Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
Sant Pere de Llorà (Sant Martí de Llémena)
Art romànic
Situació Vista del conjunt de la població, presidida per l’església romànica i sobretot per l’esvelt campanar, fa poc restaurat TAVISA L’església parroquial de Sant Pere centra el petit veïnat de Llorà, a uns 15 km de Girona, sobre la carretera a les Planes d’Hostoles per Sant Gregori Mapa L38-12295 Situació 31TDG758523 JAA Història La notícia més antiga sobre aquesta església és de l’any 1058, que fou restituïda al bisbe de Girona per la comtessa Ermessenda L’any 1065 consta en el testament de Guillem Guifré a favor de la canònica de la seu El 1208 el monestir d’Amer adquirí…
cualbra
Paffka (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Gènere de bolets, de la família de les russulàcies, de capell convex o poc o molt aplanat, comunament virolat, amb làmines generalment gruixudes i espaiades, de color blanc o groguenc, a l’igual de l’esporada.
La cama és blanca o d’una tonalitat clara La carn és trencadissa, sense llet, de consistència que recorda la del formatge, i de gust variat, moltes vegades de pebre Moltes cualbres són comestibles Malgrat que hom aplica el nom de cualbra a qualsevol espècie del gènere Russula , n'hi ha moltes que reben noms particulars russulàcies La cualbra llora dita també llora verda , R virescens té el capell de color verdós fosc, i les làmines, entrecreuades i una mica decurrents La cualbra negra o bromosa R densifolia posseeix una carn que s’ennegreix en contacte amb l’…
Damià Bosc
Història
Cap d’una partida de brivalles.
Actuà a la Garrotxa durant la guerra del Francès i morí en un combat contra els “almogàvers” empordanesos comandats per Narcís Gai
russulàcies
Micologia
Família d’asterosporals integrada per fongs de carpòfors grossos o mitjans, amb la carn granelluda, mai fibrosa, i amb les espores de colors clars i amb ornamentacions amilàcies.
Russulàcies més destacades Lactarius chryssorrheus pinetell bord , lleterola Lactarius deliciosus pinetell , esclata-sang , pinenc, pinenca, pinetenca, rovelló Lactarius piperatus pebràs lleter , lleterola blanca Lactarius pyrogalus bolet de cabra Lactarius sanguifluus rovelló , esclata-sang Lactarius subdulcis lleterola dolça Lactarius terminosus rovelló de cabra , lleterol Lactarius vellereus terrandòs Lactarius volemu s lleterola Russula sp cualbra , cruelda, cuagra, cualba, lleterola borda, puagra, russula Russula adusta carboner Russula alutacea llora Russula atropurpurea…
Sant Mer (Sant Martí de Llémena)
Art romànic
Situació L’església de Sant Mer o Sant Medir és situada prop de Llorà, sobre la carretera que va de Girona a les Planes d’Hostoles per Sant Gregori i la vall de Llémena, uns 2 km després d’haver passat Llorà Mapa L38-12295 Situació 31TDG746523 JAA-MLlC Història Hom no ha pogut trobar cap document que parli d’aquesta església, tot i que, amb seguretat, existia en època romànica, tal com demostra l’estil de la seva fàbrica Juntament amb la de Sant Joan, pertany al poble de Peradalta, que l’any 1352 tenia cinc focs i el 1698 era lloc reial ASA Església La capella de Sant Medir és un senzill…
Club de Boxa Navarro
Boxa
Club de boxa del barri de Gràcia de Barcelona.
Creat l’any 1974 per Ángel Navarro, estigué actiu fins a la mort del fundador, a mitjan dècada de 1990 Disposava d’una sala coberta de 90 m², condicionada per a la pràctica de la boxa Alguns dels seus púgils més rellevants, campions de Catalunya, foren Joan A Rocamora, Josep Llora i Àngel Navarro
Esglésies del Gironès anteriors al 1300
Art romànic
Mapa del Gironès amb la senyalització de totes les esglésies, anteriors a l’any 1300, de les quals es tenen notícies A Pladevall Aiguaviva Sant Joan d’Aiguaviva Sant Jaume del Castell de Vilademany Santa Maria de Vilademany Santa Magdalena de la comanda del Temple Bescanó Sant Llorenç de Bescanó Sant Bartomeu Sant Joan de l’Estanyol Sant Mateu de Vilanna Sant Pere de Montfullà Sant Martí de Ca n’Amat Gros Bordils Sant Esteve de Bordils Campllong Sant Quirze de Campllong Canet d’Adri Sant Vicenç de Canet d’Adri Mare de Déu de Rocacorba Sant Llorenç d’Adri Sant Martí de Biert Santa Cecília de…
Elena Burke
Música
Cantant cubana, de nom real Romana Burgues.
Debutà professionalment el 1941, amb les orquestres de Facundo Rivero i el Cuarteto D’Aida A partir del 1958 actuà en solitari, tant a Cuba com arreu del món, i destacà amb els temes Llora , Siempre que hablo contigo , Imágenes o Sueño dorado , entre d’altres A través d’aquestes i altres cançons del seu ampli i divers repertori, Burke, amb una veu carregada d’una gran expressivitat, marcà de fet la pauta del que fou el “filin” de l’anglès feeling , gènere derivat del jazz i del blues desenvolupat a Cuba a la meitat de la dècada del 1940 Collaborà amb Omara Portuondo, Nat King Cole i Lucho…
riera de Llémena
Miquel Bohigas Costabella (CC BY-NC-ND 2.0)
Riera
Afluent esquerre del Ter que rega el SE de la Garrotxa i l’W del Gironès.
El formen els barrancs de Matabous i la Fosca, al municipi de Sant Aniol de Finestres, que neixen al peu dels volcans de Santa Pau, prop del coll de Fontpobra, entre les petites serres de les Medes i Pelada SW, que separen la vall de Llémena de la d’Hostoles, i el robust horst de les serres de Finestres i Rocacorba, que la separa de les conques del Terri i la riera d’Adri Des de Sant Aniol a Sant Esteve de Llémena i fins passat Sant Martí de Llémena ja al Gironès la carretera de Girona en segueix la riba dreta, amb la qual emmarca un sector de conreus de secà Entre Llorà i Ginestar de Llémena…
Maties Pallarès i Gil
Historiografia
Prehistòria
Prehistoriador i historiador.
Autodidacte, es formà sota el mestratge de Santiago Vidiella Establert a Barcelona, hi compaginà la feina de comerciant i sastre amb les investigacions a l'Arxiu de la Corona d'Aragó Publicà La caja de Valderrobles o la Peña de Aznar la Gaya 1905, notícies històriques de la contrada de Vall-de-roures, Don Blasco de Aragón, Señor de Morella que el 1909 presentà al Congrés d'Història de la Corona d'Aragó i El Fuero de Sobrarbe 1917 Collaborà activament amb el Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans del 1916 al 1925 Entre altres treballs, publicà El solutrià de…