Resultats de la cerca

Professor de retòrica i de literatura clàssica a Veruela Saragossa, collaborà a Monumenta Historia Societatis Iesu, on preparà els volums I-II de Monumenta Borgiana Madrid 1894-1904 i el volum VI del Chronicon Polanci Madrid 1897-898

Tipògraf, fou un destacat sindicalista catòlic a València, on presidí la Casa dels Obrers de Sant Vicent Ferrer, la Confederació d’Obrers Catòlics de Llevant i altres entitats semblants Fundà diversos periòdics “Rondalles Noves” 1912, “Foc i Flama” 1912 i “Pensat i Fet”, i dirigí el setmanari “El Poble Valencià” 1931 És autor de diverses obres teatrals i publicà algunes novelles curtes El milacre de l’amor i de les flors , 1909 i un llibre de poemes polítics Les dècimes del dia , 1932

Tipògraf, fou un destacat sindicalista catòlic a València, on presidí la Casa dels Obrers de Sant Vicent Ferrer, la Confederació d’Obrers Catòlics de Llevant i altres entitats semblants Fundà diversos periòdics “Rondalles Noves” 1912, “Foc i Flama” 1912 i “Pensat i Fet” dirigí el setmanari “El Poble Valencià” 1931 Fou autor de diverses obres teatrals i publicà algunes novelles curtes El milacre de l’amor i de les flors , 1909 i un llibre de poemes polítics Les dècimes del dia , 1932

De família conversa, el 1487 s’hagué de presentar al tribunal de la inquisició de València En casar-se, el 1491, amb el mercader convers Lluís Vives i Valeriola, hagué de tornar a abjurar davant el Sant Ofici El matrimoni continuà les pràctiques jueves —tenien una sinagoga a casa seva, on el 1500 el marit fou detingut per primera vegada— Morí de pesta, amb una filla seva El 1524 el marit fou cremat per sentència inquisitorial, i en 1528-29 l’inquisidor de València Arnau Albertí féu un procés contra ella…

La seva església la Mare de Déu de la Llet depèn de la parròquia de la LlosadeRanes El 1335 fou desmembrada de Xàtiva i esdevingué rectoria de moriscs Pertanyia als Sanç, i el 1609 tenia 20 focs de moriscs Després passà a la jurisdicció del convent franciscà de Xàtiva Fou agregat a Xàtiva el 1845

La geografia Cap de comarca, Xàtiva És constituïda fonamentalment per la vall del riu Cànyoles 80% de la seva extensió des del seu naixement prop del port d’Almansa fins a la seva confluència amb el riu d’Albaida, prop de Xàtiva, i per la vall del riu de Barxeta, a l’est, afluent també del riu d’Albaida Hom hi distingeix tres zones la vall de Montesa alta vall del riu Cànyoles des de la Font de la Figuera fins a Montesa, la Costera de Ranes , d’on prové el nom de tota la comarca vall mitjana del riu Cànyoles, des de Canals a la Llosa de Ranes, inclòs Estubany, a la vall del riu de Sallent, i…

Antiga alqueria musulmana, tenia el 1609, any de l’expulsió dels moriscs, 63 focs de cristians nous Fins al 1879 constituí un municipi La seva parròquia Sant Jaume fou creada al segle XVI fins aleshores pertanyia a la collegiata de Xàtiva i, fins el començament del segle XX, tingué annexa la de la Torre de Cerdà L’actual església fou construïda el 1760

Aquests són record del gran terme medieval el Realenc de la Plana , la Senyoria del Comte , la Garrofera , Terrafort , el molí de Sant Andreu , Torró , la Font Amarga , el Gafarró , el Paraire , la venta de Ca El terme se situa al gran corredor SW-NE que marca la separació del domini ibèric dels sistemes bètics A la canal de Montesa, on predomina el burdigalià marí margós, s’integra la foia de Xàtiva entre la plataforma cretàcia del Caroig 1000 m i la serra Grossa 520 m és drenada pel riu Cànyoles o de Montesa, afluent, a través del riu d’Albaida, del Xúquer Entre els dos primers rius s’…

Consideracions generals Molt sovint, a l’hora d’estudiar les diferents mineralitzacions i jaciments minerals que s’estenen arreu d’una àrea concreta, en aquest cas dels Països Catalans, sorgeix el problema de la seva agrupació, en base a uns caràcters comuns, o de la seva classificació És per això que resulta obligat començar per aclarir els criteris sistemàtics que hom adopta Tradicionalment, s’han classificat els jaciments minerals, i les mineralitzacions en general, en diferents grups, que han anat variant d’uns autors a uns altres, però que en essència es poden resumir en tres conjunts…