Resultats de la cerca
Es mostren 158 resultats
Enric Sòria i Parra
Literatura catalana
Escriptor.
És llicenciat en filologia catalana i en història Collabora en diversos mitjans de comunicació com ara El Temps , Daina , Avui , Papers , Caràcters , Reduccions , etc La seva prosa és hàbil, tensa, intelligent, amb un regust líric, a vegades de to polèmic Ha publicat els llibres de poesia Compàs d’espera premi Cavall Verd-Josep M Llompart 1993 i L’instant etern 1999, premis Carles Riba 1998 i Cavall Verd-Josep M Llompart 2000, d’assaig Trenta anys de cultura literària a la Safor 1959-1990 , 1990, Incitacions 1997, premi Crítica dels Escriptors Valencians 1998 i L’…
,
Mireia Calafell i Obiol
Literatura catalana
Poetessa.
Llicenciada en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, és autora dels reculls Poètiques del cos 2006, premis Amadeu Oller de poesia 2006 i memorial Anna Dodas 2008, Costures 2010, premi Vila de Vallirana-Josep M López-Picó de poesia, Tantes mudes 2014, premis Benvingut Oliver de poesia 2013 i Lletra d’Or 2015 i Nosaltres, qui 2020, premis Mallorca de poesia 2019 i Josep Maria Llompart de poesia 2021 L’any 2023 guanyà el premi Carles Riba de poesia per Si una emergència Des del 2018 és codirectora del festival Barcelona Poesia
Miquel Cardell i Santandreu
Literatura
Poeta i periodista.
Llicenciat en ciències de la informació 1982 Collabora habitualment en diversos mitjans de comunicació i ha dirigit i presentat programes de divulgació cultural a la ràdio És autor dels llibres de poesia Elegia de Grumers 1978, Magazine 1983, Instamàtic 1990, Tebeo 1992, Material de calendari 1993, Sota la volta de ferro 2000, Les terrasses d’Avalon 2008, premi Cavall Verd-Josep Maria Llompart 2009 i Les barques de la boira 2011, premi Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesia en català, als quals s’han d’afegir diversos recopilatoris i el CD Tres suites i escaig 1999, en què l’…
,
Ponent
Periodisme
Publicació mallorquina que aparegué, amb una periodicitat de quatre vegades l’any, del 1956 al 1974, dirigida per Llorenç Vidal i Vidal.
Redactada en català, s’autodefinia com a “quaderns d’art, literatura i música” Dedicà números d’homenatge a Chopin, Ausiàs Marc, MA Salvà, AM Alcover i Ramon Llull, entre d’altres, i, malgrat el seu caràcter modest, intentà d’omplir en certa manera el buit cultural a la Mallorca del moment Hi collaboraren nombrosos escriptors mallorquins JM Llompart, Ll Moyà, G Mir, J Vidal i Alcover, B Vidal i Tomàs, etc i del Principat M de Pedrolo, M Serrahima, O Saltor, R Tasis La primavera del 1975 inicià a Cadis una segona etapa, bilingüe, com a òrgan del Dia Escolar de la No-violència i la…
Antònia Vicens i Picornell
Literatura catalana
Escriptora.
Compaginà estudis d’idiomes i d’administrativa amb la feina de secretària en un establiment hoteler En la seva primera obra, el recull de narracions Banc de fusta 1968, premi Vida Nova, Cantonigròs 1966, ja apareix el tema de la incidència del turisme en la vida mallorquina, que permet considerar-la com a representant de l’anomenada Generació dels setanta, influïda pel realisme social Aquest vessant és present també en les novelles 39° a l’ombra 1968, premi Sant Jordi 1967 i La festa de tots els morts 1974, que combina amb els sentiments i les frustracions de personatges femenins, anullats…
,
Nit de Cultura de l’OCB
L’Obra Cultural Balear celebra la 31 Nit de Cultura, en la qual es concedeixen els premis 31 de desembre Per tercer any consecutiu l’entitat reivindica la llibertat de Jordi Cuixart, esmentada en el discurs del president Josep de Luis Els premis es concedeixen a Joan Francesc López Casasnovas i Bernat Joan premi Josep Maria Llompart, al Film Club premi Emili Darder, al Circ Bover premi Bartomeu Oliver, a Bàrbara Sagrera Antich premi Miquel dels Sants Oliver, a Pere Pascual premi Gabriel Alomar, a Clara Fiol premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel, a Gori Negre premi Aina Moll i a l’…
Josefina Salord i Ripoll
Literatura catalana
Filòloga i historiadora de la cultura.
Catedràtica de llengua i literatura catalanes a l’IES Joan Ramis i Ramis Maó Com a investigadora de la història cultural menorquina, n’ha publicat articles a Revista de Menorca , de la qual és codirectora, i Randa , entre d’altres Ha participat en la coordinació i redacció de diversos volums d’estudis sobre A Febrer i Cardona, J Ramis i JM Quadrado ha editat Antoni Roig Llibre de sermons 2001 i Registre de la Sociedat Maonesa 1991, amb A-J Pons, entre d’altres, i ha collaborat en el Diccionari del teatre a les Illes Balears 2003 És membre activa de l’Institut Menorquí d’Estudis en presideix…
Gabriel de Vallseca
Historiografia catalana
Bruixoler i mestre de cartes de navegar.
Vida i obra D’origen jueu, s’empadronà a Mallorca 1438, aleshores centre de la indústria dels mapamundis Se n’han localitzat tres firmats per ell, datats els anys 1439, 1447 i 1449 El més famós és el primer, exposat al Museu Marítim de Barcelona i reproduït moltes vegades Confeccionat dins els cànons estilístics usuals, i reportant la informació geogràfica i històrica ja estereotipada, se li ha atribuït un valor científic exagerat a causa d’una nota al dors, qui sap si autèntica, segons la qual Amerigo Vespucci l’hauria comprat per 130 ducats Lectures HERNANDO, A et al Cartografia…
Federació Catalana de Billar
Billar
Organisme rector del billar a Catalunya.
Oficialment fou fundada el 1928, però té un antecedent en la Federación Catalana de Aficionados al Billar, fundada el 1927 i ja inscrita el mateix any en la Unió Internacional de Federacions d’Aficionats al Billar La seva creació es deu als esforços de Raimon Vives Gironès, que en fou el primer president La reunió fundacional serví també per a impulsar la constitució del Club Billar Barcelona i la Federació Espanyola de Billar Totes tres entitats tingueren inicialment la seva seu al Cafè Novetats del barceloní carrer de Casp Sota la presidència de Miquel Llompart 1980-2012 i des…
Mort de dama
Literatura catalana
Novel·la de Llorenç Villalonga, publicada el 1931.
Fou escrita el 1921 Les dues primeres edicions aparegueren signades amb el pseudònim Dhey Posteriorment, Villalonga l’amplià i revisà finsa la quarta edició 1965, que serà la definitiva, i a partir de la qual només introduí retocs d’estil La novella gira entorn de l’agonia i la mort d’Obdúlia de Montcada, vídua de Bearn, qui tipifica el món de l’aristocràcia sorgida arran de la Restauració Borbònica, ara en crisi i condemnada a desaparèixer Es tracta, per tant, d’una dona que recull els trets típics de la seva classe l’avarícia, l’humor eixut o el caràcter irat L’objectiu final…