Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
víl·lic | víl·lica
Història
Esclau que tenia cura d’un predi rural poc important.
Als predis més grans l’administració era a mans d’un procurator , llibert que tenia poders superiors als d’un víllic A l’època carolíngia, hom creu que el víllics representaven el graó més baix de l’escala administrativa, vetllaven per l’economia de les terres i administraven la justícia als qui les habitaven
Fedre
Història
Literatura
Fabulista llatí d’origen traci.
Fou llibert d’August Escriví cinc llibres de faules sota els regnats de Tiberi, Calígula i Claudi Sejà el processà per allusions fetes en la seva obra El model de Fedre és Isop, amb elements grecs i d’invenció pròpia En l’antiguitat i a l’edat mitjana fou conegut només per un corpus en prosa Romulus o Aesopus latinus , fins al segle XVI, que fou conegut directament
Gai Cassi Longí
Història
Patrici romà.
Qüestor de Cras en la seva campanya contra els parts 52 aC, el 49 aC esdevingué tribú de la plebs Durant la guerra civil fou prefecte de la flota pompeiana Després de Farsàlia es reconcilià amb Juli Cèsar, però fou un dels caps principals en la conspiració que en preparà l’assassinat, en el qual participà personalment 44 aC Fou després governador de Síria S'alià amb Brut contra el triumvirat A Filip fou vençut, i, ignorant la victòria de Brut, es féu matar per un llibert
Luci Licini Sura
Història
Militar
Política
Polític i militar romà.
La seva vinculació a Catalunya ha fet creure que podia haver nascut a Tàrraco o a Bàrcino Tingué càrrecs importants a Roma des del temps de Domicià, però es destacà sobretot durant el regnat de Trajà, del qual fou amic Entre altres càrrecs, fou tres vegades cònsol els anys 92-97 i 102-107 És esmentat en diverses inscripcions de Bàrcino, a través del seu llibert Luci Licini Segon , que s’encarregà d’erigir, després de la seva mort, l' arc de Berà a la seva memòria
Solidaridad Obrera
Periodisme
Periòdic òrgan de la Confederació Regional de Llevant, que aparegué a València del març del 1919 a l’agost del 1920.
Fou bisetmanal i el dirigí Eusebi C Carbó n'eren redactors Ramon Buireu, Llorenç Cantó, etc Hagué de suspendre la seva publicació arran de l’assassinat del comte de Salvatierra Posteriorment es convertí en diari, òrgan de la CNT, en substitució de “Solidaridad Obrera” de Barcelona maig del 1922-1923 En fou, llavors, director Felipe Alaiz, i Josep Viadiu, Llibert Calleja, Joan Àngel Abella, Antoni Amador, etc, en foren els redactors Finalment, tornà a ésser setmanari, òrgan de la regional de la CNT al País València, i es publicà a Alcoi 1931, 1933 i 1935
Enric I d’Haití
Història
Rei d’Haití (1811-20).
Esclau de raça negra llibert, participà en les revoltes dels negres dominicans, lluità contra els francesos i collaborà amb Jean-Jacques Dessalines A la mort d’aquest es proclamà president d’Haití del Nord 1807 i rei el 1811 Influït per les teories del despotisme illustrat, intentà desenvolupar l’economia del país i obligà els pagesos a treballar sota disciplina militar en obres de l’estat Revoltada la població, Enric se suïcidà La seva figura ha estat tema en la literatura llatinoamericana El siglo de las luces , de Carpentier
Moviment d’Alliberament Nacional de Catalunya
Política
Grup polític integrat per catalans residents a Veneçuela.
Fundat per l’antic militant d’Estat Català, Joaquim Juanola i Massó, que en fou l’impulsor principal, també en formaven part Amadeu Oller, Llibert Piera i Albert Compte El grup actuà a Caracas, des de finals dels anys cinquanta D’orientació independentista, assegurava tenir delegacions a 17 països americans i 10 d’europeus Tenia vinculació amb el moviment DRIL i el capità Galvao i era crític amb Solidaritat Catalana, l’altre grup local Editava la sèrie numerada “Documents”, alguns d’un sol full, entre els quals Nació i estat 1958, Monòleg d’un militant a un català anònim , La…
‘Abd al-‘Azīz ibn Abī-‘Āmir al-Manṣūr
Història
Rei de València (1021 o 1026-61).
Fill de Sançol i net d’Almansor Alguns caps amirites de València, havent rebutjat la sobirania de Lābīb de Tortosa, el proclamaren rei a Xàtiva d’altres amirites no l’acceptaren i fou bandejat de València ‘Abd al-'Azīz reeixí, però, a emparar-se de la ciutat 1026 i en construí les muralles Fou un dels qui reconegueren el califa usurpador Hišām II El 1038, aprofitant la mort del seu esclau llibert Zuhayr, rei d’Almeria i de Múrcia, allegà drets sobre els seus béns i s’apoderà del regne La seva força militar mai no fou considerable Així, es veié obligat a signar un tractat de pau…
Muǧāhid al-Muwaffaq
Història
Nom amb què és conegut Abū-l-Gays ibn Yūsuf al-Muwaffaq.
Senyor de la taifa de Dénia 1010-44 regne de Dénia i de les Balears 1015-44 Era un llibert dels amirís que s’hagué d’exiliar de Còrdova durant les lluites intestines que ocasionaren la caiguda del califat Després dels intents, frustrats, d’installar-se a Tortosa i a València d’on fou expulsat per Muḏāffar i Mubārak, s’emparà de Dénia i inicià un govern independent Per tal de mantenir la legitimitat omeia, proclamà cap espiritual al-Mu'aytī, membre de la família destronada, el qual acollí a Dénia i conjuntament amb el qual, si més no en teoria, governà El seu govern fou d’un…
taifa de Tortosa
Història
Regne musulmà centrat en la ciutat de Tortosa, instituït a causa de l’esfondrament del califat de Còrdova.
En trontollar aquest i després del fallit intent de Muǧāhid el futur taifa de Dénia d’entronitzar-s’hi, se n'emparà Labib al-'Amirī al-Fatà, un altre llibert del clan amirita Amb l’ajut de Mubārak de València s’enfrontà, amb èxit 1016, al taifa tugíbida al-Munḏi ibn Yahyà de Saragossa, que pretenia de desposseir-lo, i, en ésser destruït Muḏāffar, s’annexà la taifa de València 1018-21 Mantingué bones relacions amb Barcelona, fet pel qual sembla que perdé la confiança dels valencians Reduït de nou a Tortosa, es mantingué en el poder fins el 1035 A partir de Muqātil 1035-58 les…