Resultats de la cerca

Assolí el títol de campió de Catalunya professional en la categoria de pes lleuger 1950 i en la de pes mitjà lleuger 1952

Pot circular tot sol o bé anar acoblat a d’altres automotors o a vagons remolc sense màquina motriu pròpia En l’acoblament de dos o més automotors tots els motors del tren són maniobrats des d’una única cabina L’automotor és molt utilitzat en el servei ferroviari de rodalia i en el transport urbà metropolitans i tramvies Segons el sistema de tracció emprat, els automotors poden ésser classificats en elèctrics i tèrmics Entre aquests darrers cal distingir els de vapor —pràcticament desapareguts—, els de motor dièsel i els de turbina de gas L’elecció entre la tracció elèctrica i la tèrmica…

Debutà el 1982 i cinc anys després es proclamà campió de Catalunya en la categoria de pes lleuger 1987 Posteriorment fou campió d’Espanya de pes lleuger 1989 i superlleuger 1990

Competí per l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona en la categoria de pes lleuger, dins la modalitat de lluita grecoromana Disputà els Jocs Olímpics de París 1924, on participà en la categoria de pes lleuger 67,5 kg

Es proclamà campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes lleuger 1950 i fou subcampió de Catalunya en aquesta mateixa categoria 1950 Aquell mateix any perdé la final del Trofeu Guant d’Or del pes lleuger

Competí representant el Club de Boxa Sabadell Fou campió d’Espanya amateur en la categoria de pes wèlter 1979 i de pes mitjà lleuger 1984, i de Catalunya de wèlter 1979 i de pes superlleuger 1978 El 1985 disputà el títol europeu de pes mitjà lleuger S’entrenà amb Alfons Goya i formà part de la selecció catalana amateur

Competí representant el Judo Club Barcelona Fou en dues ocasions subcampió d’Espanya de judo en la categoria de pes lleuger 1967, 1969 i tercer classificat 1968 Es proclamà campió de Catalunya en la categoria de pes lleuger 1967 Formà part de la selecció catalana de judo El 1966 disputà els campionats internacionals militars de judo com a membre de l’Exèrcit de Terra

És format ordinàriament per dues barres paralleles que formen els costats i sostenen una tela sobre la qual es posa la màrfega, el matalàs, etc, les quals descansen sobre quatre petges encreuats en aspa, tant els dos del cap com els dos dels peus, i subjectes cada parell amb un pern per a poder-se plegar