dels iniciadors de l’estudi científic dels líquens amb les obres Lichenographiae Sueciae Prodromus 1798, Lichenographia Universalis 1804 i Synopsis methodica Lichenum 1814
rellotge floral
Tecnologia
Taula de les diferents hores del dia en què obren i tanquen llurs flors certes plantes d’una localitat.
Linné va descriure un rellotge floral amb dotze sectors circulars, cadascun ocupat per una espècie diferent de flors, que s’anaven succeint en l’obertura, assenyalant així l’hora del dia
Pèire Magnol
Botànica
Metge i botànic occità.
Fou un dels introductors de la sistemàtica moderna prelinneana En el Prodromus historiae generalis plantarum 1689 presentà per primera vegada la idea de família i esbossà un principi de classificació natural Fou el mestre de JPde Tournefort i de Jaume Salvador i Pedrol i Joan Salvador i Riera Linné li dedicà el gènere Magnolia
Christian Gottfried Ehrenberg
Biologia
Biòleg alemany.
Els seus estudis sobre microorganismes bastiren els fonaments per a la creació d’una bacteriologia i d’una protozoologia sistemàtiques La seva obra més important, Die Infusionsthierchen als vollkommene Organismen 1838, és un intent, parcialment reeixit, d’establir una classificació sistemàtica dels microorganismes similar a l’efectuada per Linné per a les plantes i els animals superiors
Gaspard Bauhin
Biologia
Botànica
Naturalista, professor de botànica i d’anatomia a Basilea.
Fins a Linné, del qual pot considerar-se precursor, el seu Pinax theatri botanici 1623 fou un llibre imprescindible per als botànics més de 6000 plantes hi són designades amb dos noms genèric i específic Intentà ja una classificació de les plantes basada en llurs afinitats naturals Com a anatomista creà una nomenclatura dels músculs encara utilitzada actualment
Joachim Jung
Biologia
Metge i naturalista alemany.
Estudià a Rostock i a Pàdua, on conegué Andrea Cesalpino Fou un dels primers defensors moderns de la teoria atòmica, destacà la importància de la disciplina matemàtica per al pensament i desenvolupà un mètode de classificació dels éssers vius, derivat del de Cesalpino, basat en l’existència de gèneres i espècies naturals que influí posteriorment en les concepcions de Linné
Antoni Palau i Verdera
Botànica
Botànic i farmacèutic.
Exercí a Tordera Segon catedràtic del Jardín Botánico de Madrid 1773, divulgà els criteris i el sistema botànic de Linné Publicà Explicación de la filosofía y fundamentos botánicos de Linneo 1778, Parte práctica de botánica del caballero Carlos Linneo versió castellana del Species plantarum , en vuit volums, 1784-88 i Sistema de los vegetales o resumen de la parte práctica de botánica de Carlos Linneo 1788, ultra algunes memòries llegides a la Sociedad Económica Matritense, de la qual fou membre